Una aproximació a la història de les escoles de Sant Feliu (1a part, fins al 1960)




En l'actualitat, en l'etapa de l'ensenyament obligatori, Sant Feliu disposa de quatre escoles concertades, de set escoles públiques i de dos instituts públics. Les concertades són les Mercedàries, les Franceses, els Padres i la Mestral. Les escoles públiques són el Nadal, el Falguera, el Monmany, el Gaudí, el Pau Vila, el Salvador Espriu i el Martí Pol. I els dos instituts públics són l'Olorda i el Martí Dot. Per ordenar escoles i instituts, he fet servir un ordre cronològic. I justament aquest escrit és per fer una mica d'història de com aquests tretze centres educatius (i altres que ja no hi són) han format els nens i nenes, nois i noies dels darrers cent-cinquanta anys a la nostra ciutat. Deixo per més endavant completar la història amb els ensenyaments no obligatoris (bressol, adults, universitat) i especials.

Permeteu-me remuntar-me a cent anys enrere, a l'any 1921. Quines escoles hi havia a Sant Feliu fa un segle? Doncs ja hi havia les tres escoles religioses de l'actualitat (Mercedàries, Padres i Franceses) i només una escola pública, les llavors anomenades Escuelas Graduadas de Niños y de Niñas, que s'ha transformat amb el temps en l'actual Escola Nadal. Fa cent anys, Sant Feliu tenia uns 4.500 habitants, i avui en tenim deu vegades més, uns 46.000 habitants. Quina és la història de les nostres escoles?

Encara no tinc dades bibliogràfiques sobre la formació als nens i nenes de la nostra ciutat (llavors un petit poble agrícola i amb una indústria incipient) a inicis i mitjans del segle XIX i durant els segles anteriors. Sembla que als baixos de l'Ajuntament es feien algunes classes només per a nens, sense cap obligatorietat i només si el pressupost municipal hi arribava. La primera llei que establia l'ensenyament obligatori a Espanya no va arribar fins a l'any 1857 (la coneguda com a Ley Moyano). Aquella llei establia l'ensenyament obligatori entre el 6 i els 9 anys, que es va allargar als 12 en l'any 1909. Però la realitat és que els diversos governs espanyols no van fer l'esforç educatiu que ja estaven fent la major part de països europeus, i l'ensenyament continuava sobretot en mans religioses. És de suposar, per tant, que també hi devia haver alguna activitat formativa per a nens vinculada a la parròquia però, insisteixo, no en tinc certesa bibliogràfica.

L'Institut de Religioses Mercedàries s'instal·la a Sant Feliu l'any 1879, com explica la pàgina web de les Mercedàries de la nostra ciutat. Fa, per tant, 142 anys que són entre nosaltres, sempre en la mateixa ubicació. Aquell Sant Feliu de 1879 amb prou feines tenia 3.000 habitants.

Molt poc temps després, el 1881, es creava a Sant Feliu el Ateneo Libre del Llobregat, que reunia els nostres conciutadans més progressistes en contraposició al Casino, que aplegava llavors als més conservadors. Tenien la seva primera seu a l'actual carrer del Pou de Sant Pere, davant del mercat municipal. Al 1883 van començar a fer classes nocturnes per a nens, al 1893 van començar les classes diürnes i al 1895 hi van poder accedir les nenes. Al 1910 hi va arribar el mestre Esteve Guarro, el Mestre Esteve, que en va ser director fins al 1939, que va ser depurat pels vencedors del cop d'estat i la guerra incivil. Amb la victòria franquista, el centre es va passar a dir "Escuela San Fernando", i adopta la ideologia dels vencedors, essent adscrita al Bisbat de Barcelona . Amb la recuperació de la democràcia, es passa a dir Escola Sant Ferran i recupera una bona part del seu esperit inicial. L'escola va estar en funcionament fins al curs 1998-99. Podeu tenir més informació al web de l'Ateneu Santfeliuenc. 

Passem al segle XX, i Sant Feliu ja té més de 3.500 habitants. A França, el 1905 s'aprova la separació entre l'Església i l'Estat, i s'instaura l'educació obligatòria, laica i gratuïta, inspirant-se en el pensament i l'obra del grandíssim polític socialista francès Jean Jaurès. Apartats els ordres religiosos de l'ensenyament a França, aquests busquen recer en altres llocs, especialment en la catòlica Espanya, on l'ensenyament era encara bàsicament religiós i els intents de fer alguna cosa similar a la II República van acabar com van acabar. Així, l'any 1907 arriba l'ordre del Bon Salvador, conegut popularment com les Franceses i, només sis anys després, al 1913, arriba l'ordre de Sant Pere ad Vincula, creant l'escola Verge de la Salut, coneguda popularment com els Padres. Sant Feliu ja tenia llavors 4.000 habitants. 

Pel que fa a l'ensenyament públic, poc desenvolupament va tenir a Sant Feliu la Llei Moyano. En aquesta magnífica presentació de la malaguanyada mestra de l'Escola Nadal, Imma Cahué, consta que al 1910 hi havia una escola unitària per a nens als baixos de l'Ajuntament i dues escoles per a nenes en un local insalubre del carrer de les Creus. Per una donació de l'industrial local Pere Álvarez, el 1919 es crea la primera Escuela Graduada de Niños, a l'actual carretera Laureà Miró 46. on ara hi ha un magatzem d'una antiga fusteria. Al 1937, en plena guerra incivil, l'escola graduada de nens i les de nenes s'unifiquen a l'antiga Torre Nadal, en el parc del mateix nom, creant l'Escola Graduada Mixta. Acabada la guerra, l'escola pren el nom de Colegio Nacional Lahoz Burgos, en record de qui en va ser director durant la República i que va ser assassinat pels milicians anarquistes el 1936. Els nens es van quedar en aquest edifici i les nenes van tornar al local de la carretera. D'aquí és la foto que encapçala l'article, on hi ha la meva mare, Teresa Buenaventura. Les nenes van tornar a la torre, en aules separades, al 1956. Ha tingut diverses remodelacions i ampliacions (la darrera va obligar a un trasllat provisional al Mas Lluí ara fa uns quinze anys) fins arribar al que avui és i coneixem: l'Escola Nadal. 

I aquest va ser el nostre panorama de centres escolars durant gairebé cinquanta anys. Pel mig, la guerra incivil i la duríssima postguerra. I els primers símptomes de recuperació econòmica, quan tot va començar a canviar gràcies al Plan de Estabilización, elaborat el 1959 per l'economista català Joan Sardà. Al 1960, ja no hi havia cartilles de racionament, es recuperava la indústria, i va arribar la immigració. Sant Feliu va passar dels 6.000 habitants d'acabada la guerra als 10.000 a l'inici de la recuperació econòmica, a 1960. I va passar dels 10.000 de 1960 als 35.000 en només quinze anys. Triplicar la població en tant poc temps va comportar molts canvis. Sobretot urbanístics (ja en parlaré en un altre moment) i socials. I també en les escoles de la nostra ciutat.

Ho deixo per al capítol següent!

Comentaris

Xantal ha dit…
Molt interessant l'article, llàstima que no hi hagi dades sobre la meva escola (Pau Vila) m'hagués agradat saber en quin context social, polític i econòmic es va construir aquella escoleta de totxanes a peu de muntanya.
Jordi San José ha dit…
Bona nit!
Espera al següent capítol, Xantal!