Vázquez guanya, PSC perd. Sant Feliu, també.
Hi devia haver un primer guió. Segons aquest guió, un cop el PSC arribés al govern (no hi fa res que amb el suport inicial de qui calgui: després ja en prescindirien), ICV s'enfonsaria i a les eleccions següents, passarien a ser un grup minoritari. Així ha passat fa anys a molts llocs i Sant Feliu no seria pas una excepció.
Però aquest primer guió va fallar. ICV no ens vam ensorrar, vam mantenir la major part del suport ciutadà, el primer govern de Vázquez va cometre relliscades importants com el macrotúnel a les Grases pagat amb la requalificació de zona verda pública al Mas Lluí o l'intent barroer d'intentar encolomar a ICV un "forat econòmic" que ni va existir ni va creure ningú. Les eleccions del 2007 van donar una victòria pírrica al PSC: un increment d'un sol regidor i el manteniment de tots els nostres regidors. 8 a 7, quan el primer guió preveia 10 a 5. Una victòria amarga i en comptes de buscar protagonistes en positiu, en van buscar culpables en negatiu. Ningú no va celebrar la primera victòria electoral del PSC en 28 anys de democràcia local. Algú de la direcció del PSC devia assenyalar directament a Vázquez. Algú devia començar a escriure un segon guió.
Hi devia haver un segon guió. Vázquez seria alcalde entre els estius de 2007 i 2009, i Rañé ho seria entre l'estiu de 2009 i les eleccions de 2011. Rañé, amb plena sintonia amb el PSC, seria el candidat que ensorraria ICV, vella i inexplicable obsessió d'un sector important del PSC-PSOE del Baix Llobregat. La mort sobtada de Mercè Sala va alterar el guió i Rañé va assumir la presidència del Consell Econòmic i Social. Era poc abans de l'estiu d'enguany, i un Vázquez cansat i decebut havia de prendre una opció: o comptar amb els regidors i regidores d'un partit que ja no comptava amb ell o comptar amb els regidors i regidores independents en qui tenia tota la confiança.
Vázquez, abans de l'estiu, va moure fitxa: primer tinent d'alcalde, una independent, Lourdes Borrell, portaveu del Grup municipal socialista, un altre independent, Joan Grisó. Sentint-se còmode amb els independents i amb CiU, va estar a punt de fer fora ERC, però devia pensar que no era qüestió d'obrir un altre front amb la difícil situació interna que ja vivia al seu propi partit. La seva aposta era clara i va marcar una línia que li devia suposar molts marrameus a Joan XXIII.
Passa l'estiu i la situació esclata. Vázquez mateix anuncia que no pot més i vol plegar. Als portaveus ens ho va dir oficialment a l'Ajuntament el 24 de setembre. Tothom ja ho havíem sentit, però jo no hi vaig donar crèdit, fins que ell mateix ho va confirmar. La direcció del PSC ve sovint a Sant Feliu per mirar de posar ordre. A l'assemblea de renovació de la direcció local del PSC, Vázquez no hi va (de fet, fa temps que no va a les assemblees del PSC). Ell mateix avança el nom de qui proposarà com a relleu, la Lourdes Borrell. Però la Lourdes és l'opció de Vázquez, no del PSC: podria haver estat la candidata per al 2011, però no té suports suficients al 2008. Per acabar-ho d'adobar, l'ERC de Soriano no té el comportament obedient previst, i manté posicions pròpies i coherents amb la seva visió de ciutat: prolongació de la L3, gir de 180º en el Torrent del Duc...
Finals de novembre, nou acte d'aquest annus horribilis de 2008 per a Vázquez i el PSC. ERC decideix marxar del govern. Nova recomposició d'un govern més fràgil que mai: només PSC i CiU, amb enfrontaments clars dins del PSC i no es oro todo lo que reluce entre CDC i UDC. Vázquez es veu obligat a una segona remodelació de govern (aquesta, almenys, era previsible) i torna a haver de decidir entre independents i militants del PSC. I Vázquez torna a optar decididament pels primers. Fins i tot ho explica cap al final de la nota de premsa institucional.
Fem un repàs del nou cartipàs municipal. Amb ERC fora, CiU intenta reforçar el seu paper al govern i resoldre alguna situació incòmoda que li pot passar factura electoral. Així, deixa les patates calentes de les escombraries o la relació amb les entitats culturals, es crea una nova àrea que dirigirà Burgui (Innovació, Ocupació i Promoció Econòmica), Mañosas assumeix regidories menys conflictives (política lingüística i noves tecnologies) i, sorprenentment, Rosa Maria Martí agafa la policia local i també la direcció de la remodelació de la Salut i Can Calders en el marc de la Llei de Barris. Tot fa pensar que CiU es fa més forta i, en aquesta remodelació, hi guanya.
Qui assumeix les responsabilitats que CiU deixa? Qui deixa les responsabilitats que CiU assumeix? El nyap de les escombraries passa ara a l'independent i voluntariós Joan Grisó, que té tota la confiança de Vázquez, i que assumeix també les responsabilitats de Medi Ambient. Amb aquesta opció, es consagra la primera línia de col·laboradors de l'alcalde: Lourdes Borrell i Joan Grisó. Vázquez guanya. I sembla voler castigar ostensiblement al partit: com s'ha d'entendre que no hi ha ni un sol canvi que doni més responsabilitats a militants com Teresa Calzada, Ferran Alberdi, Pilar Argente o Xavier Alegre? I més encara: a què respon rellevar a Xavier Alegre de la seva responsabilitat com a comissionat de la Llei de Barris per passar-la a una regidora de CiU? Aparentment és un càstig, aparentment l'aparell i la militància del PSC local hi perd.
D'aquesta bretxa aparent en el sí del grup municipal socialista, només en sé veure un sol benefici immediat per a la ciutat: per fi deixem enrera la paranoia de dues regidories de Cultura...
I hi deurà haver un tercer guió. Quines són les condicions necessàries perquè per fi Vázquez pugui acomplir el seu desig d'anar-se'n? Quan és previsible que això passi? Qui serà la persona que la direcció del PSC col·locarà llavors a l'alcaldia? Quina actitud tindrà llavors el PSC local en aquesta decisió? Serà aquesta persona la candidata d'aquí a dos anys i mig?
El que a mi ja se m'escapa del tot és el paper que algú ha reservat a l'interès general de Sant Feliu en aquest primer, segon, tercer... guió.
Si algú coneix als guionistes, que els digui amb insistència i claredat, si us plau, que pensin primer i per damunt de tot... en Sant Feliu. Si algú ho arriba a fer, moltíssimes gràcies!
Però aquest primer guió va fallar. ICV no ens vam ensorrar, vam mantenir la major part del suport ciutadà, el primer govern de Vázquez va cometre relliscades importants com el macrotúnel a les Grases pagat amb la requalificació de zona verda pública al Mas Lluí o l'intent barroer d'intentar encolomar a ICV un "forat econòmic" que ni va existir ni va creure ningú. Les eleccions del 2007 van donar una victòria pírrica al PSC: un increment d'un sol regidor i el manteniment de tots els nostres regidors. 8 a 7, quan el primer guió preveia 10 a 5. Una victòria amarga i en comptes de buscar protagonistes en positiu, en van buscar culpables en negatiu. Ningú no va celebrar la primera victòria electoral del PSC en 28 anys de democràcia local. Algú de la direcció del PSC devia assenyalar directament a Vázquez. Algú devia començar a escriure un segon guió.
Hi devia haver un segon guió. Vázquez seria alcalde entre els estius de 2007 i 2009, i Rañé ho seria entre l'estiu de 2009 i les eleccions de 2011. Rañé, amb plena sintonia amb el PSC, seria el candidat que ensorraria ICV, vella i inexplicable obsessió d'un sector important del PSC-PSOE del Baix Llobregat. La mort sobtada de Mercè Sala va alterar el guió i Rañé va assumir la presidència del Consell Econòmic i Social. Era poc abans de l'estiu d'enguany, i un Vázquez cansat i decebut havia de prendre una opció: o comptar amb els regidors i regidores d'un partit que ja no comptava amb ell o comptar amb els regidors i regidores independents en qui tenia tota la confiança.
Vázquez, abans de l'estiu, va moure fitxa: primer tinent d'alcalde, una independent, Lourdes Borrell, portaveu del Grup municipal socialista, un altre independent, Joan Grisó. Sentint-se còmode amb els independents i amb CiU, va estar a punt de fer fora ERC, però devia pensar que no era qüestió d'obrir un altre front amb la difícil situació interna que ja vivia al seu propi partit. La seva aposta era clara i va marcar una línia que li devia suposar molts marrameus a Joan XXIII.
Passa l'estiu i la situació esclata. Vázquez mateix anuncia que no pot més i vol plegar. Als portaveus ens ho va dir oficialment a l'Ajuntament el 24 de setembre. Tothom ja ho havíem sentit, però jo no hi vaig donar crèdit, fins que ell mateix ho va confirmar. La direcció del PSC ve sovint a Sant Feliu per mirar de posar ordre. A l'assemblea de renovació de la direcció local del PSC, Vázquez no hi va (de fet, fa temps que no va a les assemblees del PSC). Ell mateix avança el nom de qui proposarà com a relleu, la Lourdes Borrell. Però la Lourdes és l'opció de Vázquez, no del PSC: podria haver estat la candidata per al 2011, però no té suports suficients al 2008. Per acabar-ho d'adobar, l'ERC de Soriano no té el comportament obedient previst, i manté posicions pròpies i coherents amb la seva visió de ciutat: prolongació de la L3, gir de 180º en el Torrent del Duc...
Finals de novembre, nou acte d'aquest annus horribilis de 2008 per a Vázquez i el PSC. ERC decideix marxar del govern. Nova recomposició d'un govern més fràgil que mai: només PSC i CiU, amb enfrontaments clars dins del PSC i no es oro todo lo que reluce entre CDC i UDC. Vázquez es veu obligat a una segona remodelació de govern (aquesta, almenys, era previsible) i torna a haver de decidir entre independents i militants del PSC. I Vázquez torna a optar decididament pels primers. Fins i tot ho explica cap al final de la nota de premsa institucional.Fem un repàs del nou cartipàs municipal. Amb ERC fora, CiU intenta reforçar el seu paper al govern i resoldre alguna situació incòmoda que li pot passar factura electoral. Així, deixa les patates calentes de les escombraries o la relació amb les entitats culturals, es crea una nova àrea que dirigirà Burgui (Innovació, Ocupació i Promoció Econòmica), Mañosas assumeix regidories menys conflictives (política lingüística i noves tecnologies) i, sorprenentment, Rosa Maria Martí agafa la policia local i també la direcció de la remodelació de la Salut i Can Calders en el marc de la Llei de Barris. Tot fa pensar que CiU es fa més forta i, en aquesta remodelació, hi guanya.
Qui assumeix les responsabilitats que CiU deixa? Qui deixa les responsabilitats que CiU assumeix? El nyap de les escombraries passa ara a l'independent i voluntariós Joan Grisó, que té tota la confiança de Vázquez, i que assumeix també les responsabilitats de Medi Ambient. Amb aquesta opció, es consagra la primera línia de col·laboradors de l'alcalde: Lourdes Borrell i Joan Grisó. Vázquez guanya. I sembla voler castigar ostensiblement al partit: com s'ha d'entendre que no hi ha ni un sol canvi que doni més responsabilitats a militants com Teresa Calzada, Ferran Alberdi, Pilar Argente o Xavier Alegre? I més encara: a què respon rellevar a Xavier Alegre de la seva responsabilitat com a comissionat de la Llei de Barris per passar-la a una regidora de CiU? Aparentment és un càstig, aparentment l'aparell i la militància del PSC local hi perd.
D'aquesta bretxa aparent en el sí del grup municipal socialista, només en sé veure un sol benefici immediat per a la ciutat: per fi deixem enrera la paranoia de dues regidories de Cultura...
I hi deurà haver un tercer guió. Quines són les condicions necessàries perquè per fi Vázquez pugui acomplir el seu desig d'anar-se'n? Quan és previsible que això passi? Qui serà la persona que la direcció del PSC col·locarà llavors a l'alcaldia? Quina actitud tindrà llavors el PSC local en aquesta decisió? Serà aquesta persona la candidata d'aquí a dos anys i mig?
El que a mi ja se m'escapa del tot és el paper que algú ha reservat a l'interès general de Sant Feliu en aquest primer, segon, tercer... guió.
Si algú coneix als guionistes, que els digui amb insistència i claredat, si us plau, que pensin primer i per damunt de tot... en Sant Feliu. Si algú ho arriba a fer, moltíssimes gràcies!
Comentaris
¿que se puede hacer con el PSC-PSOE? ¿estan pretendiendo undir todo el estado y estan comenzando desde lo mas bajo? ¿que diria Pablo Iglesias si se encontrara con Vazque, Ruiz, Montilla o el mismo Zapatero? Compañero, solo nos queda informar a nuestros vecinos de las acciones de estos personajillos, sin entrar en disputas, y que sean ellos los que den algo de luz al problema, al fin y al cabo, nosotro luchamos por su bienestar.
Salut.