Es pot parlar de tres grans blocs electorals a Sant Feliu?
Personalment, crec que sí. I en aquest escrit plantejo una mirada sobre els resultats electorals a la nostra ciutat des de les anteriors a 2010 (any de la primera gran manifestació contra la sentència del TC, a la qual vaig assistir) fins ara, totes des d'aquesta hipòtesi que plantejo:
Per completar aquest quadre, cal recordar les dades de la consulta del 9-N. Sobre un padró de 39.889 ciutadans i ciutadanes majors de 16 anys, hi van participar 11.939 persones, amb una participació, per tant, del 29,93%. El Sí-Sí va obtenir 8.391 vots, la suma de No i Sí-No va obtenir 2.917 vots i la resta de combinacions (blanc, nuls, sí-blanc, etc)´, els 631 restants. Fins a la data, el sostre del bloc independentista està en els 8.400 vots del 9-N i en els 8.800 de les plebiscitàries de fa dos anys: entorn d'un terç del cens. A notar també que, fa dos anys, la mobilització de l'electorat va impulsar també al bloc centralista, que va obtenir només 190 vots menys que l'independentista. El 27-S va ser molt i molt polaritzat, i és l'única vegada de les 13 vegades que hem votat en els darrers onze anys, que el bloc federalista va ser el menys votat. Tot i això, fa dos anys, els tres blocs ens vam moure entre un 29,6% i un 33,2%. És rotundament fals, per tant, sempre en la meva opinió, que hi hagi a Sant Feliu una situació polaritzada en base a les estratègies de confrontació del PP i de JxSí+CUP. I més encara si veiem la mitjana de vot en les tretze eleccions: per resumir, mig Sant Feliu vota en clau esquerra federalista, un quart en clau independentista i l'altre quart en clau centralista.
Aquesta és la realitat, agradi o no a qui agradi o no (a mi, personalment, m'agrada... i si no, l'hauria de tenir sempre sempre present). Una altra cosa és com es reflecteixen aquests blocs electorals als diferents barris de la nostra ciutat. Ho resumeixo en unes úniques eleccions, les de major mobilització de tots els electorats, les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, el 27/09/15:
Veient aquest quadre, resultat d'unes eleccions enormement polaritzades des del moment que es van vendre com a plebiscitàries, em ratifico en la meva idea que hi ha un topall per als dos pols més mobilitzats (independentista i centralista) i una gran capacitat de resistència de la majoria social que es manifesta en les altres dotze eleccions, i que el 27-S va rebre "esgarrapades electorals" a banda i banda. La majoria social, d'altra banda, imprescindible per guanyar eleccions en un clima de normalitat a Sant Feliu... especialment, per la part que més directament ens toca, les eleccions municipals.
- un bloc més o menys independentista: CDC en els seus diversos noms i amb la seva pròpia evolució, més ERC, més CUP, més SI a les municipals de l'11.
- un bloc més o menys d'esquerres i federalista: ICV-EUiA i les candidatures de què recentment ha format part (En Comú Podem i Catalunya Sí que es Pot), Podemos a les europees i PSC,
- un bloc més o menys de dretes i centralista: PP i Ciutadans.
Amb aquest agrupament, em surt aquest resum dels darrers onze anys. He buscat les dades en aquest enllaç de l'Ajuntament i en altres escrits del meu propi blog. He separat amb una línia gruixuda les anteriors a la mani del 10 de juliol de 2010, i he remarcat les que van tenir la màxima participació: les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, les que havien de ser plebiscitàries i havien de deixar el referèndum com una pantalla passada:
Per completar aquest quadre, cal recordar les dades de la consulta del 9-N. Sobre un padró de 39.889 ciutadans i ciutadanes majors de 16 anys, hi van participar 11.939 persones, amb una participació, per tant, del 29,93%. El Sí-Sí va obtenir 8.391 vots, la suma de No i Sí-No va obtenir 2.917 vots i la resta de combinacions (blanc, nuls, sí-blanc, etc)´, els 631 restants. Fins a la data, el sostre del bloc independentista està en els 8.400 vots del 9-N i en els 8.800 de les plebiscitàries de fa dos anys: entorn d'un terç del cens. A notar també que, fa dos anys, la mobilització de l'electorat va impulsar també al bloc centralista, que va obtenir només 190 vots menys que l'independentista. El 27-S va ser molt i molt polaritzat, i és l'única vegada de les 13 vegades que hem votat en els darrers onze anys, que el bloc federalista va ser el menys votat. Tot i això, fa dos anys, els tres blocs ens vam moure entre un 29,6% i un 33,2%. És rotundament fals, per tant, sempre en la meva opinió, que hi hagi a Sant Feliu una situació polaritzada en base a les estratègies de confrontació del PP i de JxSí+CUP. I més encara si veiem la mitjana de vot en les tretze eleccions: per resumir, mig Sant Feliu vota en clau esquerra federalista, un quart en clau independentista i l'altre quart en clau centralista.
Aquesta és la realitat, agradi o no a qui agradi o no (a mi, personalment, m'agrada... i si no, l'hauria de tenir sempre sempre present). Una altra cosa és com es reflecteixen aquests blocs electorals als diferents barris de la nostra ciutat. Ho resumeixo en unes úniques eleccions, les de major mobilització de tots els electorats, les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, el 27/09/15:
Veient aquest quadre, resultat d'unes eleccions enormement polaritzades des del moment que es van vendre com a plebiscitàries, em ratifico en la meva idea que hi ha un topall per als dos pols més mobilitzats (independentista i centralista) i una gran capacitat de resistència de la majoria social que es manifesta en les altres dotze eleccions, i que el 27-S va rebre "esgarrapades electorals" a banda i banda. La majoria social, d'altra banda, imprescindible per guanyar eleccions en un clima de normalitat a Sant Feliu... especialment, per la part que més directament ens toca, les eleccions municipals.
Comentaris