Cal una anàlisi dels públics dels equipaments i serveis municipals: qui va i qui no va a què? i per què?
No em canso d'insistir-hi: volem un Sant Feliu ben planificat, ben gestionat, dialogant, viu i equitatiu. Però això no es fa sol, ni n'hi ha prou amb dir les voluntats per convertir-les en realitats: cal consolidar les idees, planificar els treballs, sumar moltes complicitats. Un Sant Feliu equitatiu només es pot construir, com ja vaig avançar en un altre escrit, identificant i superant les barreres invisibles que hi ha a la nostra ciutat.
Amb aquesta finalitat, i ja als inicis del proper mandat, començarem una anàlisi a fons i completa dels públics presents i absents als nostres equipaments i serveis, per tal de convertir-los en autèntics factors generadors d'equitat i de cohesió social. I també, amb un treball conjunt amb les entitats respectives, per identificar els públics i els practicants reals i els que potencialment podríem tenir en els camps de l'esport i de la cultura, per anar-los a buscar, per guanyar-los, per sumar-los a un Sant Feliu cada cop més dialogant, més viu i més equitatiu.
Però les barreres invisibles, les fronteres interiors, les desigualtats socials, la manca d'oportunitats per a moltes famílies i persones, no són només una realitat al nostre municipi. Són una conseqüència d'un sistema econòmic i social que, tot i que majoritàriament acceptat (segurament perquè encara no son capaços de definir una alternativa factible i majoritàriament desitjada), exclou molta, moltíssima gent. El control d'aquest sistema econòmic i social se'ns apareix llunyà i intangible, però els seus efectes negatius els tenim a la porta de casa, els vivim als nostres barris, pobles i ciutats.
Per això, a les portes de les eleccions municipals, he promogut dins la coalició un debat que espero que conclogui, en l'aprovació del programa marc d'ICV-EUiA, en una proposta general al màxim nombre possible de municipis entorn dues idees centrals. La primera, la voluntat d'identificar els factors o les barreres que impedeixen l'accés equitatiu als nostres serveis (i en proposo una primera classificació, per sistematitzar l'anàlisi que proposo). La segona, la voluntat d'establir una política fiscal diferent que eviti que el preu dels nostres serveis (com ara les escoles bressol) sigui un factor segregador.
Transcric el text que he presentat per al seu debat als responsables del programa marc d'ICV-EUiA per a les properes municipals del 22 de maig.
1. Volem pobles i ciutats sense barreres invisibles per a ningú.
Els equipaments i serveis municipals són fonamentals perquè cada persona pugui desenvolupar el seu projecte vital i se senti alhora partícip i activa en el projecte col•lectiu del seu poble o ciutat. Però no n’hi ha prou amb tenir equipaments o serveis públics municipals en els diversos àmbits de la vida local (educació, esports, cultura, gent gran, joventut,...): cal garantir-hi la igualtat d’accés de tota la ciutadania.
En molts pobles, barris i ciutats, es poden constatar factors que dificulten l’accés de famílies o persones interessades als equipaments o serveis de l’Ajuntament:
De manera concreta, molts de nosaltres hem constatat que el preu públic dels equipaments o serveis municipals pot actuar com una barrera invisible perquè hi accedeixi un sector social molt ampli dels nostres pobles o ciutats: qui no guanya prou per pagar el preu i no guanya tan poc com per rebre els ajuts dels serveis socials. Cal fer front a aquesta realitat i plantejar una política de preus diferent i més equitativa.
En l'actualitat, la major part de municipis estableixen preus públics únics per sota del cost real i bonifiquen així a tota la ciutadania per igual, amb independència de la seva renda. S'hi afegeixen algunes exempcions i, en els casos concrets dictaminats pels serveis socials, ajuts. Aquest model, de fàcil gestió i llarga trajectòria municipal, pot excloure grans sectors socials (amb salaris entorn la mitjana de 1000€) i pot comportar l'estigmatització de les persones o col·lectius usuaris de serveis socials.
Proposem que la nostra coalició valori i assumeixi un plantejament diferent: bonificar a la ciutadania segons la seva capacitat econòmica. Això implicaria l’establiment de preus públics diferents atenent a les rendes dels usuaris: pagaria més qui més té i a la inversa. Implicaria també la desaparició, amb caràcter general, de la intervenció dels serveis socials per a les persones amb rendes més baixes. És el que proposem amb el nom de tarifació social, i considerem que és una eina central en la concreció de les polítiques d’equitat que defensem.
L’Àrea d'Educació de la Diputació de Barcelona ha publicat un informe, elaborat per l’Institut d’Economia de Barcelona (depenent de la Universitat de Barcelona) en què s’argumenta la viabilitat jurídica, tècnica i econòmica de la tarifació social. S’adjunta un resum d’aquest informe.
Amb l’objectiu de fer possible pobles i ciutats sense barreres invisibles i equipaments i serveis municipals efectivament per a tothom, demanem que aquesta proposta sigui presa en consideració i valorada pels diversos àmbits i organitzacions de la nostra coalició i formi part del programa marc per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011.
Amb aquesta finalitat, i ja als inicis del proper mandat, començarem una anàlisi a fons i completa dels públics presents i absents als nostres equipaments i serveis, per tal de convertir-los en autèntics factors generadors d'equitat i de cohesió social. I també, amb un treball conjunt amb les entitats respectives, per identificar els públics i els practicants reals i els que potencialment podríem tenir en els camps de l'esport i de la cultura, per anar-los a buscar, per guanyar-los, per sumar-los a un Sant Feliu cada cop més dialogant, més viu i més equitatiu.
Però les barreres invisibles, les fronteres interiors, les desigualtats socials, la manca d'oportunitats per a moltes famílies i persones, no són només una realitat al nostre municipi. Són una conseqüència d'un sistema econòmic i social que, tot i que majoritàriament acceptat (segurament perquè encara no son capaços de definir una alternativa factible i majoritàriament desitjada), exclou molta, moltíssima gent. El control d'aquest sistema econòmic i social se'ns apareix llunyà i intangible, però els seus efectes negatius els tenim a la porta de casa, els vivim als nostres barris, pobles i ciutats.
Per això, a les portes de les eleccions municipals, he promogut dins la coalició un debat que espero que conclogui, en l'aprovació del programa marc d'ICV-EUiA, en una proposta general al màxim nombre possible de municipis entorn dues idees centrals. La primera, la voluntat d'identificar els factors o les barreres que impedeixen l'accés equitatiu als nostres serveis (i en proposo una primera classificació, per sistematitzar l'anàlisi que proposo). La segona, la voluntat d'establir una política fiscal diferent que eviti que el preu dels nostres serveis (com ara les escoles bressol) sigui un factor segregador.
Transcric el text que he presentat per al seu debat als responsables del programa marc d'ICV-EUiA per a les properes municipals del 22 de maig.
Els equipaments i serveis municipals són fonamentals perquè cada persona pugui desenvolupar el seu projecte vital i se senti alhora partícip i activa en el projecte col•lectiu del seu poble o ciutat. Però no n’hi ha prou amb tenir equipaments o serveis públics municipals en els diversos àmbits de la vida local (educació, esports, cultura, gent gran, joventut,...): cal garantir-hi la igualtat d’accés de tota la ciutadania.
En molts pobles, barris i ciutats, es poden constatar factors que dificulten l’accés de famílies o persones interessades als equipaments o serveis de l’Ajuntament:
- lligats a la pròpia oferta: horaris inadequats o massa limitats, quantitat i qualitat de l’oferta i del personal, estat de les instal•lacions,...
- lligats a l’accessibilitat: distància al domicili, transport públic insuficient o inadequat, barreres arquitectòniques encara no suprimides, aparcament,...
- lligats a la informació: insuficient, per canals o mitjans inadequats, de difícil comprensió per a “no entesos”,...
- culturals: per origen familiar, per gènere, prejudicis i tòpics, per invisibilitat o comportament endogàmic de grups o col•lectius,...
- econòmics: preu de la quota ordinària, matrícules, materials, sortides o activitats complementàries,...
De manera concreta, molts de nosaltres hem constatat que el preu públic dels equipaments o serveis municipals pot actuar com una barrera invisible perquè hi accedeixi un sector social molt ampli dels nostres pobles o ciutats: qui no guanya prou per pagar el preu i no guanya tan poc com per rebre els ajuts dels serveis socials. Cal fer front a aquesta realitat i plantejar una política de preus diferent i més equitativa.
En l'actualitat, la major part de municipis estableixen preus públics únics per sota del cost real i bonifiquen així a tota la ciutadania per igual, amb independència de la seva renda. S'hi afegeixen algunes exempcions i, en els casos concrets dictaminats pels serveis socials, ajuts. Aquest model, de fàcil gestió i llarga trajectòria municipal, pot excloure grans sectors socials (amb salaris entorn la mitjana de 1000€) i pot comportar l'estigmatització de les persones o col·lectius usuaris de serveis socials.
Proposem que la nostra coalició valori i assumeixi un plantejament diferent: bonificar a la ciutadania segons la seva capacitat econòmica. Això implicaria l’establiment de preus públics diferents atenent a les rendes dels usuaris: pagaria més qui més té i a la inversa. Implicaria també la desaparició, amb caràcter general, de la intervenció dels serveis socials per a les persones amb rendes més baixes. És el que proposem amb el nom de tarifació social, i considerem que és una eina central en la concreció de les polítiques d’equitat que defensem.
L’Àrea d'Educació de la Diputació de Barcelona ha publicat un informe, elaborat per l’Institut d’Economia de Barcelona (depenent de la Universitat de Barcelona) en què s’argumenta la viabilitat jurídica, tècnica i econòmica de la tarifació social. S’adjunta un resum d’aquest informe.
Amb l’objectiu de fer possible pobles i ciutats sense barreres invisibles i equipaments i serveis municipals efectivament per a tothom, demanem que aquesta proposta sigui presa en consideració i valorada pels diversos àmbits i organitzacions de la nostra coalició i formi part del programa marc per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011.
Comentaris