No ha pogut ser.

 

L'antiga estació des de la porta del Parc Nadal. Ubicada aquí des de 1854 perquè aturava el trens davant la Torre Nadal, propietat d'Antoni Nadal (1810-1876), un dels inversors de la línia Barcelona-Martorell.

Ahir, 11 de gener, va començar la demolició de l'estació de trens que, amb successives modificacions, ocupava aquest espai des de 1854. La seva conservació no ha estat finalment possible. 

Vull fer algunes consideracions des de la meva implicació com a representant democràtic de la ciutadania entre 1991 i 2019 i com a ciutadà amb compromís cívic i polític des de 1973. Per fer un resum històric amb la meva voluntat pedagògica habitual, però també per desmentir que la ciutat ha estat governada democràticament per persones ineptes o insensibles amb el patrimoni.

1. La lluita ciutadana pel soterrament és permanent i unitària des del final de la dictadura i els inicis de la Transició, amb diferents instruments i amb intensitat variable, fins la consulta ciutadana de novembre de 2021.

2. El compromís definitiu del Govern d'Espanya amb el soterrament es va presentar públicament a la Sala de Plens de l'Ajuntament el 17 de gener de 2018. Aquest compromís del Govern culminava dècades de mobilitzacions i negociacions, en el decurs dels quals cal destacar la redacció de dos projectes ferroviaris: 2000 i 2010.

3. El projecte presentat el gener de 2018 i actualment en obres és el que es va elaborar per encàrrec del Govern d'Espanya , amb la col·laboració de Generalitat i Ajuntament, al 2010.

4. A causa de les conseqüències de la crisi econòmica de 2008, el concurs d'obres no es va licitar immediatament després de l'aprovació del projecte. Més encara, l'any 2014 la Generalitat i l'any 2015 el Ministeri de Foment van intentar deixar sense efecte el projecte de 2010 i buscar alternatives més econòmiques per resoldre estrictament el pas a nivell.

5. En el context econòmicament difícil i políticament conflictiu dels anys 2012-2017 l'Ajuntament va rebutjar tot projecte succedani i va defensar de manera contundent i plenament unitària el projecte de 2010.

6. Tant el primer projecte de 2000 com el definitiu de 2010 preveien la supressió de l'edifici antic de l'estació per les seves pròpies característiques: materials d'obra molt febles de mitjans del segle XIX, i fonaments incapaços de mantenir-se en treballs per sota de l'edifici, i a poca distància dels fonaments. Com he explicat sovint, la profunditat de les obres és inamovible, ja que està determinada pel traçat de la Riera Pahissa i de la Riera de la Salut. 

7. Cap partit polític ni cap associació de veïns o entitat de Sant Feliu en cap moment de la lluita pel soterrament ha plantejat vincular (i molt menys condicionar)  la lluita pel soterrament al manteniment de l'estació. La plataforma Salvem l'Estació es constitueix al 2010, un cop aprovat el projecte i sense que hi hagués presentat cap al·legació ni proposta en els mesos que va estar en exposició pública. Va haver-hi mobilitzacions per altres temes, però no per l'estació.

8. Després de la compareixença del ministre de la Serna a la Sala de Plens, es va constituir la Ponència Unitària del Soterrament al maig de 2018.

9. La Ponència va encarregar a enginyers externs (Àrea Metropolitana, Diputació i Ajuntament de Barcelona) la viabilitat de conservació de l'estació mantenint el projecte de 2010. L'any 2018 es van valorar dues opcions: a) mantenir-la durant les obres, b) desmuntar-la peça a peça per reconstruir-la posteriorment.

10. Segons van informar els enginyers, mantenir-la era impossible perquè els fonaments de l'estació de 1854 no haurien suportat les obres del túnel que, venint des de la carretera de la Sànson, ve a sortir a l'alçada del vell edifici.

11. D'altra banda, desmuntar-la era impossible perquè la qualitat dels materials d'obra d'aquell moment (bàsicament, els maons) no permetia separar-los individualment i numerar-los per a la reconstrucció de l'estació amb els seus materials originals. Res no impedia, però, la recuperació d'alguns elements (bigues, ornaments,...) per a la seva conservació o una possible reconstrucció.

12. La Ponència va constatar el 2018 que per conservar l'estació caldria fer un nou projecte que posés com a premissa la conservació de l'edifici. Això implicaria renunciar al projecte de 2010 i tornar a començar de zero, cosa que tots els partits vam rebutjar unànimement.

13. El juny de 2021 van començar les obres del soterrament!!!

14.  Amb les conclusions que he explicat als punts 9, 10, 11 i 12, el juliol de 2021 el ple municipal aprova per una amplíssima majoria (18 regidors de 21) una consulta ciutadana per definir com conservar la memòria de l'estació, amb una doble pregunta: a) memorial en un edifici nou, b) reconstrucció de l'edifici de 1854. No es va plantejar preguntar sobre la conservació perquè, com he explicat al punt anterior, implicava tornar a negociar des de zero.

15.  Entre juliol i setembre/octubre de 2021, el PSC de Sant Feliu decideix fer un gir de 180° en relació a la política unitària sobre el soterrament: el juliol aprova tots els aspectes de la consulta ciutadana, i al setembre/octubre es carrega tot el que havia aprovat dos mesos abans i crida a l'abstenció. A la tardor de 2021 el PSC va posar punt i final a la unitat política per al soterrament.

16. El novembre de 2021 es fa una consulta ciutadana ajustada en tot moment a la legislació catalana en vigor i amb totes les garanties democràtiques. El resultat va ser que en la nova estació hi hagi un bon memorial de la vella.

17. Després de l'inici de les obres i en el marc de la consulta, algunes persones plantegen dues noves possibilitats de conservació de l'estació: c) trasllat de l'edifici sencer, i d) recobriment dels fonaments de l'estació amb una tècnica no plantejada anteriorment. 

18. Aquestes propostes es presenten tard, però no malament. Es plantegen públicament i argumentadament en el ple municipal de juliol de 2023 (nota personal: l'únic ple a què he assistit d'ençà que vaig deixar de ser alcalde).

19. Aquestes propostes o qualsevol altra amb l'edifici encara en peu i amb les obres en marxa, haurien requerit, al meu parer, tres requisits imprescindibles: 1) predisposició del govern municipal  i d'ADIF i el Ministeri per valorar-les, sempre que no impliquessin renúncia al projecte de 2010, 2) assumir i explicar que qualsevol canvi en obres en curs té una necessària, difícil i llarga tramitació administrativa, que afectaria al calendari del soterrament, i 3) existència d'un marc unitari de treball per prendre els acords que hagi d'aprovar el ple municipal.

i 20. No s'ha donat cap de les tres condicions exposades al punt anterior, i cap nova proposta ha estat valorada per les administracions afectades. Per tant, les obres continuen sense cap revisió del projecte de 2010 i, en conseqüència i com era conegut des del principi, l'estació ha estat demolida. La seva conservació no ha estat possible.

No és motiu d'alegria, ni de lluny. Però tampoc hauria de ser motiu de frívoles i injustificades acusacions contra els prop de 200 regidors i regidores que ens han representat democràticament els darrers 45 anys.

Ara tocarà vetllar perquè la nova estació sigui digna hereva i millori la vella, i perquè tant durant les obres que queden com en el procés posterior d'urbanització, es recuperi al màxim un clima d'unitat ciutadana i política que permeti el millor projecte urbanístic per a la nostra ciutat!


Vaig penjar aquest article a FB. Les reaccions i els comentaris es poden veure clicant en la línia inferior d'aquest enllaç al meu mur, en el símbol que porta alx comentaris:


Em va sorprendre molt que cap responsable municipal hagi donat cap informació o explicació sobre l'enderroc de l'estació. En general, em sorprèn molt l'escàs interès per al debat i contrast de punts de vista en general que observo en molts àmbits de govern...

Comentaris

Joan ha dit…
Crec que has fet una explicació nítida, clara i plenísimament entenifora, Jordi. No tinc res a dir ni a afehir. Sí que em condolen I considero molt perilloses algunos paraules i frases que squests dies he visto publicados en alguns blocs de les xarxes socials. Per example "per la panda que ens gobernen". Sensei comentaris.
Nuria Feijoo ha dit…
Jordi, les justificacions del punt 6 no s’aguanten per enlloc. Cada cop vaig veient més clar que no era una qüestió tècnica, sinó de voluntat política. El que més greu em sap és que feu servir aquests arguments per defensar el: “Es va intentar, però no ha pogut ser”.
Quin greu em sap.