PSC, CiU i ERC promouen places d'aparcament el doble de cares que Iniciativa.

Uns veïns de Sant Feliu s'han adreçat a ICV-EUiA queixant-se dels preus abusius de les places d'aparcament que es faran al subsòl de la fàbrica de les tovalloles. Ens han aportat aquest document:
La conclusió és clara: gairebé 20.000€ més el 16% d'IVA. És a dir, 23.000€ (3,8 milions de pessetes) pels primers aparcaments de promoció pública que fa Vázquez com a alcalde, els primers que impulsen PSC, CiU i ERC.

Per bé o per mal, a Sant Feliu podem comparar el que fan ara Vázquez, PSC, CiU i ERC amb el que fèiem abans des d'Iniciativa.

Primera comparació, més llunyana. El 1992 vam promoure 332 places d'aparcament a Can Maginàs, a un preu d'1.500.000 pessetes més 13% d'IVA. Eren places en règim de venda, amb prioritat per als veïns i veïnes del barri. Tot plegat, 1,7 milions del 1992, uns 10.200€. Ha plogut molt des d'aleshores, i el cost de la vida és evident que ha crescut. Per sort, l'INE ens diu com ha variat l'IPC català entre setembre de 1992 (quan es van adjudicar les primeres places) i avui: un 72,3%. És a dir, aquelles places de Can Maginàs, a preu d'avui, ICV les va promoure a 17.552€.

Segona comparació, més recent i millor, ja que és el mateix règim: concessió a 50 anys en comptes de venda. El 1996 vam promoure 64 places d'aparcament al carrer Jaume Ribas, a un preu d'1.200.000 pessetes més 16% d'IVA. Tot plegat, 1,4 milions del 1996, uns 8.400€. Com és d'esperar, l'INE torna a dir-nos l'increment de l'IPC a Catalunya entre maig de 1996 i març de 2008: un 46,2%. És a dir, aquelles places del carrer Jaume Ribas, al barri Falguera, a preu d'avui, ICV les va promoure a 12.231€. Compareu-ho amb els 23.000€ que costen les places que avui promouen Vázquez i els partits del seu govern...!!!!

A més de l'escandalosa diferència de preu, vull remarcar dues diferències fonamentals entre el que fan el PSC, CiU i ERC i el que va fer ICV.

D'una banda, la gestió. Els aparcaments de Can Maginàs i Jaume Ribas els va promoure i els gestiona encara avui directament l'Ajuntament, i els va construir una empresa en un concurs públic limitat a les obres. Pel que fa als aparcaments de la fàbrica de les tovalloles i de Can Bertrand, l'Ajuntament ha posat el sòl i va aprovar un concurs públic per a la construcció i la gestió. Crea el marc jurídic i cobra un cànon anual per l'ús del subsòl, però es desentèn del procés de construcció, del de relació amb la ciutadania i del de gestió de les contractacions. Un altre exemple clar, al meu parer, de la diferència entre la gestió directa de lo públic o la gestió indirecta amb tercers que, òbviament, busquen el seu benefici en aquest procés.

D'altra banda, la informació. Amb ICV, qualsevol persona interessada sabia, abans d'acostar-se a l'Ajuntament, el preu d'allò que anava a contractar: s'havia aprovat en un ple públic i constava en un document públic, del qual tots els regidors i tota la ciutadania en podia tenir informació prèvia. Amb PSC, CiU i ERC, i fins ara..., qualsevol persona interessada va a cegues a l'oficina d'una empresa privada, de la qual surt, primer sorprès pels preus, després indignat per la mateixa raó. I nosaltres ens n'hem assabentat quan ens ho han vingut a explicar els veïns...

Molt em temo que, quan Vázquez, Burgui i Soriano van parlar a bastament d'allò del "canvi", aquest tema tan puntual i tan insignificant no el van explicar prou bé.