ECONOMIA. ECOLOGIA. EUROPA. Justícia social. Sostenibilitat ambiental. Governança federal.

Aquestes són les meves conviccions i, ignorant deliberadament la setena frase d'aquell altre Marx, no en tinc d'altres.

Economia, ecologia i Europa no són ben bé conviccions. L'economia i l'ecologia són ciències i Europa és un continent. Però són els àmbits en què construir el futur comú en què crec i desitjo:

• els coneixements i la gestió democràtica de ls diversos camps de treball de l'economia per avançar en l'objectiu polític de la justícia social i de la igualtat de drets, deures i oportunitats entre totes les persones, siguin quines siguin les seves circumstàncies personals i col.lectives,
• els coneixements i la gestió democràtica de ls diversos camps de treball de l'ecologia per avançar en l'objectiu polític de la sostenibilitat ambiental en tots els seus àmbits (energia, clima,...) per garantir la pervivència futura de la humanitat,
• la construcció progressiva d'un govern europeu més democràtic i més efectiu, capaç de ser i d'exercir un poder real en un món multipolar i complex, basat en una governança solidària i federal de la pluralitat i diversitat dels seus pobles, però actuant amb una sola veu en els escenaris mundials on es debaten els grans temes de la pau, la democràcia en l'economia i les decisions sobre la pervivència i la qualitat de vida en el planeta.

Amb dues banderes ho resumeixo tot: la blava de la Unió i la roja de la igualtat present i futura. 

No me'n cal cap altra. Ês evident que aquestes tres grans conviccions es construeixen i les aspirem a guanyar dia a dia en una realitat política concreta.  Avui aquesta realitat és que una Espanya imperfectament democràtica és l'Estat amb què formem part de la Unió Europea. Una Espanya de la qual avui forma part Catalunya, i que avui qüestiona una part important de la ciutadania catalana... entre la qual jo no m'hi compto.

A part de valoracions personals i subjectives (el cor, les arrels, les intuïcions, el context puntual,...), jo decideixo sempre la meva opció política i el meu vot en base als tres conceptes més objectivables que explico en aquest article. Partint d'aquesta premissa, una hipotètica independència de Catalunya, una nova frontera interior a Europa, afavoreix, dificulta o és neutra en termes de justícia social, sostenibilitat ambiental i construcció europea? Entenc que hi hagi qui tingui altres prioritats: la sentència del TS és clarament injusta i comparteixo plenament que no hi haurà un "mínim acord de minims" amb l'Oriol Junqueras i els/les altres dirigents unilateralistes a la presó, però cal alguna cosa més que el rebuig a la repressió i l'hostilitat a Espanya per construir un futur col.lectiu on la major part de la ciutadania catalana s'hi senti reconeguda, i que tingui una perspectiva més àmplia que el nostre context concret actual.

Des d'aquesta perspectiva de conviccions globals que van més enllà del context català d'aquests dies, estic convençut del següent:

• en termes de construcció europea, no aconsegueixo veure un factor positiu en un hipotètic (i altament improbable) procés acordat d'independència i veig clarament un factor negatiu en un procés de ruptura unilateral de la meitat de la ciutadania. En un escenari així, difîcilment tindríem el reconeixement de cap Estat de la Unió (ho hem vist des dels dies 6 i 7 de setembre de fa dos anys), no formaríem part de la Unió i entrarîem en un escenari d'incerteses polítiques i econòmiques que seria honest que algú expliqués. El que estem vivint va clarament en contra de l'enfortiment d'Europa que jo crec que necessitem... i contra el qual el sr. Puigdemont sembla treballar cada vegada que fa declaracions a Moscú...
• en termes de justícia social, la independència per sí sola no és un factor clarament positiu. Tots els factors que es relacionen amb la creació i el repartiment de la riquesa (política fiscal, model de serveis públics, ampliació de drets socials, propostes de creació i consolidació de llocs de treball,..) no tenen el mateix concepte entre els unilateralistes amb segones residències que somien una catalunya d'escoles taus i clíniques tres torres i els unilateralistes antisistema (?) que aspiren a què siguem la Cuba d'Europa. Tots aquests factors formen part de la idea "primer independència i després ja parlarem"  que jo rebutjo frontalment: no haurîem de saber cap a on anem abans d'emprendre qualsevol viatge??? Els precedents coneguts fins ara em ratifiquen en la idea que molts independentistes no tenen com a prioritat la justícia social en el seu full de ruta: la llei Aragonès d'avui o la llei d'Educació que va impulsar Ernest Maragall (molt més preocupat en no molestar la patronal de la concertada que en assumir prioritàriament la responsabilitat de l'ensenyament públic) no em porten a pensar que la creació d'una niva frontera interior a Europa hi afavoreixi la justícia social.
• finalment, les decisions urgents i importantíssimes d'abast i escala global que avui cal prendre (transició energètica, emergència climàtica, gestió pública de l'aigua, limitacions a la mobilitat i a kes infrastructures globals, etc) requereixen d'una banda el lideratge decidit de les ciutats (paper que Ada Colau assumeix de manera molt clara i positiva) i de l'altra de grans acords en cimeres globals on és desitjable, com apuntava més amunt, una veu única i potent de la Unió Europea capaç de plantar cara primer i arrossegar despres les altres potències mundials (Estats Units, Xina, Índia i Rússia, bàsicament). Sóc incapaç de veure en què afavoreix una nova frontera interior a Europa a la imperiosa necessitat planetària de fer front a l'emergència climàtica. 

Per tot això, davant les properes eleccions del 10 - N i des de la meva perspectiva global (economia, ecologia, Europa) i concreta (Catalunya, Espanya: llibertat, diàleg, solucions), la meva opció política continua essent Catalunya en Comú i el meu vot serà per En Comú Podem. 

I que ningú es quedi a casa el dia 10, encara que us emprenyi la repetició innecessària d'unes eleccions. I si no sabeu què votar i decidiu no fer-me cas a mi... recordeu aquest símil: votar es como ir en autobús! I voteu!!!