Energètica, infantil, alimentària,...? Digueu-ho sense adjectius: és pobresa, és manca de justícia.


Aquest dimecres participaré en una jornada organitzada pel diari digital alcaldes.eu sobre pobresa energètica. Dissabte passat, Càritas Diocesana de Sant Feliu va organitzar un extraordinari concert a la Catedral, amb el Messies de Händel, contra la pobresa infantil. Sigui infantil, energètica, alimentària, habitacional o com vulguem dir-li, a la pobresa li sobren adjectius: la pobresa és pobresa, manca de recursos per tenir una vida digna. I llavors sempre penso en la frase que reprodueixo en aquesta foto: si davant la pobresa no ens qüestionem res i som caritatius o compassius, llavors ens diuen amb un somriure disciplent bones persones; però si ens qüestionem sobre les raons i les arrels de la pobresa, si ens proposem entendre-les per superar-les, llavors ens diuen despectivament comunistes. I, sempre latent, el conflicte entre dos valors, dos conceptes, dues visions diferents d'entendre el món: la caritat i la justícia. Caritat entesa com a ajut puntual i individual, justícia entesa com a dignitat permanent i comunitària.

Aquestes dates nadalenques són propícies a campanyes per obtenir recursos que mitiguin situacions d'emergència. Fa poc, el ciutadà santfeliuenc Pere Ruiz escrivia al Fet a Sant Feliu un molt bon article el nom del qual ho diu tot: Per què li diuen solidaritat quan volen dir caritat?. Altres vegades he escrit en aquest blog sobre el binomi caritat/justícia. Avui, que estan fent la 25a Marató sobre l'ictus, recordo aquest escrit sobre la primera i única "marató contra la pobresa" que TV3 va organitzar fa quatre anys.

Solidaritat és una paraula quasi-sinònima de fraternitat, una paraula malauradament bandejada del llenguatge polític actual, fins i tot de molts sectors de l'esquerra. Fan referència a una actitud i conscient i permanent, a una convicció sòlida en la igualtat entre totes les persones i a una revolta activa i també permanent contra el que crea i aprofundeix desigualtats, contra les situacions en què moltes persones amb prou feines viuen més enllà de la era supervivència. El valor humà de la solidaritat porta indefectiblement a opcions polítiques per la justícia.

La solidaritat no exclou la caritat, però la desborda, l'amplia, li dóna fins i tot un altre sentit. La solidaritat ès un valor permanent que parteix de la convicció real que totes les persones neixen lliures i iguals, i que en conseqüència clama per la justícia. La caritat és una actitud puntual de suport en moments d'emergència i que, si no va més enllà i no es planteja cap per què, es queda simplement en la beneficiència. La caritat que es fa preguntes porta a la solidaritat i la lluita per la justícia, i la caritat que no se'n fa, porta simplement a la resignació i a la beneficiència. Solidaritat i caritat no són, ni de lluny, el mateix. La caritat, un sentiment noble, ens porta a l'ajut puntual a alguna o algunes persones o famílies pobres concretes, mentre que la solidaritat i la cerca per la justícia són una opció permanent per identificar i erradicar les causes de la pobresa.

Els poderosos de la nostra època, directius de grans corporacions i dels mitjans de comunicació que controlen, juguen deliberadament amb la confusió de les paraules, aprofiten al seu favor les emocions que fets o dates puntuals, com ara el Nadal, provoquen en totes i tots nosaltres. I provoquen també que no ens fem preguntes, que no cerquem respostes. Ves tu, a què treu cap ara preguntar-se què té a veure la bogeria de compres i llums de colors de cada canvi d'any amb aquella família pobríssima palestina de fa dos mil anys qui ningú va voler a casa seva i es van haver d'arrecerar en una tenda de campanya en un camp de refugiats, perdó, vull dir en un estable? Quines ganes de buscar tres peus al gat i fer-se preguntes...!

Juguen tant amb les paraules, aprofiten tant la nostra majoritària passivitat, es desvergonyeixen tant cada dia, que ara han inventat una paraula per no dir que menteixen, per no admetre que se'ns pixen a la cara i ens diuen que plou. Per si no ho sabíeu, welcome to post-truth, a l'època de la postveritat.