11 de Setembre de 2017: el meu discurs a l'ofrena floral de la Diada.
 |
| Gràcies, Jordi Marín, per la foto. Al meu costat, sempre, la primera tinenta d'alcalde, Lídia Muñoz. |
Un any més ens apleguem per commemorar l’11 de setembre.
El poble català va escollir la diada de l'onze de setembre com a Festa Nacional de Catalunya, la va reivindicar fins i tot en els temps de lluita contra el feixisme i la dictadura, i finalment aquesta va ser institucionalitzada l'any 1980, després de diades populars històriques com la tan recordada de Sant Boi al 76. Una Diada que, si bé significava el dolorós record de la pèrdua de les llibertats al 1714, també significava una actitud de reivindicació i resistència activa enfront de l'opressió, així com l'esperança d'un total recobrament de les institucions i llibertats nacionals.
Però enguany, la Diada no és només un dia per fer memòria històrica, és un dia que recorda a la ciutadania que els drets i les llibertats es guanyen quotidianament, que no s’han de donar per guanyades.
Totes les persones que ens trobem avui aquí sabem que, a partir de l’actitud del PP recollint signatures contra l’Estatut de 2006 i portant-lo al Tribunal Constitucional, hi ha un conflicte polític obert amb l’Estat. Un conflicte en què, per una part, una part important del poble de Catalunya reclama el dret a decidir i una altra part també important reclama diàleg institucional real per garantir el respecte a la nostra llengua i cultura, la millora del finançament i la lleialtat al Govern de la Generalitat. Davant tant de la reivindicació del dret a decidir com d’un diàleg polític real, el Govern del PP ha donat una resposta exclusivament judicial i policial. Estem convençuts, però, que el que cal és una resposta política.
Les enquestes mostren que tres de cada quatre catalans i catalanes voldrien un referèndum per desbloquejar la situació en què ens trobem. Molts tenim la convicció que el marc jurídic vigent permet consultar a la ciutadania sobre la relació Catalunya/Espanya. Aquesta era precisament la reivindicació del Pacte Nacional pel Referèndum. És una qüestió de voluntat política, que lamento profundament que el Govern de l’Estat no hagi volgut abordar.
Altres forces polítiques democràtiques, han plantejat, aquí i a l’Estat, la necessitat d’avançar en un Estat que reconegui la pluralitat de les seves nacions, les seves llengües i cultures, les seves realitats i expectatives. Torno a denunciar també la manca de sensibilitat i de voluntat del Govern de l’Estat per no abordar el diàleg que altres forces li ofereixen.
He estat, estic i estaré sempre per la defensa de les llibertats democràtiques i nacionals. En la meva opinió, Catalunya necessita un referèndum amb garanties que sigui considerat una expressió vinculant de la voluntat del poble de Catalunya i que pugui ser reconeguda per la comunitat internacional. Altres forces polítiques, també des de la seva visió democràtica, defensen una reforma urgent i profunda de la Constitució. Altres, defensen que ja és tard i han pres com a únic horitzó la independència. Sóc conscient que ens trobem en aquest punt a causa de l'actitud tancada i regressiva del Govern de l'Estat, però també crec sincerament que les vies unilaterals, sense diàleg, sempre deixen de banda una part de la nostra ciutadania, i això no ho puc valorar positivament.
Estic segur que, encara que sigui amb els matisos diferents que acabo d’exposar, a tots ens uneix el valor de paraules com democràcia, dignitat o llibertat, paraules de les quals ningú no en té l’exclusiva. És imprescindible que abans de l’1 d’octubre i després de l’1 d’octubre, continuem treballant colze a colze, valorant i sumant les raons diverses que segurament a tots ens acompanyen.
Ningú ho ha dit millor que Salvador Espriu:
A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l’aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
l’ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.
Catalunya, com Sant Feliu, és un sol poble i així ha de continuar essent-ho.
Visca l’11 de Setembre!
Visca Sant Feliu!
Visca Catalunya!
Comentaris