Gràcies per... construir una catedral!

Com cada any, per Nadal convoquem una trobada i un vermut per al conjunt dels treballadors i treballadores de l'Ajuntament. Hi assistim els regidors i regidores del govern i de l'oposició (tots, per igual, en representació democràtica de la ciutadania), i el personal de totes les dependències municipals, excepte els treballadors i treballadores que garanteixen l'atenció al públic i els serveis permanents. Aprofitem aquesta trobada per agrair la seva dedicació als homes i dones que fa 25 anys que treballen a l'Ajuntament, amb el costum de regalar un rellotge i una felicitació. Aprofitem també per fer balanç de l'any que acaba (un molt bon any, amb l'anunci del soterrament de les vies i la bona marxa dels treballs compromesos pel Ministeri) i desitjar Bon Nadal, bones festes i bon any nou a les persones que fan possible la bona marxa de la ciutat i a les seves famílies. Així sol ser cada any. Però aquest any ho vaig voler fer diferent. Comparteixo aquí el que vaig dir, el que sento.

Bon dia, treballadors i treballadores de tots els serveis municipals, regidores i regidores, amigues i amics, i gràcies per ser novament aquí, en aquesta trobada que ens acosta al Nadal i al nou any.

Després de 28 trobades com aquesta (la primera que vaig assistir va ser al Nadal de 1991...), enguany és la darrera vegada que, com alcalde de Sant Feliu, m'adreço a totes i a tots vosaltres.

Sabeu que sóc professor, i els professors solem repetir de manera clara i espero que didàctica els missatges essencials que volem que siguin retinguts. Cada any us solc dir que vosaltres treballeu a l'Ajuntament, però no treballeu per a l'Ajuntament. L'Ajuntament és qui us contracta, qui us paga, qui coordina les vostres feines... però vosaltres treballeu per a les 45.000 persones que viuen a Sant Feliu, que fan Sant Feliu, que són Sant Feliu. Treballar per als nostres veïns i les nostres veïnes és i ha de ser la nostra raó de ser, la nostra motivació. I deixeu-me que us repeteixi una història que us vaig adreçar en el meu primer discurs com a alcalde, al Nadal de 2011.

Us vaig explicar una llegenda segons la qual un filòsof alemany va passar per una cantera, prop de Colònia, on treballaven molts picapedrers. Li va preguntar a un què estava fent: "tot el dia picant pedra, amb aquest temps, amb mal d'esquena...". Més endavant, ho va tornar a preguntar a un altre: "no he trobat res millor, guanyo un jornal per a la meva família". Una mica més enllà, ho va tornar a preguntar a un tercer: "jo estic construint una catedral".

Vosaltres, amb la vostra feina, construïu una catedral; amb el vostre servei als 45.000 ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu, construïu una catedral.

Com que és impossible agrair-vos un per un que construïu una catedral, deixeu-me que ho resumeixi tot en un moment, un col·lectiu i una persona. Us demano que us hi sentiu tots representats, totes representades.

El moment. Ahir a la tarda, gairebé a les cinc de la tarda, culminàvem un procés llarg i dur de negociacions per a la compra de la 4a planta de l'edifici, al carrer del Pla, on volem fer habitatge públic. Després d'una negociació final que vam començar al migdia i va durar 4 hores, a les 5 jo signava a la notaria i avui en som propietaris. Contra la imatge injustament massa estesa de funcionaris que miren el rellotge i no tenen consciència del sentit del seu treball, els màxims responsables dels serveis jurídics i econòmics de la casa, es van bolcar per tancar de manera favorable a la ciutadania una operació que permetrà que s'hi facin 14 habitatges de lloguer social. Un moment en què es concreta la professionalitat, la responsabilitat, la sensibilitat social i la consciència de servei públic amb què treballeu totes i tots vosaltres. Hi ha centenars de moments com aquest, però aquest va passar ahir mateix i en aquest he volgut resumir-los tots.

El col·lectiu. Aquí sou molts col·lectius: policia local, administratius, personal d'oficis, tècnics que van dels serveis socials als d'urbanisme... però deixeu-me que avui els resumeixi i els representi a tots en un. Aquest any n'ha fet 25 del primer gran acord que vaig impulsar sent regidor: la municipalització de les escoles bressol. Avui, donarem el rellotge dels 25 anys a un bon grup de treballadores que construeixen catedral atenent als nostres infants, centenars de nens i nenes en aquests 25 anys i en els 40 que porten en total de servei a la ciutat. Gràcies, treballadores de Fàbregas, Tambor, Patufet i Ginesta per continuar construint la catedral de la infància de Sant Feliu! Sentiu-vos tots els col·lectius representants en aquest grup de companyes vostres!

La persona.  Deixeu-me que resumeixi totes les treballadores i treballadors actuals i que he conegut en 28 anys en una persona: la nostra companya Maria Cinta Daudé. Ella va entrar a l'Ajuntament com jo, a l'any 1991, aportant tots els seus coneixements i expertesa en un àmbit important per a la gent de Sant Feliu: la formació i l'ocupació, primer com a tècnica i després com a regidora. Ha estat una persona d'una dedicació i una vàlua excepcional en aquest àmbit en totes dues facetes: el seu treball al servei de la ciutadania com a tècnica de Can Maginàs, el seu treball com a representant democràtica de la ciutadania al govern de la ciutat. És de les poques persones que ha servit a la ciutadania des de les dues responsabilitats, donant sempre el millor d’ella mateixa en totes dues. Ella representa con ningú el que vull explicar quan us agraeixo que construïu una catedral!

Moltes gràcies a tothom per la vostra tasca diària al servei de Sant Feliu! Per construir dia a dia una catedral! I que tingueu un magnífic Nadal i un gran any nou al costat de les persones que estimeu i que us estimen!!!

(He de confessar que no vaig poder acabar el que volia dir... perquè se’m va trencar la veu, perquè em vaig emocionar, em vaig emocionar molt...)