Nit de Reis de 2017: gràcies, Majestats, Consell d'Infants i als centenars de participants!!!

 

La Nit. Així de clar, la nit del 5 de gener és La Nit. I ahir, ho va tornar a ser. Entorn de cinc-centes persones voluntàries van acompanyar a Ses Majestats Melcior, Gaspar i Baltasar en la Cavalcada per la nostra ciutat. Gràcies mil, immenses gràcies, a totes elles. El dia abans, moltes ja havien participat al magnífic campament del Patge Shelin, al Palau Falguera. Gràcies novament a qui fa possible moments tan intensos i tan alegres als nostres nens i nenes!

Com cada any, una representació del Consell d'Infants va rebre a Ses Majestats. És el primer acte d'aquest 2017, l'any en què commemorarem el 20è aniversari del Consell. Plenes de nervis, la Carla i la Paula,  en representació dels nens i nenes de 5è i 6è del Consell, van llegir els desitjos que van redactar amb els seus companys i companyes. Amb nervis, sí, però meravellosament. Aquestes són les paraules que van adreçar a Ses Majestats: 

Benvinguts, estimats Reis Mags!

Ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu. Som el Consell d’Infants i estem encantats de representar a tots els infants de Sant Feliu i seguir treballant per fer encara millor la nostra estimada ciutat. Com cada any volem fer saber a tothom el desitjos que ens agradaria que en aquest 2017 es complissin.

DESITGEM:

• Que tots els infants puguin passar aquest Nadal amb la seva família. Que rebin amor i que tinguin una vida feliç.
• Que els nens i nenes rebem una bona educació.
• Que tots els infants puguem gaudir d’un Bon Nadal i puguin arribar els regals per tots.
• Que hi hagi els mateixos drets dels infants i arreu del món.
• Que els infants refugiats deixin de ser-ho i es compleixin els seus drets
• Pau, amor, llibertat i felicitat al món.
• No a la violència ni a la pobresa, que no hi hagi guerra i que els nens i nenes no la pateixin ja que és una injustícia. 
• I que continuï el Consell d’Infants per molts anys més!

Gràcies per escoltar-nos, que tingueu una bona Nit de Reis i que us portin molts regals.

Un cop rebuts tan càlidament pel Consell, Ses Majestats van sortir al balcó de l'Ajuntament, des del qual Sa Majestat el Rei Melcior, va pronunciar aquestes paraules:

 

Bona nit Sant Feliu !!

Nenes, nens, Sr. Alcalde, Autoritats, Pares, Mares, Avis i tots els que ompliu aquesta plaça de gom a gom en una nit tan especial com aquesta.

En primer lloc us agraïm la vostra càlida rebuda tot i la fredor de la nit. Any rere any ens demostreu la vostra estima amb una clamorosa acollida pels carrers de Sant Feliu que ens omple d’alegria.

Un any més hem arribat a Sant Feliu de Llobregat carregats d’il·lusions, somnis, esperances, joguines i regals per a tothom i amb tot poder renovar la il·lusió de la màgia d’aquesta Nit de Reis.

Mentre veníem, en el nostre llarg viatge fins a Sant Feliu, hem estat parlant sobre quin regal podríem fer-vos a tots els Santfeliuencs i Santfeliuenques...

I ens hem dit...

Haurà de ser un regal que els arribi al cor i els porti a la infantesa, un regal que els dibuixés un somriure d’orella a orella i els retorni a la més tendra innocència.

Aquest regal és el goig de viure i estimar els altres. L’ il·lusió que avui hem aconseguit entre tots, petits i grans, segur que ens ajudarà a superar els problemes que ens atabalen en el nostre dia a dia tot recordant el somriure que se’ns dibuixa ara mateix a la cara.

A les moltíssimes cartes, avions de paper, e-mails i Whatsapps que tant el Patge Shelín com nosaltres hem recollit per Sant Feliu, ens dieu que aquest any us heu portat molt bé, tant a casa com a l’escola, però nosaltres que ho veiem i ho sentim tot sabem que encara queda un llarg camí per recórrer en això de “portar-se bé”.

És per això, i per a què el pobre Patge Carbonet pugui descansar una mica més, us demanem dues coses:

• Respecteu sempre els vostres pares, avis, mestres i éssers estimats.
• I d’altra banda, compartiu tot allò vostre, les joguines i els jocs,amb els vostres germans i amics.

 Mares, Pares, Avis, Mestres, santfeliuencs  continueu ensenyant els vostres infants a conservar les vostres tradicions i cultivar els valors per fer d’aquest un Sant Feliu encara millor, ple de bons sentiments. 

Ara baixarem a la plaça per poder-vos saludar i conèixer de prop les vostres peticions.

Així doncs, anem per feina que heu d’anar a dormir aviat, així nosaltres podrem començar la nostra tasca el més aviat possible.

Quan arribeu a casa, no oblideu de posar les sabates ben netes al balcó, a la terrassa o al menjador, nosaltres amb la nostra màgia reconeixerem de qui són i li deixarem el seu regal. També us agrairem si ens deixeu un platet amb dolços i una copa de vi pels patges que ens acompanyen en aquesta nit Màgica de Reis.

Ahh.... i vosaltres dos, Shelín i Carbonet, prou baralles, l’estel és prou gran per tots dos així que compartiu-lo per poder fer avui la feina més ràpidament i així arribar a tots els barris i racons de Sant Feliu.

Una forta abraçada per tothom i us desitgem que tingueu: molta felicitat, salut, amor i pau i que els vostres desitjos es facin realitat.

BONA NIT DE REIS, SANT FELIU!!!

Una Cavalcada  molt ben recollida i resumida pel ciutadà Antonio Caballero, que ha compartit aquest video al seu mur de Facebook:

I parlant de Facebook, deixeu-me acabar amb dues consideracions personals i amb dues imatges. Primer, les consideracions, que he penjat al meu mur:

1. El millor regal és el temps... (1/2), enllaçant a un magnífic article de Carles Capdevila. El temps que juguem junts, el que callem junts, el que aprofitem junts, el que perdem junts, el que riem juts, el que somiem junts, el que sopem junts, el que plorem junts.... Carles Capdevila, com sempre, la clava: l'estrès és el carbó dels nostres temps.
2. ... I en moltes cases el consol. (2/2). La nit i el matí més màgics de l'any són, en moltes llars, d'un gran dolor o tristesa. Al 2016 vaig anar massa sovint al tanatori per veïns i veïnes nostres que la mort es va endur massa d'hora. He vist molta solitud en persones que és injust que es vegin soles, amb els seus molt lluny (no sempre físicament) o sense gairebé ningú a qui considerar seu. He vist heroïcitat en moltes dones (i dos homes que també conec) que tiren endavant soles els seus fills i treuen força d'on no n'hi ha per donar-los la vida que voldrien. Veïns i veïnes nostres pateixen també, especialment avui, especialment si ja no hi ha menuts a casa i els bons i llunyans records s'amunteguen al seu cap, per pobresa o malaltia. Que sapiguem reconèixer els ulls que necessiten companyia i consol, i que les entitats socials i l'ajuntament sapiguem ser sempre un suport i un recurs per, malgrat el patiment, continuar endavant, amb el cor encongit però el cap sempre ben alt.

I, per acabar, les imatges: la meva pròpia Carta als Reis (el Negre, sempre el Negre) a 1962 o 63, i mig segle després, la carona de la meva néta, a coll del seu aita, el nostre estimat gendre Aitor: