Votar l'1 d'octubre no depèn, ni a un sol municipi, del seu alcalde o alcaldessa.
La convocatòria del'1 d'octubre es va fer oficial dijous a primera hora de la matinada, quan la va signar el Govern de la Generalitat en ple. El mateix dijous, 7 de setembre, de bon matí, vam rebre aquesta carta del president Puigdemont i del vicepresident Junqueras:
Com es pot veure, la carta ens comunica que la Generalitat compta amb els col·legis electorals del 27 de setembre de 2015 i dóna 48 hores als ajuntaments per comunicar si hi ha novetats o no respecte a aquella distribució de fa dos anys. La mateixa carta també diu que la Generalitat pot determinar locals alternatius per fer efectiu el dret de vot dels electors.
Per tant, primer missatge clar: amb la carta, la Generalitat garantia que l'1 d'octubre es podria votar a tots els municipis, des del més gran de Catalunya (Barcelona) al més petit (Sant Jaume de Frontanyà). O en els mateixos locals que el 27-S, o en locals alternatius. Però tothom que volgués votar a Barcelona (digui el que digui l'acaldessa), a Sant Jaume de Frontanyà (digui el que digui el seu alcalde) o a Sant Feliu de Llobregat (digui jo el que digui) tindria garantit el dret a vot, tal com, en exercici de la seva responsabilitat, ha de garantir el Govern de Catalunya. Ès a dir, tothom que volgués votar a Sant Feliu, podria votar a Sant Feliu. Tothom que volgués votar al seu municipi, podria votar al seu municipi, digui el que digui el seu alcalde o alcaldessa.
Segon missatge clar: la qüestió no es plantejava a la carta, per tant, des del punt de vista de la possibilitat de vot, sinó simplement dels locals electorals: als de sempre, com en qualsevol elecció, o en uns altres, com al 9-N? Cal tenir en compte, per exemple, que la Generalitat té a Sant Feliu 19 locals propis. En qualsevol convocatòria electoral, els ajuntaments obrim tots els locals (propis o no), els vigilem i en controlem l'accés i la seguretat i els tanquem i en comprovem l'estat per al seu ús normal a l'endemà, tot amb personal municipal. Com que la comunicació del president i el vicepresident afecta treballadors i treballadores de la casa, l'alcaldessa en funcions, Lídia Muñoz, va demanar el mateix dijous al matí un informe als serveis jurídics municipals. Amb la Lídia i la resta de companys i companyes d'ICV i d'EUiA compartim la posició política que vam expressar al Parlament amb la nostra abstenció (suport clar al dret a decidir però no a aquesta llei, que estableix un referèndum que no té les condicions per ser reconegut com a tal) i també la determinació de no posar cap dificultat a la realització del referèndum convocat, sempre que no es posi en dificultat, valgui la redundància, a cap treballador o treballadora de l'Ajuntament. El mateix president Puigdemont ha assegurat en diverses ocasions que no comprometria al funcionariat. Per avaluar la implicació al personal municipal de la carta adjunta, vam demanar un primer informe.
Però dijous a la tarda es va produir la suspensió del Tribunal Constitucional, i això canvia l'escenari del matí del mateix dijous. Així, a la tarda, va arribar una carta del Delegat del Govern a Catalunya, Sr. Enric Millo, en què trasllada la prohibició de cap acord o actuació orientada a la preparació o realització del referèndum, com es pot veure en aquesta fotografia:
Per tant, a la tarda vam demanar un nou informe jurídic d'urgència per avaluar els dos requeriments, el de la Generalitat i el del Tribunal Constitucional. Aquest informe el tindrem el dimarts al migdia, i serà llavors que respondrem al Govern de la Generalitat, amb una carta que signaré jo en persona. L'objectiu continua sent, per a ICV i EUiA el mateix: no posar dificultats al referèndum tot i que no ens hi sentim cridats, però sobretot no posar en dificultat a cap treballador/a treballadora municipal, que és la nostra responsabilitat. La decisió final l'acordarem en el sí del govern municipal, on tots els partits compartim la voluntat de no afectar a cap treballador/a de la casa, més enllà de qui vulgui col·laborar a títol personal el dia 1.
En resum: hi ha una certesa, una incògnita menor i una incògnita major. La certesa és que la gent de Sant Feliu que volgués anar a votar, ho podria fer a Sant Feliu. La incògnita menor és la dels locals: estic segur que la Generalitat sabrà resoldre a cada municipi, diguin el que diguin els alcaldes i alcaldesses, els punts de votació, ja sigui als llocs de sempre o en llocs propers diferents. La incògnita major és l'evolució dels fets d'aquí a l'1 d'octubre i si hi haurà urnes aquell dia, sigui als locals que sigui. I això sí que ja està lluny, molt lluny, del que puguem pensar o fer els alcaldes i alcaldesses.
Com es pot veure, la carta ens comunica que la Generalitat compta amb els col·legis electorals del 27 de setembre de 2015 i dóna 48 hores als ajuntaments per comunicar si hi ha novetats o no respecte a aquella distribució de fa dos anys. La mateixa carta també diu que la Generalitat pot determinar locals alternatius per fer efectiu el dret de vot dels electors.
Per tant, primer missatge clar: amb la carta, la Generalitat garantia que l'1 d'octubre es podria votar a tots els municipis, des del més gran de Catalunya (Barcelona) al més petit (Sant Jaume de Frontanyà). O en els mateixos locals que el 27-S, o en locals alternatius. Però tothom que volgués votar a Barcelona (digui el que digui l'acaldessa), a Sant Jaume de Frontanyà (digui el que digui el seu alcalde) o a Sant Feliu de Llobregat (digui jo el que digui) tindria garantit el dret a vot, tal com, en exercici de la seva responsabilitat, ha de garantir el Govern de Catalunya. Ès a dir, tothom que volgués votar a Sant Feliu, podria votar a Sant Feliu. Tothom que volgués votar al seu municipi, podria votar al seu municipi, digui el que digui el seu alcalde o alcaldessa.
Segon missatge clar: la qüestió no es plantejava a la carta, per tant, des del punt de vista de la possibilitat de vot, sinó simplement dels locals electorals: als de sempre, com en qualsevol elecció, o en uns altres, com al 9-N? Cal tenir en compte, per exemple, que la Generalitat té a Sant Feliu 19 locals propis. En qualsevol convocatòria electoral, els ajuntaments obrim tots els locals (propis o no), els vigilem i en controlem l'accés i la seguretat i els tanquem i en comprovem l'estat per al seu ús normal a l'endemà, tot amb personal municipal. Com que la comunicació del president i el vicepresident afecta treballadors i treballadores de la casa, l'alcaldessa en funcions, Lídia Muñoz, va demanar el mateix dijous al matí un informe als serveis jurídics municipals. Amb la Lídia i la resta de companys i companyes d'ICV i d'EUiA compartim la posició política que vam expressar al Parlament amb la nostra abstenció (suport clar al dret a decidir però no a aquesta llei, que estableix un referèndum que no té les condicions per ser reconegut com a tal) i també la determinació de no posar cap dificultat a la realització del referèndum convocat, sempre que no es posi en dificultat, valgui la redundància, a cap treballador o treballadora de l'Ajuntament. El mateix president Puigdemont ha assegurat en diverses ocasions que no comprometria al funcionariat. Per avaluar la implicació al personal municipal de la carta adjunta, vam demanar un primer informe.
Però dijous a la tarda es va produir la suspensió del Tribunal Constitucional, i això canvia l'escenari del matí del mateix dijous. Així, a la tarda, va arribar una carta del Delegat del Govern a Catalunya, Sr. Enric Millo, en què trasllada la prohibició de cap acord o actuació orientada a la preparació o realització del referèndum, com es pot veure en aquesta fotografia:
Per tant, a la tarda vam demanar un nou informe jurídic d'urgència per avaluar els dos requeriments, el de la Generalitat i el del Tribunal Constitucional. Aquest informe el tindrem el dimarts al migdia, i serà llavors que respondrem al Govern de la Generalitat, amb una carta que signaré jo en persona. L'objectiu continua sent, per a ICV i EUiA el mateix: no posar dificultats al referèndum tot i que no ens hi sentim cridats, però sobretot no posar en dificultat a cap treballador/a treballadora municipal, que és la nostra responsabilitat. La decisió final l'acordarem en el sí del govern municipal, on tots els partits compartim la voluntat de no afectar a cap treballador/a de la casa, més enllà de qui vulgui col·laborar a títol personal el dia 1.
En resum: hi ha una certesa, una incògnita menor i una incògnita major. La certesa és que la gent de Sant Feliu que volgués anar a votar, ho podria fer a Sant Feliu. La incògnita menor és la dels locals: estic segur que la Generalitat sabrà resoldre a cada municipi, diguin el que diguin els alcaldes i alcaldesses, els punts de votació, ja sigui als llocs de sempre o en llocs propers diferents. La incògnita major és l'evolució dels fets d'aquí a l'1 d'octubre i si hi haurà urnes aquell dia, sigui als locals que sigui. I això sí que ja està lluny, molt lluny, del que puguem pensar o fer els alcaldes i alcaldesses.