Piscina: la biga en l'ull propi.

Un ciutadà m'ha fet arribar aquesta i altres fotos. El mòbil avui no ha parat. Quan el protagonisme d'àvui havia de ser el de la Marató de TV3 i, amb una rellevància menor, que la gent de la campanya per un Metro com cal recollíssim signatures, el record del dia serà per una biga que ha cedit a la piscina municipal.

Poc després de les 10, quan anava al punt de cita per començar la recollida de signatures, he vist l'alcalde i el Xavier Alegre a la piscina. La seva cara no anunciava res de bo. I amb raó. Parlaven alleujats perque les plaques que havien caigut de matinada no havien fet mal a ningú. Però eren conscients del que hauria pogut passar en algun altre moment, amb la piscina més plena.

Arquitectes i enginyers hi hauran de buscar explicació tècnica. I sobretot una solució... sense presses, que en aquesta piscina han deixat una pèssima petjada. Perquè avui Sant Feliu feia memòria de com la pressa és mala consellera i ha passat una factura duríssima a la nostra piscina: sobrecost de les obres, problemes en la construcció, retard en la posada en funcionament i, per si no n'hi havia prou, la biga. Tot, en poc més d'un any de vida.

Sant Feliu reclamarà responsabilitats i solucions: és obvi. Iniciativa i Esquerra Unida, també, també és obvi. Ara és d'esperar que PSC i CiU no es dediquin a desqualificar a qui demani explicacions, a qui parli a mig camí de la sorpresa i de la indignació d'aquesta situació tan difícil de comprendre, però que exigeix amb rapidesa una explicació totalment comprensible. Que no s'entretinguin en la palla de l'ull aliè, i que resolguin la biga (o les bigues) que tenen en l'ull propi.

Comentaris

Anònim ha dit…
Apa Jordi,
Fins hi tot a vosaltres us ha sorprès lo malament que ho han fet tot plegat.
Lo de la biga us ve a "huevo".

I nosaltres anant fent, gràcies.
Anònim ha dit…
Precisament, no és de rebut que es faci tant malament. Una obra que ha costat tan cara, amb la exagerada desviació pressupostaria que ha patit, no pot donar el resultat que està donant. Algú hauria de comença a pensar que ha d'assumir responsabilitats.
això sumat a que tenim la ciutat més bruta i descuidada de l'entorn, com mai havia passat, i a la desatenció que pateixen entitats, escoles, etc...
Evidentment tot això és sorprenent, però no és acceptable.

La ciutat surt perdent, tots i totes sortim perdent

manel martinez
Anònim ha dit…
Tens tota la raó, en principi sempre s'espera que es faci bé, però estem acostumats.
El dia que el tema de classe era la responsabilitat, em sembla que no hi vàrem anar ningú. De segur que el dia del "yo no he sido", hi erem tots i totes.
Segur que recordes l'escola de música del Palau Falguera, pel que fà a aillament de les aules etc, una porqueria, el mateix estudi per certificarne l'estat, una "pastarada", i ja veus, allà està. Com a mínim, per a despatxos si que serveix.
Una llàstima també.
Serà veritat allò de la maledicció. Tenim molta mediocritat "enquistada". Deu ser el que ens mereixem.

Rès, nosaltres, anem fent, Gràcies.

andreu
Anònim ha dit…
Andreu, no soc usuari de l'escola de música i desconec exactament l’abast dels problemes d'insonorització que tenen les aules. Ara si no es va fer bé és legítim que es demanin responsabilitats a qui correspongui: empresa, tècnics o polítics. Ara, sense ser un expert entenc que els problemes de insonorització són solucionables i no tenen caràcter estructural.

De tota manera, el que jo comento no són errors tècnics en un projecte fet amb el temps i les garanties necessàries, com el cas del Palau Falguera; sinó la decisió política d'apretar els calendaris per inaugurar sense les garanties necessàries, com és el cas de la piscina. Això és el que ha comportat temes com la pèrdua d'aigua, el sobrecost i no sabem si també això de la biga. És a dir, no qüestiono errors (que tothom en fa) sinó decisions interessades que ens estan comportant molts i molts problemes.

Si que haig de dir que, amb el Palau Falguera, Sant Feliu es dotava d'un espai dedicat a la música i el seu ensenyament, d'una envergadura i qualitat que en pocs llocs de Catalunya trobaríem. I que és molt trist veure com s'han anat col•locant tot tipus de despatxos i serveis que poc o res a veure amb la música, i que han degradat el que era el projecte inicial.

Manel Martínez