Com si fóssim 100... i del primer a l'últim, tots de Sant Feliu (2/3)
 |
| Imatge extreta del centenari d'aquest institut de Badalona. Gràcies! |
Som en aquell Sant Feliu imaginari, que tot i haver condensat la seva població en 100 habitants, continuaria conservant la mateixa estructura social.
Què podríem dir, doncs, dels nostres estudis? Dels 45 homes i les 46 dones que tenim més de 15 anys, el grup més nombrós seria els que no tenim estudis primaris: 11 homes i 11 dones, seguit dels qui no hem acabat aquests estudis primaris: 11 homes i 10 dones. Seguim els que tenim EGB, ESO o l’antic batxillerat elemental: 8 homes i 8 dones. 5 homes i 6 dones tenim Batxillerat Superior o BUP, i la Formació Professional l’haurien fet 6 homes i 6 dones. En el camp de l’educació superior, trobem que 7 homes i 7 dones som diplomats/des, llicenciats/des i doctors/es.
Si ho mirem per edats, comprovarem que l’educació ha anat guanyant sensiblement amb el temps. Fent aquest escrit, veig que l'evolució de la formació segons edats no està en l'estudi demogràfic de 2015 (la reclamaré). Em remeto a les dades de l'estudi demogràfic anterior, de 2006.
De les 84 persones de més de 15 anys, 16 serien ben joves (entre 15 i 30), 28 començarien a ser madurs (entre 30 i 45), 26 ja estarien granadets (entre 45 i 65) i 14 serien els més grans de tots (més de 65, i serien 8 dones i 6 homes). Dels 14 més grans, encara n’hi hauria 2 que serien analfabets, 5 no tindrien estudis, 6 haurien anat alguns anys a l’escola, i només 1 hauria acabat els estudis elementals. Entre els 26 granadets, la cosa ja canvia: cap analfabet, 15 encara tindrien estudis incomplets, 7 tindrien estudis elementals, 3 haurien fet batxillerat o FP i 1 ja seria diplomat o llicenciat. Entre els 28 madurs, només 4 no haurien acabat els estudis; 8 haurien acabat la, aleshores, EGB; 10 haurien fet batxillerat o FP, i 6 de nosaltres ja serien llicenciats o diplomats. Entre els 16 més joves, tenint en compte que les dades són una mica velles (INE, 2001): 2 no tindrien el graduat, 4 s’haurien quedat en el graduat, 7 haurien fet o estarien fent batxillerat o FP, i 3 serien llicenciats o diplomats.
I en quina llengua parlaríem a casa? Aquí també canviem molt amb l’edat. Com que aquest tema no està tractat en l'estudi demogràfic. la millor referència sobre la nostra llengua habitual és l'Enquesta d'imatge municipal (concretament, a la pàgina 49), basada en una entrevista a 800 ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu al juny de l'any passat. Segons aquesta enquesta, 36 de nosaltres parlem habitualment a casa en català, 57 en castellà i 8 en totes dues llengües.
La llengua més freqüent a Sant Feliu és el castellà, però com hem avançat en el coneixement del català? Les millors dades sobre aquesta qüestió les tenim a l'Idescat, Dels 16 infants i adolescents de 2 a 14 anys, tots entendem el català i 13 el sabem parlar. Només el sabem escriure 11, però és que 5 de nosaltres encara no hem començat primària.
Ara mirem què passaria amb els que som més grans:
- Entre les 15 persones que tenim més de 65 anys. 13 entenem el català i 2 no, només 6 el parlem habitualment, i només 2 el sabem escriure.
- Entre les 27 persones de 45 a 65 anys, l'entenem 26, el parlem 16 i l'escrivim 10.
- De les 27 persones entre 30 i 45 anys, 26 entenem el català, 22 el sabem parlar, i 20 el sabem escriure. Entre nosaltres, doncs, ja es començaria a notar el procés de normalització lingüística!
- Però on més es nota és entre les 16 persones que tenim entre 15 i 30 anys: tots l'entenem, i ja el sabem parlar i escriure gairebé tots. Només 3 no el parlem i a 5 encara ens costa escriure-hi.
En total, dels 98 que ja tenim edat d’enraonar, 94 entenem el català, 70 el sabem parlar i 54 el sabem escriure.
Avui m’he explicat sobre estudis i llengua. Un altre dia m’explicaré sobre treball i nivells de renda. Fins a la propera!
Comentaris