70 dies i 5 consideracions.

Imatge extreta del Diari de Sant Feliu, número 37.

Avui, diumenge 15 de març de 2015, queden exactament 10 setmanes per al diumenge 24 de maig de 2015. Només 70 dies per a les properes eleccions municipals. Tot fa pensar que hi haurà vuit candidatures encapçalades per les vuit persones que aspirem a ser l'alcalde de la ciutat entre maig de 2015 i maig de 2019 i, més enllà, a marcar el rumb de la nostra ciutat a mig i llarg termini. La imatge del Diari de Sant Feliu és suggerent, i recomano també la lectura de l'article de què forma part. D'altra banda, aquestes consideracions que avui faig lliguen amb les que ja vaig fer fa poc més d'un any en aquest escrit.

Les properes eleccions municipals estan més obertes que mai, i el context general les pot condicionar també més que mai. Per què estan més obertes que mai? La foto ho mostra clarament: només a les primeres eleccions municipals després de l'enyorada República, al 1979, havíem tingut vuit candidatures a les municipals. Vuit! Per què estan més condicionades que mai? Per dues raons bàsicament: pel descrèdit general de la política (que ja havia aparegut amb el 15-M fa quatre anys) i per la intenció de les forces independentistes de convertir les municipals en una primera volta de les eleccions al Parlament del 27 de setembre.

1.
Que estiguin més obertes que mai, podria portar a una distribució més repartida que mai dels 21 regidors i regidores del nostre ajuntament. Com es pot veure en aquest escrit, dels 36 anys d'ajuntaments democràtics, només 12 (entre 1999 i 2011) han tingut cinc partits al ple municipal, Un ajuntament fragmentat és, segurament, més difícil de gestionar i, segurament, obligaria a acords més fràgils entre més partits. Si les urnes decideixen això el 24 de maig, la seva decisió serà inapelable. Però crec que seria millor una majoria clara que no fes necessari acords previsiblement complicats. I a Sant Feliu tenim el precedent de 2003, quan l'Àngel Merino i ICV-EUiA vam guanyar les eleccions... i un acord dels tres partits restants (PSC, ERC i CiU) ens va fer fora de l'alcaldia.

Que el context ens condicioni més que mai, haurà de portar a dues orientacions clares del nostre treball polític en els propers 70 dies. D'una banda, municipalitzar les municipals. I, de l'altra, concretar els grans principis en el dia a dia de tothom.

2.
Per "municipalitzar les municipals" vull remarcar la necessitat de no votar en clau "independència sí o independència no", ja que el que votarem el 24 de maig són les polítiques socials del nostre ajuntament i no les del govern del país, les inversions del nostre ajuntament i no les del govern del país, les polítiques fiscals del nostre ajuntament i no la del govern del país, i així un llarg etcètera. El 24 de maig cal votar pensant en el que cadascú consideri millor per a Sant Feliu i després, el 27 de setembre, cal votar pensant en el que cadascú consideri millor per a Catalunya. Estic segur que la ciutadania de Sant Feliu sabrà diferenciar ben bé el que es decideix en cadascuna de les dues dates.

3.
Per "concretar els grans principis en el dia a dia de tothom" vull remarcar la necessitat de no votar en clau de "nova política contra vella política", de grans lemes generals que no tenen prou en compte les necessitats i les decisions concretes a què cal fer front des de l'Ajuntament. Recentment, hem vist com diferències de criteri sobre el procediment d'elecció de candidats o d'elaboració de candidatures han provocat divisions en alguns grups abans fins i tot de parlar del que Sant Feliu necessita. Per més que recorrin a discursos de la gran Política general (com encertadament fan els líders, per exemple, de Podemos en la política europea o estatal), cal exigir-los que parlin també de la "petita" (que no ho és!) política local, la del preu dels serveis municipals, la de les prioritats pressupostàries, la de la relació amb el teixit associatiu i econòmic de Sant Feliu, la de Can Bertrand, Can Calders, Can Maginàs, Can Nadal, Can Llobera, Falguera, les Grases, Mas Lluí, Roses-Castellbell o la Salut. Cal explicar amb claredat que la novetat per la novetat no aporta res de valor a la democràcia, i menys a escala local. I no es pot ser frívol: els propers anys caldrà fer front a polítiques socials amb més recursos per atendre a més famílies, i és frívol competir per veure si cal rebaixar l'IBI en un 5, un 9 o un 25% sense tenir molt clar el finançament imprescindible per les polítiques socials que seran claus els propers anys. Nosaltres som els primers que tenim les arrels ben fermes en els principis polítics de la justícia social o la sostenibilitat ambiental, però en les nostres propostes concretes per a Sant Feliu sabem que no té cap sentit enfilar-se per les branques i acabar no dient res que pugui donar fruits concrets. I, com diu sovint el Joan Herrera, "està bé ser la novetat i ser honrat, però és molt millor tenir una llarga trajectòria i ser honrat".

4.
Al costat de les consideracions precedents, els ciutadans i les ciutadanes de Sant Feliu decidiran el seu vot en base als factors de sempre: les prioritats i propostes dels vuit programes que es presentaran, i la credibilitat i confiança que els mereixin les vuit persones que aspirem a l'alcaldia. Pel que fa al programa, Iniciativa i Esquerra Unida ja fa mesos que hem fet públiques les nostres deu prioritats i estem treballant amb molta gent per concretar-les en propostes viables de govern. Ningú com nosaltres ha explicat el seu programa de treball. Pel que fa al candidat, ningú com jo mateix ha estat present a tants actes i moments de la vida local, i ningú com jo s'ha explicat amb tanta claredat, constància i continuïtat tant en actes públics regulars a tots els barris com en les xarxes socials (és el que jo dic "feet&FYT"). Tothom pot saber el que pensa el candidat d'Iniciativa i Esquerra Unida sobre qualsevol tema de política local, catalana o general, cosa que no es pot amb la mateixa claredat de cap dels altres set candidats i candidates a l'alcaldia. La gent d'Iniciativa i d'Esquerra Unida, humilment, amb encerts i també amb errors, diem el que fem i fem el que diem.

5.
I, per acabar, la necessitat de fer arribar a la gent la necessitat de votar a les municipals. Cal treballar molt i molt per incrementar notablement la participació a les municipals. Cal que el màxim de gent de la nostra ciutat entengui que, si bé la Política general no es canvia en cada ajuntament (això toca a les eleccions catalanes i, sobretot, a les espanyoles i europees) o només votant (com recordo allò del "PSUC, partit de lluita i de govern"), a les eleccions per a l'ajuntament es decideixen els criteris del dia a dia de tothom: l'accés als llibres de text o les beques menjador, el preu i l'horari de les piscines, la recaptació i la destinació dels impostos, les prioritats en les millores i el manteniment dels carrers, la manera com s'escolta i s'atèn a la gent gran, a les famílies sense cap ingrés, i un llarg etcètera. Cal que la ciutadania vagi a votar, especialment aquella a què aspirem a representar perquè és la nostra raó de ser i la nostra història: els homes i dones que viuen o voldrien viure del seu treball, la classe treballadora (la "classe mitjana" que viu d'un salari és classe treballadora, cal dir les coses pel seu nom!) de Sant Feliu

Altres.
Aquestes són les meves cinc consideracions a setanta dies d'intentar guanyar novament i àmpliament les eleccions del proper 24 de maig. Però n'hi pot haver d'altres, i m'agradaria molt debatre-les amb qui en tingui ganes. Crec que, en tot cas, enraonar i debatre sobre Sant Feliu només pot tenir conseqüències positives per a Sant Feliu!