Diàlegs per al soterrament: debat i informació de molta qualitat i nivell!
1r diàleg, 8 de juny: les experiències i les expectatives.
Participants:
Pere Montaña (del minut 02:10 al minut 20:05) va explicar una experiència en molts punts semblant al que passarà a Sant Feliu: quatre anys d'obra ferroviària (1991-94) i quatre anys immediatament després d'obres d'urbanització de la superfície (fins a 1998). Va insistir que el soterrament és l'inici d'un procés de transformació urbana que va molt més enllà d'enfonsar unes vies, i que cal fer-lo amb moltes veus i amb molt de temps. En aquest sentit, va felicitar-nos perquè estem preparant el procés d'urbanització amb temps, de manera que no hi hagi ni temps ni espais morts entre l'acabament de l'obra ferroviària i l'inici de l'obra d'urbanització.
Andreu Llorca (del minut 21:30 al 33:40) va explicar llargament el procés per aconseguir el soterrament de les vies dels Ferrocarrils de la Generalitat, quan a l'inici ni tan sols n'admetien la possibilitat. És el que ell va denominar "l'èpica del soterrament", amb la lluita unitària i persistent del poble i dels seus representants. Com Pere Montaña, va exposar els canvis de funcionament i de serveis entre abans i després del soterrament, i va remarcar la necessitat de preveure amb temps en quina direcció s'han d'orientar aquests canvis.
Abans que parlés Laura Campos, l'Esteban Crespo va disculpar l'absència d'Oriol Lladó, regidor d'Urbanisme de Badalona, a causa de la situació creada per la moció de censura presentada al seu ajuntament. Tot seguit, Laura Campos (del minut 36:30 al 48:00) va exposar la situació actual de Montcada, una ciutat trinxada per les infraestructures que porten a Barcelona sense tenir en compte les realitats d'allà per on passen: vies de tren, autopistes,... que han anat generant més identitat de barri que de ciutat. Va exposar també les dècades de lluita unitària de la ciutadania i la forma com aquesta lluita s'organitza. Va agrair la solidaritat de Sant Feliu i el treball conjunt amb la nostra ciutat i l'Hospitalet en la campanya Ara Rodalies, al 2016. Per acabar, recordo l'expressió gràfica amb què va dir que afrontarien amb optimisme les obres: "sabem que serà un part dolorós de 36 mesos... però estem disposats a passar-lo fins i tot sense epidural!".
Finalment, va intervenir Francesc Belver (del minut 50:10 al 01:07:00) va explicar també la situació del seu municipi, el segon més poblat de Catalunya i també amb una gran quantitat d'infraestructures, servitud de la proximitat a Barcelona. Va recordar el primer soterrament de les vies dels Ferrocarrils de la Generalitat a l'Avinguda del Carrilet i la transformació urbana que va suposar, i ho va enllaçar amb la necessitat de soterrar les vies de la línia de Vilafranca (R4) i de Vilanova (R2) en un espai de nova centralitat en la futura estació de la Torrassa , corregint així la manca de planificació que es va fer quan l'AVE va travessar la ciutat i permetent, com sempre hem dit des de Sant Feliu, un increment molt gran de freqüències en la xarxa de rodalies.
Tot seguit, hi va haver temps per al diàleg, Abans de donar la paraula al públic, Esteban Crespo va preguntar si el canvi de govern a l'Estat alteraria els compromisos del ministre Iñigo de la Serna amb les ciutats de Sant Feliu, Montcada i l'Hospitalet (minut 01: 08:00). Van respondre Francesc Belver i Laura Campos explicant les raons per les quals mantenim la plena confiança que els compromisos d'un govern que surt seran assumits, simplement per lleialtat institucional, pel govern que entra.
Al minut 01:12:20 es va plantejar la primera pregunta. José Borrajo, de l'AVV la Salut, va preguntar com es van canalitzar les preguntes, neguits, queixes, etc. del veïnat entorn de les obres. Va respondre, de manera clara i completa, com a Terrassa es van fer les campanyes prèvies d'informació i l'atenció en una Oficina d'Atenció específica a la ciutadania. Enric Llorca (minut 01:17:20) va insistir en la necessitat de donar resposta ràpida, clara i completa a tota qüestió plantejada per la ciutadania. La segona pregunta la va fer Marcial Martín (minut 01;18:15), sobre un tema de caràcter local, i Esteban Crespo el va orientar als actes informatius de caràcter local que tindran lloc en dos centres cívics de Sant Feliu. En tercer lloc, per xarxes va entrar una pregunta sobre la convivència entre cotxes i espai públic al segle XXI (minut 01:22:20). Va respondre Pere Montaña, remarcant que la prioritat hauria de ser la mobilitat a peu i en transport públic, sense que això vulgui dir anar "contra" el cotxe, sinó "a favor" de la mobilitat de la majoria de les persones. Finalment, Marc Rius va plantejar la quarta pregunta (minut 1:25:11), en relació al manteniment de l'edifici existent de l'estació. Pere Montaña va respondre, informant que a Terrassa s'ha mantingut en el lloc i l'estat original. Per contra, ell va expressar l'opinió que és un edifici poc accessible i aïllat enmig d'una rotonda, al marge de l'opinió que cadascú tingui sobre les característiques de l'edifici.
En els quatre minuts finals (a partir del minut 01:28:30), Esteban Crespo va convidar als quatre assistents que ho resumissin tot en un titular i un subtitular. Però això ja ho haureu d'escoltar vosaltres!
2n dialeg, 15 de juny: amb aquesta farina hem de fer un bon pa.
Participants:
Després de les presentacions d'en Guillem i meva, va intervenir en primer lloc Ton Salvadó (del minut 05:50 al 28:05). De la seva intervenció en destaco dos aspectes. En primer lloc, la seva afirmació que "les ciutats es fan a foc lent", en el sentit que els canvis de fons necessiten el seu temps i els seus procediments, que no es poden forçar. De l'altra, la convicció que el soterrament de les vies no ha de ser només una cobertura, sinó una oportunitat de transformació de la ciutat en base a la prioritat del transport públic (centralitat, intermodalitat,...), els equipaments públics, el paper del comerç, dels espais verds i una previsió suficient de diversos tipus d'habitatge, que donin vida als nous espais creats. Com a exemples del que no es pot fer, va posar la cobertura de les vies del carrer Aragó a Barcelona, amb un espai absolutament cedit al cotxe o la més recent de Vilafranca, amb una llosa que no ha permès recosir la fractura que suposaven les vies a cel obert.
Carme Trilla (del minut 28:50 al 41:30) va situar la seva intervenció en una perspectiva metropolitana i de facilitar l'accés a l'habitatge, a l'habitatge públic de lloguer assequible.Va exposar els resultats dels estudis de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge en relació al retard dels joves en accedir al seu primer habitatge, a l'impacte dels desnonaments en famílies ja formades d'entre 45 i 50 anys, i a la necessitat de preveure, per l'envelliment de la població i l'evolució de les pensions lligada a les cotitzacions, l'habitatge de la gent gran. Operacions com la urbanització posterior al soterrament han de preveure i prioritzar l'atenció a les necessitats d'habitatge assequible, especialment de lloguer.
Ricard Riol (del minut 42:20 al 01:02:25) va defensar un model urbà que cohesioni la ciutat des del punt de vista urbanístic i social. Per això, l'habitatge i el transport públic són fonamentals. Va dir que, tot i que la PTP no és partidària dels soterraments de vies com a solució generalitzable, atès el seu cost i el seu impacte, el soterrament de vies a Sant Feliu és l'única opció per resoldre els problemes de funcionament de la ciutat i del propi sistema ferroviari. Desenvolupament detalladament aquesta presentació, va valorar molt positivament el pas del tramvia per la nova avinguda i va defensar la necessitat que, a l'estació, que té una ubicació immillorable a la ciutat, es generi un gran centre d'intermodalitat amb rodalies, tramvia i els autobusos urbans i interurbans.
Blanca Valdivia (del minut 01:03:10 al 01:21:30) va defensar la perspectiva de gènere com a criteri per interpretar i per incorporar la diversitat de totes les persones en l'espai públic i en les relacions socials. És una perspectiva que, com va anar desgranant amb aquesta presentació, incorpora i prioritza les activitats de la vida quotidiana (esfera laboral, social, familiar i personal). Cal passar d'una concepció de les ciutats que prioritza la mobilitat laboral dels homes a una concepció que integra les múltiples activitats de totes les persones en tots els espais compartits, siguin quines siguin les seves circumstàncies. Això vol dir prioritzar la mobilitat a peu, garantir la seguretat de tots els espais, planificar petits espais de trobada i d'estada que permetin la mobilitat de les persones amb més dificultats,... Aquests criteris són bàsics per a la qualitat urbana i s'han de tenir molt presents al planificar la transformació que Sant Feliu viurà els propers anys.
Al minut 01:22:30, el ciutadà Marcial Martín va plantejar la primera pregunta, després d'agrair les intervencions de tots els ponents. Es va adreçar a Ton Salvadó per preguntar-li de quina manera a Sant Feliu es poden evitar els factors negatius que havia indicat en la seva primera intervenció. Ton Salvadó ho va situar en la suma de tots els elements debatuts en el diàleg: l'atenció en el disseny dels espais urbans a la vida quotidiana, l'atenció a la mobilitat a peu i en transport públic, l'atenció a les diverses tipologies d'habitatge i al lloguer assequible, l'atenció a la vida que volem en l'espai que creem: posar bé tots els ingredients sobre la taula i no improvisar, endreçar bé les coses en el temps i amb molta sensibilitat. La segona qüestió la va plantejar el mateix Marcial a Carme Trilla (minut 01:29:50), en relació a la problemàtica general de l'habitatge, especialment a Barcelona. Carme Trilla (minut 01:33:10) va dir que això donaria per a una altra jornada i va explicar també que fa la cooperativa Hàbitat 3, que també presideix, per mobilitzar pisos per al lloguer assequible. Al minut 01:35:20, Josep Maria Rañé va incidir en dues qüestions: en la dificultat de generar habitatge públic de lloguer per la inexistència de finançament en aquest sentit, molt per sobre de les possibilitats de les administracions locals, i en la necessitat de planificar també l'aparcament, especialment de la gent que pugui venir de fora. Ricard Riol va respondre a aquesta qüestió (01:38:00), defensant que els park&ride no es poden posar en els centres de la ciutat. Carme Trilla va coincidir amb Josep Maria Rañé en què els dos factors claus per al lloguer són la disponibilitat de sòl i de finançament: el primer pot venir dels ajuntaments, i el segon hauria de venir de polítiques de l'Estat i de la Generalitat i també de la implicació del sector privat, com ara l'operador metropolità d'habitatge que acaba de constituir l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Sens dubte, dos diàlegs interessantíssims pel seu contingut, i molt necessaris davant del repte immens que tenim per davant. La participació presencial va ser fluixa, però l'alt nombre de visualitzacions dels dos diàlegs ja sigui en streaming el mateix dia o al Canal Youtube de l'Ajuntament (més de mil a data d'avui) indiquen el seu interès i el profit que en podrem treure quan enfoquem el procés participatiu que vam exposar a primers del mes passat. Gràcies, milers de gràcies, a les vuit persones que van fer possible aquests dos diàlegs magistrals!
- Pere Montaña, gerent de l'Ajuntament de Terrassa,
- Enric Llorca, alcalde de Sant Andreu de la Barca,
- Laura Campos, alcaldessa de Montcada i Reixac,
- Francesc Josep Belver, primer tinent d'alcalde de L'Hospitalet,
- Esteban Crespo, periodista santfeliuenc, darrer pregoner de les Festes de Primavera, i que actualment treballa als Serveis Informatius de TVE-Catalunya.
Pere Montaña (del minut 02:10 al minut 20:05) va explicar una experiència en molts punts semblant al que passarà a Sant Feliu: quatre anys d'obra ferroviària (1991-94) i quatre anys immediatament després d'obres d'urbanització de la superfície (fins a 1998). Va insistir que el soterrament és l'inici d'un procés de transformació urbana que va molt més enllà d'enfonsar unes vies, i que cal fer-lo amb moltes veus i amb molt de temps. En aquest sentit, va felicitar-nos perquè estem preparant el procés d'urbanització amb temps, de manera que no hi hagi ni temps ni espais morts entre l'acabament de l'obra ferroviària i l'inici de l'obra d'urbanització.
Andreu Llorca (del minut 21:30 al 33:40) va explicar llargament el procés per aconseguir el soterrament de les vies dels Ferrocarrils de la Generalitat, quan a l'inici ni tan sols n'admetien la possibilitat. És el que ell va denominar "l'èpica del soterrament", amb la lluita unitària i persistent del poble i dels seus representants. Com Pere Montaña, va exposar els canvis de funcionament i de serveis entre abans i després del soterrament, i va remarcar la necessitat de preveure amb temps en quina direcció s'han d'orientar aquests canvis.
Abans que parlés Laura Campos, l'Esteban Crespo va disculpar l'absència d'Oriol Lladó, regidor d'Urbanisme de Badalona, a causa de la situació creada per la moció de censura presentada al seu ajuntament. Tot seguit, Laura Campos (del minut 36:30 al 48:00) va exposar la situació actual de Montcada, una ciutat trinxada per les infraestructures que porten a Barcelona sense tenir en compte les realitats d'allà per on passen: vies de tren, autopistes,... que han anat generant més identitat de barri que de ciutat. Va exposar també les dècades de lluita unitària de la ciutadania i la forma com aquesta lluita s'organitza. Va agrair la solidaritat de Sant Feliu i el treball conjunt amb la nostra ciutat i l'Hospitalet en la campanya Ara Rodalies, al 2016. Per acabar, recordo l'expressió gràfica amb què va dir que afrontarien amb optimisme les obres: "sabem que serà un part dolorós de 36 mesos... però estem disposats a passar-lo fins i tot sense epidural!".
Finalment, va intervenir Francesc Belver (del minut 50:10 al 01:07:00) va explicar també la situació del seu municipi, el segon més poblat de Catalunya i també amb una gran quantitat d'infraestructures, servitud de la proximitat a Barcelona. Va recordar el primer soterrament de les vies dels Ferrocarrils de la Generalitat a l'Avinguda del Carrilet i la transformació urbana que va suposar, i ho va enllaçar amb la necessitat de soterrar les vies de la línia de Vilafranca (R4) i de Vilanova (R2) en un espai de nova centralitat en la futura estació de la Torrassa , corregint així la manca de planificació que es va fer quan l'AVE va travessar la ciutat i permetent, com sempre hem dit des de Sant Feliu, un increment molt gran de freqüències en la xarxa de rodalies.
Tot seguit, hi va haver temps per al diàleg, Abans de donar la paraula al públic, Esteban Crespo va preguntar si el canvi de govern a l'Estat alteraria els compromisos del ministre Iñigo de la Serna amb les ciutats de Sant Feliu, Montcada i l'Hospitalet (minut 01: 08:00). Van respondre Francesc Belver i Laura Campos explicant les raons per les quals mantenim la plena confiança que els compromisos d'un govern que surt seran assumits, simplement per lleialtat institucional, pel govern que entra.
Al minut 01:12:20 es va plantejar la primera pregunta. José Borrajo, de l'AVV la Salut, va preguntar com es van canalitzar les preguntes, neguits, queixes, etc. del veïnat entorn de les obres. Va respondre, de manera clara i completa, com a Terrassa es van fer les campanyes prèvies d'informació i l'atenció en una Oficina d'Atenció específica a la ciutadania. Enric Llorca (minut 01:17:20) va insistir en la necessitat de donar resposta ràpida, clara i completa a tota qüestió plantejada per la ciutadania. La segona pregunta la va fer Marcial Martín (minut 01;18:15), sobre un tema de caràcter local, i Esteban Crespo el va orientar als actes informatius de caràcter local que tindran lloc en dos centres cívics de Sant Feliu. En tercer lloc, per xarxes va entrar una pregunta sobre la convivència entre cotxes i espai públic al segle XXI (minut 01:22:20). Va respondre Pere Montaña, remarcant que la prioritat hauria de ser la mobilitat a peu i en transport públic, sense que això vulgui dir anar "contra" el cotxe, sinó "a favor" de la mobilitat de la majoria de les persones. Finalment, Marc Rius va plantejar la quarta pregunta (minut 1:25:11), en relació al manteniment de l'edifici existent de l'estació. Pere Montaña va respondre, informant que a Terrassa s'ha mantingut en el lloc i l'estat original. Per contra, ell va expressar l'opinió que és un edifici poc accessible i aïllat enmig d'una rotonda, al marge de l'opinió que cadascú tingui sobre les característiques de l'edifici.
En els quatre minuts finals (a partir del minut 01:28:30), Esteban Crespo va convidar als quatre assistents que ho resumissin tot en un titular i un subtitular. Però això ja ho haureu d'escoltar vosaltres!
2n dialeg, 15 de juny: amb aquesta farina hem de fer un bon pa.
- Ton Salvadó, director de Model Urbà de l'Ajuntament de Barcelona,
- Ricard Riol, president de la Plataforma per al Transport Públic,
- Carme Trilla, presidenta de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge
- Blanca Valdivia, membre del col·lectiu Punt 6 (urbanisme amb perspectiva de gènere).
- Guillem Amatller, periodista santfeliuenc, col·laborador de La Sexta i de Rac 1.
Després de les presentacions d'en Guillem i meva, va intervenir en primer lloc Ton Salvadó (del minut 05:50 al 28:05). De la seva intervenció en destaco dos aspectes. En primer lloc, la seva afirmació que "les ciutats es fan a foc lent", en el sentit que els canvis de fons necessiten el seu temps i els seus procediments, que no es poden forçar. De l'altra, la convicció que el soterrament de les vies no ha de ser només una cobertura, sinó una oportunitat de transformació de la ciutat en base a la prioritat del transport públic (centralitat, intermodalitat,...), els equipaments públics, el paper del comerç, dels espais verds i una previsió suficient de diversos tipus d'habitatge, que donin vida als nous espais creats. Com a exemples del que no es pot fer, va posar la cobertura de les vies del carrer Aragó a Barcelona, amb un espai absolutament cedit al cotxe o la més recent de Vilafranca, amb una llosa que no ha permès recosir la fractura que suposaven les vies a cel obert.
Carme Trilla (del minut 28:50 al 41:30) va situar la seva intervenció en una perspectiva metropolitana i de facilitar l'accés a l'habitatge, a l'habitatge públic de lloguer assequible.Va exposar els resultats dels estudis de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge en relació al retard dels joves en accedir al seu primer habitatge, a l'impacte dels desnonaments en famílies ja formades d'entre 45 i 50 anys, i a la necessitat de preveure, per l'envelliment de la població i l'evolució de les pensions lligada a les cotitzacions, l'habitatge de la gent gran. Operacions com la urbanització posterior al soterrament han de preveure i prioritzar l'atenció a les necessitats d'habitatge assequible, especialment de lloguer.
Ricard Riol (del minut 42:20 al 01:02:25) va defensar un model urbà que cohesioni la ciutat des del punt de vista urbanístic i social. Per això, l'habitatge i el transport públic són fonamentals. Va dir que, tot i que la PTP no és partidària dels soterraments de vies com a solució generalitzable, atès el seu cost i el seu impacte, el soterrament de vies a Sant Feliu és l'única opció per resoldre els problemes de funcionament de la ciutat i del propi sistema ferroviari. Desenvolupament detalladament aquesta presentació, va valorar molt positivament el pas del tramvia per la nova avinguda i va defensar la necessitat que, a l'estació, que té una ubicació immillorable a la ciutat, es generi un gran centre d'intermodalitat amb rodalies, tramvia i els autobusos urbans i interurbans.
Blanca Valdivia (del minut 01:03:10 al 01:21:30) va defensar la perspectiva de gènere com a criteri per interpretar i per incorporar la diversitat de totes les persones en l'espai públic i en les relacions socials. És una perspectiva que, com va anar desgranant amb aquesta presentació, incorpora i prioritza les activitats de la vida quotidiana (esfera laboral, social, familiar i personal). Cal passar d'una concepció de les ciutats que prioritza la mobilitat laboral dels homes a una concepció que integra les múltiples activitats de totes les persones en tots els espais compartits, siguin quines siguin les seves circumstàncies. Això vol dir prioritzar la mobilitat a peu, garantir la seguretat de tots els espais, planificar petits espais de trobada i d'estada que permetin la mobilitat de les persones amb més dificultats,... Aquests criteris són bàsics per a la qualitat urbana i s'han de tenir molt presents al planificar la transformació que Sant Feliu viurà els propers anys.
Al minut 01:22:30, el ciutadà Marcial Martín va plantejar la primera pregunta, després d'agrair les intervencions de tots els ponents. Es va adreçar a Ton Salvadó per preguntar-li de quina manera a Sant Feliu es poden evitar els factors negatius que havia indicat en la seva primera intervenció. Ton Salvadó ho va situar en la suma de tots els elements debatuts en el diàleg: l'atenció en el disseny dels espais urbans a la vida quotidiana, l'atenció a la mobilitat a peu i en transport públic, l'atenció a les diverses tipologies d'habitatge i al lloguer assequible, l'atenció a la vida que volem en l'espai que creem: posar bé tots els ingredients sobre la taula i no improvisar, endreçar bé les coses en el temps i amb molta sensibilitat. La segona qüestió la va plantejar el mateix Marcial a Carme Trilla (minut 01:29:50), en relació a la problemàtica general de l'habitatge, especialment a Barcelona. Carme Trilla (minut 01:33:10) va dir que això donaria per a una altra jornada i va explicar també que fa la cooperativa Hàbitat 3, que també presideix, per mobilitzar pisos per al lloguer assequible. Al minut 01:35:20, Josep Maria Rañé va incidir en dues qüestions: en la dificultat de generar habitatge públic de lloguer per la inexistència de finançament en aquest sentit, molt per sobre de les possibilitats de les administracions locals, i en la necessitat de planificar també l'aparcament, especialment de la gent que pugui venir de fora. Ricard Riol va respondre a aquesta qüestió (01:38:00), defensant que els park&ride no es poden posar en els centres de la ciutat. Carme Trilla va coincidir amb Josep Maria Rañé en què els dos factors claus per al lloguer són la disponibilitat de sòl i de finançament: el primer pot venir dels ajuntaments, i el segon hauria de venir de polítiques de l'Estat i de la Generalitat i també de la implicació del sector privat, com ara l'operador metropolità d'habitatge que acaba de constituir l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Sens dubte, dos diàlegs interessantíssims pel seu contingut, i molt necessaris davant del repte immens que tenim per davant. La participació presencial va ser fluixa, però l'alt nombre de visualitzacions dels dos diàlegs ja sigui en streaming el mateix dia o al Canal Youtube de l'Ajuntament (més de mil a data d'avui) indiquen el seu interès i el profit que en podrem treure quan enfoquem el procés participatiu que vam exposar a primers del mes passat. Gràcies, milers de gràcies, a les vuit persones que van fer possible aquests dos diàlegs magistrals!
Comentaris