Per què hem dit no al pressupost de l'Ajuntament per a l'any 2009?
Amb la majòria cada cop més fràgil amb què tot s'està decidint a Sant Feliu, s'ha aprovat el pressupost de l'Ajuntament per a l'any que ve. Cito textualment algunes de les idees centrals que podeu llegir a la corresponent notícia de la pàgina web municipal:
"el pressupost es caracteritza per la contenció en la despesa ordinària i l'augment de les partides de caire social",
"els comptes municipals, que sumen un total de 45.855.801€, contemplen l'increment de la despesa destinada a serveis socials i Llei de Dependència en un 47% i les partides d'educació en un 25%",
"els impostos, taxes municipals i els preus públics registraran una pujada equivalent a l'IPC català, a excepció de l'IBI impost que ha vist com baixava el seu tipus impositiu en un 2%, fins al 0,555%"
Un pressupost conté molts elements amb què estem d'acord i als quals, en cas que es pogués votar parcialment, hi donaríem suport:
les inversions a la Salut i Can Calders que formen part de la Llei de Barris, que el Grup municipal d'ICV-EUiA va proposar en primera instància, i que mai no s'haurien pogut fer sense la compra prèvia de la fàbrica de les tovalloles, que va aprovar ICV en solitari ara fa sis anys,
les previsions globals d'endeutament, que són raonables i ens preparen, tal com també diu l'equip de govern municipal, per a la part que ens toqui finançar del soterrament. És a dir, les millores en superfície, ja que l'obra estrictament ferroviària del subsòl s'ha de pagar en el marc de l'acord de finançament d'infrastructures entre els governs de l'Estat i de la Generalitat,
la nova partida de 12o.000€ per a l'atenció a situacions familiars d'emergència. A més, ens congratulem que l'alcalde accedís a la nostra petició que la gestió d'aquesta partida es dugui a terme amb la participació de tots els grups municipals,
el compliment dels compromisos amb els sindicats pel que fa al manteniment del poder adquisitiu dels treballadors públics,
globalment, tot i que amb matisos, la previsió de convenis amb les entitats. Com repeteixo sovint, són la vitalitat de Sant Feliu, i al capdavall, és l'activitat o la passivitat de les entitats el que acaba configurant ciutats vives on val la pena viure o ciutats mediocres on simplement dormir i mirar la tele els més grans i passar hores i hores al messenger, els més joves.
Però al costat d'això, hi ha elements que ens han decantat clarament pel no, tant en la forma com en el fons, tant en el contingut com en la forma d'explicar-lo.
En primer lloc, s'han fet un embolic monumental intentant explicar que han rebaixat el tipus d'IBI, quan el cert és que el rebut que paguem s'apujarà prop d'un 8% l'any que ve, quan el cert és que s'afegeix a una pujada de gairebé el triple que l'IPC en els darrers quatre anys. Mireu un exemple de càlcul fàcil en el supòsit d'un habitatge amb un valor cadastral de 100.000€. Estaré encantat de donar les explicacions que calguin a partir dels comentaris que es puguin plantejar.
Nosaltres no farem mai un discurs demagògic rebutjant qualsevol increment d'impostos: això ja ho fa la dreta del món mundial (però després que els hi treguin les castanyes del foc quan els van mal dades...). Però el que volem és que la destinació dels impostos sigui correcta (la gent pot acceptar alhora un increment d'impostos i el desastre de la recollida d'escombraries?) i es decideixi i s'expliqui de forma transparent i amb el màxim consens. En aquest sentit, des d'Iniciativa i Esquerra Unida ens vam tornar a oferir per a poder assolir un gran acord tributari i fiscal que revisi la nostra situació i se la replantegi a partir d'un criteri que considerem fonamental: la tarifació social per als serveis públics municipals de caràcter educatiu, esportiu, cultural, social i de lleure, a fi de possibilitar una major equitat de tota la població en l'accés als esmentats serveis.
En segon lloc, considerem inacceptable que s'utilitzin parcialment les xifres per fer veure una cosa que no és. Si es diu en el titular de la notícia municipal que la despesa de serveis socials puja un 47%, s'hauria de poder justificar una afirmació així. Jo, que vaig ser regidor d'Hisenda entre 1995 i 2003, he vist al pressupost ordinari de l'Ajuntament un increment molt més reduït, perquè he considerat la totalitat de les partides del pressupost ordinari (és a dir, sense comptar les inversions) dels tres conceptes que engloba els serveis socials. Per contra, l'equip de govern fa un ús parcial d'algunes partides per presentar un esforç pressupostari que no existeix. Evidentment, puc estar equivocat i en els comentaris m'ofereixo debatre sobre el tema i a rectificar, si algú em demostra que qui fa un ús inadequat de les xifres sóc jo.
En tercer lloc, per completar una anàlisi que volia ser breu i ja em surt una mica llarga, considerem que la despesa de personal creix d'una manera que ha merescut fins i tot el rebuig dels sindicats amb representació a l'Ajuntament. Com es menja que es presumeixi de "contenció de la despesa" i es creixi en un 12% la despesa de personal, quan l'IPC estarà al voltant del 4% i no hi haurà increment de plantilla, ni tan sols les places necessàries per al compliment de les lleis de serveis socials i de dependència?
I un petit comentari, menor si es vol des del punt de vista de l'import, però molt significatiu des del punt de vista del canvi de criteri en el govern municipal. Un comentari motivat potser pel magnífic acte de solidaritat amb Palestina a què vaig tenir el plaer d'assistir ahir al vespre. Les partides dedicades a la cooperació amb el desenvolupament es reduiran gairebé en un terç l'any que ve: si al 2008 ja teníem una mica més de l'1% dels ingressos ordinaris municipals destinats a solidaritat, ara amb prou feines arribem al 0,7%. Sí, jo ja sé que primer "hem de pensar en els de casa"... però em descoratja que aquest equip de govern ho faci rebaixant un 30% les seves previsions per a la solidaritat amb els països en desenvolupament, mentre incrementa un any més gairebé el 12% allò que destina a les retribucions del personal directiu de confiança...
Un pressupost conté molts elements amb què estem d'acord i als quals, en cas que es pogués votar parcialment, hi donaríem suport:
Però al costat d'això, hi ha elements que ens han decantat clarament pel no, tant en la forma com en el fons, tant en el contingut com en la forma d'explicar-lo.
En primer lloc, s'han fet un embolic monumental intentant explicar que han rebaixat el tipus d'IBI, quan el cert és que el rebut que paguem s'apujarà prop d'un 8% l'any que ve, quan el cert és que s'afegeix a una pujada de gairebé el triple que l'IPC en els darrers quatre anys. Mireu un exemple de càlcul fàcil en el supòsit d'un habitatge amb un valor cadastral de 100.000€. Estaré encantat de donar les explicacions que calguin a partir dels comentaris que es puguin plantejar.
Nosaltres no farem mai un discurs demagògic rebutjant qualsevol increment d'impostos: això ja ho fa la dreta del món mundial (però després que els hi treguin les castanyes del foc quan els van mal dades...). Però el que volem és que la destinació dels impostos sigui correcta (la gent pot acceptar alhora un increment d'impostos i el desastre de la recollida d'escombraries?) i es decideixi i s'expliqui de forma transparent i amb el màxim consens. En aquest sentit, des d'Iniciativa i Esquerra Unida ens vam tornar a oferir per a poder assolir un gran acord tributari i fiscal que revisi la nostra situació i se la replantegi a partir d'un criteri que considerem fonamental: la tarifació social per als serveis públics municipals de caràcter educatiu, esportiu, cultural, social i de lleure, a fi de possibilitar una major equitat de tota la població en l'accés als esmentats serveis.
En segon lloc, considerem inacceptable que s'utilitzin parcialment les xifres per fer veure una cosa que no és. Si es diu en el titular de la notícia municipal que la despesa de serveis socials puja un 47%, s'hauria de poder justificar una afirmació així. Jo, que vaig ser regidor d'Hisenda entre 1995 i 2003, he vist al pressupost ordinari de l'Ajuntament un increment molt més reduït, perquè he considerat la totalitat de les partides del pressupost ordinari (és a dir, sense comptar les inversions) dels tres conceptes que engloba els serveis socials. Per contra, l'equip de govern fa un ús parcial d'algunes partides per presentar un esforç pressupostari que no existeix. Evidentment, puc estar equivocat i en els comentaris m'ofereixo debatre sobre el tema i a rectificar, si algú em demostra que qui fa un ús inadequat de les xifres sóc jo.
En tercer lloc, per completar una anàlisi que volia ser breu i ja em surt una mica llarga, considerem que la despesa de personal creix d'una manera que ha merescut fins i tot el rebuig dels sindicats amb representació a l'Ajuntament. Com es menja que es presumeixi de "contenció de la despesa" i es creixi en un 12% la despesa de personal, quan l'IPC estarà al voltant del 4% i no hi haurà increment de plantilla, ni tan sols les places necessàries per al compliment de les lleis de serveis socials i de dependència?
I un petit comentari, menor si es vol des del punt de vista de l'import, però molt significatiu des del punt de vista del canvi de criteri en el govern municipal. Un comentari motivat potser pel magnífic acte de solidaritat amb Palestina a què vaig tenir el plaer d'assistir ahir al vespre. Les partides dedicades a la cooperació amb el desenvolupament es reduiran gairebé en un terç l'any que ve: si al 2008 ja teníem una mica més de l'1% dels ingressos ordinaris municipals destinats a solidaritat, ara amb prou feines arribem al 0,7%. Sí, jo ja sé que primer "hem de pensar en els de casa"... però em descoratja que aquest equip de govern ho faci rebaixant un 30% les seves previsions per a la solidaritat amb els països en desenvolupament, mentre incrementa un any més gairebé el 12% allò que destina a les retribucions del personal directiu de confiança...
Comentaris