Festa de Tardor: la vigència i la volguda continuïtat d'un model.

Foto de la Nit del Foc a la plaça de la Salut, extreta del facebook oficial de l'Ajuntament.
Encara en calent, acabades les festes, em torno a fer la pregunta que, com a alcalde, em pertoca: la Festa de Tardor (com les altres) fa ciutat, crea identitat i passió de Sant Feliu? s'ajusten a la voluntat i l'objectiu que siguin per a tothom i a tots els barris?

Aquestes preguntes les vull valorar també d'acord amb els criteris de ciutat que tenim a ICV i EUiA des de la recuperació de la democràcia local, aviat farà 35 anys:
  • les festes han de ser un element fonamental de construcció d'identitat de ciutat, 
  • festes i ciutat sense barris marginals, 
  • festes i ciutat per a tothom,
  • festes i ciutat amb màxim protagonisme de les entitats.
L'Àngel Merino, regidor de Cultura entre 1983 i 1991, va encarnar com cap altre regidor fins a la data aquesta voluntat que se simbolitza en el mocador vermell al coll i al cor de milers de conciutadans i conciutadanes. En Manel Martínez és, avui, l'exponent actual d'aquesta mateixa voluntat.

Caldrà fer valoracions més aprofundides i amb més temps, però avui crec que podem dir que no hi ha barris on la Festa de Tardor no hagi tingut el seu protagonisme. Des de Falguera fins a Mas Lluí, des de la Salut fins a Roses Castellbell, amb el pes que li correspon lògicament a la plaça de la Vila com a plaça que representa totes les places dels barris, a tot Sant Feliu hi ha hagut moments i espais de Festa. Des del recorregut del seguici fins a la ubicació dels inflables o espais de joc per als infants, passant per l'extraordinària Nit del Foc a la plaça de la Salut, tot Sant Feliu ha fet olor de pòlvora, lluït els colors de les colles, vibrat amb la música o jugat amb els infants. El model d'activitats a tots els barris, que conflueixen en els moments centrals a la plaça de la Vila o a la plaça Lluís Companys és un model que funciona, i que crec que cal mantenir.

Han estat festes per a tothom? Això implica activitat per a totes les edats i per a gustos molt diversos. Aquell criteri establert fa gairebé tres dècades crec que s'està acomplint. Hi ha hagut espais per a la quitxalla i les famílies (com estava la plaça de la Vila el dia del Correfoc infantil!), per a la gent gran (el mateix podem dir de les activitats diverses que hi ha hagut al Casal), amb un protagonisme clar per als joves, amb les moltes activitats que hi ha hagut a la Lluís Companys i que van tenir el màxim exponent al concert de dissabte nit, fins a les cinc de la matinada, en una plaça plena a rebentar de bon ambient i de bona música amb artistes tots ells de la nostra ciutat (Sant Feliu Sona!). Atenció a edats diferents i també a gustos diferents: al mateix temps que la música de joves sonava en un espai, la música d'orquestra o el flamenc sonava en altres; al mateix temps que hi havia les colles al centre de Sant Feliu, molta gent gaudia de les atraccions del carrer Mataró a l'altra banda de Sant Feliu.

Finalment, el nostre model de festes seria impensable sense la implicació al mil per mil de les moltíssimes entitats de la nostra ciutat. Em sembla que molta gent no coneix prou i no valora, per tant, suficientment el seu grandíssim esforç perquè tot surti bé, molt bé. Jo mateix, fins que no he estat un "casteller de ple dret", no arribava a copsar les hores i hores de feina, les escassíssimes hores de son i de descans, que fan centenars dels nostres fills i filles, veïns i veïnes, amics i amigues perquè aquests dies siguin els més intensos de l'any a Sant Feliu. Al sopar de colles de divendres nit al pati dels Padres, per posar un exemple, érem gairebé 700 persones compartint una bona estona, celebrant conjuntament que el treball de tot l'any donava els fruits pels quals val la pena deixar-hi la pell a tantes estones. Ho deia jo mateix a la presentació del programa: sempre hi ha qui em pregunta perquè no contractem més gent de fora, que potser podria donar més "nom" a les nostres festes. I sempre responc el mateix: el motor de les nostres festes, la seva rellevància, està justament en les 700 (set-centes, poca broma!) que sopàvem als Padres, en els centenars més que estaven a les carpes de les entitats a les atraccions del carrer Mataró, a les entitats que han muntat activitats als barris o en equipaments o als clubs de tots els esports que aquests dies han format part també de la Festa. Si milers i milers de persones surten al carrer a participar de la Festa, és perquè centenars i centenars fan tot el que poden i més per fer-la tan gran, comunitària i vital com és. A tots aquests centenars d'il·lustríssims conciutadans i il·lustríssimes conciutadanes, GRÀCIES!!!

Ho comentaré en un altre article, però no puc acabar de reflexionar breument sobre la Festa sense fer esment de la ponència que Jordi Ferrer va presentar sobre les festes populars de Sant Feliu en el marc del Fòrum de Cultura Local que té lloc, des de fa alguns mesos, a la nostra ciutat. Un molt bon document, que recomano vivament, i a partir del qual sorgeixen preguntes que jo mateix m'he fet en algun altre moment.

En tot cas, deixeu-me acabar de gaudir, com us passa a tants i tantes de vosaltres, del molt i molt bo que hem viscut a Sant Feliu entre el dijous i diumenge de la setmana passada. Quin orgull de ser de Sant Feliu!!!

Comentaris