Escoltar i enraonar. Amb tothom que hi havia, el 04/11, a la plaça de la Vila.
Finalment, el diumenge 4 de novembre, la plaça de la Vila va viure un fet inèdit: dues manifestacions a banda i banda de la plaça, separades per dos vehicles dels Mossos d'Esquadra i unes barreres. La imatge no convidava a l'optimisme. Però requereix una anàlisi serena i completa, perquè és evident que l'aspiració a una major seguretat és una aspiració compartida i el respecte majoritari als valors democràtics també.
Al vespre, vaig veure a Twitter aquest fil d'en Jordi Muñoz, un jove de Sant Feliu, de només 23 anys, monitor d'esplai i que es va passejar en les dues bandes de la plaça:
Personalment, valoro i agraeixo molt que un jove que té una responsabilitat educativa en el lleure, hagi fet i compartit una anàlisi d'aquest nivell, que comparteixo fil per randa. El camí que proposa aquest jove monitor d'esplai és, n'estic convençut, el camí que cal seguir. I el que seguiré.
Jo mateix, aquell mateix vespre, vaig penjar les meves primeres impressions al meu mur de Facebook:
A la mateixa concentració, vaig poder acordar amb un representant dels organitzadors una reunió, el més aviat possible. La vam tenir ahir, dimecres 7 de novembre. Va durar dues hores i mitja. I va començar amb un document, en clau molt propositiva, on plantejaven aquestes peticions:
En vaig sortir content: tres ciutadanes (que van portar bàsicament la reunió) i tres ciutadans, reunits amb dos dels seus representants i amb el servidor públic responsable de la Seguretat Ciutadana. Això sempre, sempre, és bo. Ho vaig explicar a l'endemà aquí:
Com més va, més convençut estic que aquesta reunió s'hauria hagut de fer abans. Com que la vida no té el botó de rebobinar, seure a parlar amb tothom, primer per separat i després a la mateixa taula, ha de ser el camí a seguir en endavant, per avançar conjuntament en el respecte a tots els drets (començant pel dret a la seguretat) des de la perspectiva de la convivència en la pluralitat i de la cohesió social.
Gràcies, per endavant, a tothom que refarà camí amb aquests objectius!!!
Al vespre, vaig veure a Twitter aquest fil d'en Jordi Muñoz, un jove de Sant Feliu, de només 23 anys, monitor d'esplai i que es va passejar en les dues bandes de la plaça:
Personalment, valoro i agraeixo molt que un jove que té una responsabilitat educativa en el lleure, hagi fet i compartit una anàlisi d'aquest nivell, que comparteixo fil per randa. El camí que proposa aquest jove monitor d'esplai és, n'estic convençut, el camí que cal seguir. I el que seguiré.
Jo mateix, aquell mateix vespre, vaig penjar les meves primeres impressions al meu mur de Facebook:
A la mateixa concentració, vaig poder acordar amb un representant dels organitzadors una reunió, el més aviat possible. La vam tenir ahir, dimecres 7 de novembre. Va durar dues hores i mitja. I va començar amb un document, en clau molt propositiva, on plantejaven aquestes peticions:
En vaig sortir content: tres ciutadanes (que van portar bàsicament la reunió) i tres ciutadans, reunits amb dos dels seus representants i amb el servidor públic responsable de la Seguretat Ciutadana. Això sempre, sempre, és bo. Ho vaig explicar a l'endemà aquí:
Com més va, més convençut estic que aquesta reunió s'hauria hagut de fer abans. Com que la vida no té el botó de rebobinar, seure a parlar amb tothom, primer per separat i després a la mateixa taula, ha de ser el camí a seguir en endavant, per avançar conjuntament en el respecte a tots els drets (començant pel dret a la seguretat) des de la perspectiva de la convivència en la pluralitat i de la cohesió social.
Gràcies, per endavant, a tothom que refarà camí amb aquests objectius!!!
Comentaris
No serà el pas següent i no depèn només de mi... però ha de ser un dels passos a venir.
Una abraçada!
jsj