diumenge, 10 de març de 2013

Per què és una involució democràtica inacceptable l'avantprojecte de Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Adminstració Local (ARSAL)?


El dijous passat, 6 de març, vaig anar al Consell Territorial de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP). Demà dilluns, 11 de març, tinc una reunió extraordinària urgent del Consell de Governs Locals de Catalunya, amb presència del govern de la Generalitat, els presidents de les diputacions i alcaldes dels diversos tipus de municipis i dels diferents partits. El tema, el mateix: l'anàlisi, el posicionament i la resposta davant l'avantprojecte conegut com ARSAL.

El dijous a Madrid hi va haver un primer esforç d'acostament entre els alcaldes del PP (amb majoria absoluta als òrgans de direcció de la FEMP) i la resta de forces polítiques que hi som presents. El seu president i alcalde de Santander, va assumir que el text que va presentar el ministre Montoro s'ha de revisar en, com a mínim, tres aspectes: les competències municipals, les limitacions als petits municipis  i els traspassos de funcions a les diputacions i les comunitats autònomes. Ja és un primer pas. I és que els alcaldes i alcaldesses del PP són abans alcaldes que del PP i no estan disposats a perdre, per mera disciplina de partit, competències i serveis que milloren la qualitat de vida dels seus conciutadans i conciutadanes. Per això, han pressionat al seu propi partit: les declaracions de les federacions de municipis d'Astúries, Canàries o Galícia, amb majoria popular són un clar rebuig al text actual de l'ARSAL.  En conseqüència, els càrrecs directius de la FEMP ja han admès que no es poden perdre competències en educació, sanitat, serveis socials o ocupació, que no pot ser que els interventors i interventores dels ajuntaments tinguin més poder que els propis alcaldes i alcaldesses  i que és intolerable que els municipis de menys de 5.000 habitants tinguin sempre al damunt l'amenaça de ser intervinguts per l'Estat si tenen una desviació pressupostària infinitament menor que la que té el propi Estat.

La Junta de Govern de la FEMP, en què el PP té majoria però on hi ha presència del PSOE, de CiU i de Izquierda Unida, va acordar intentar fer un document de millora del que va presentar el ministre Montoro. Un document amb intenció de ser unitari, tot i la dificultat de poder-ho aconseguir: de fet, només serà possible si el gran nombre d'alcaldes i alcaldesses del PP de tota Espanya que hi estan disconformes aconsegueixen fer prevaldre la seva actitud actual, que és avantposar la seva conciutadania a les directrius del seu partit. Aquest document de posicionament de la FEMP seria lliurat al Govern de l'Estat per fer valer la veu dels alcaldes i alcaldesses en un tema que els afecta directíssimament.

A la reunió de dijous, molts alcaldes i alcaldesses (va haver-hi més de vint intervencions, entre les quals dos representants d'IU i la meva) vam insistir, al marge de l'acord o discrepància de cadascú amb el text actual, en dues coses.  En primer lloc, el document que acabi elaborant la FEMP ha de ser vinculant per al Govern  de l'Estat. En segon lloc, donada la importància evident d'aquesta llei, s'ha de ratificar (o rebutjar, si s'escau) en una assemblea general extraordinària dels centenars d'alcaldes i alcaldesses que formem el plenari de la FEMP.

I després d'aquestos preàmbul, per què crec que el text que tenim damunt la taula és absolutament inacceptable? Dono 10 raons que espero que siguin comprensibles per a tothom.

1) perquè culpabilitza a alcaldes i regidors d'un dèficit de les administracions públiques que no hem creat.  És clar que algun municipi ha estirat més el braç que la màniga, però globalment, els ajuntaments ja compleixen al 2013 l'objectiu de dèficit que la Unió Europea ha establert per al 2015.

2) perquè considera que fer escoles bressol, de música, materials escolars, plans contra el fracàs escolar o programes educatius és impropi dels ajuntaments, que han de traspassar a la comunitat autònoma. Com que és previsible que aquesta no ho pugui finançar, tindrà la possibilitat de privatitzar. A Sant Feliu, si això s'acabés aprovant, suposaria el traspàs de les escoles bressols municipals a la Generalitat (amb personal inclòs) i, si la Generalitat considerés que no pot assumir-ne el finançament, treure-les a concurs per a la seva gestió privada. El mateix amb l'Escola Municipal de Música.

3) perquè considera que l'atenció a la gent gran o les persones amb dependència, els programes d'atenció a les famílies, de suport a les situacions d'emergència, que els serveis socials són impropis dels ajuntaments. A Sant Feliu, si això s'acabés aprovant, voldria deixar Can Ricart pràcticament sense funcions. M'oposo rotundament a què els ajuntaments, que tenim informació de primera mà per detectar les situacions de més risc social i per mitigar els efectes d'una crisi pavorosa, perdem qualsevol competència en serveis socials!

4) perquè considera que impulsar plans d'ocupació per als aturats del teu municipi, donar suport al teu comerç o a la teva indústria, que la formació als aturats o als joves que acaben l'ESO sense  graduar també són funcions impròpies d'un municipi. A Sant Feliu, si això s'aprovés, suposaria la finalització dels serveis de Can Maginàs, el Centre de Serveis del Pla o Aula Sant Feliu.

5) perquè, pel que fa a altres serveis que considera propis, com ara cultura o esports, els sotmet a criteris d'avaluació exclusivament econòmica que, en cas de no superar-los, pot comportar també que siguin gestionats per la Diputació provincial corresponent. A Sant Feliu, a més, podria suposar (com a tots els ajuntaments) la desaparició de programes com joventut, dona, solidaritat, etc.

6) perquè vam votar l'Estatut, que ja fixa les competències i el paper dels ajuntaments, i ha de ser la Generalitat i no l'Estat qui marqui les nostres normes del joc. I perquè l'Estatut no és cap llei menor i va ser aprovat tant en referèndum com al Congrés. O no han après res després de la sentència del Tribunal Constitucional de juliol de 2010?

7) perquè allunya els centres de decisió i els serveis de la ciutadania de la major part de municipis catalans i espanyols, tots els que tenen menys de 20.000 habitants, que han de traspassar funcions (i diners i recursos i instal·lacions...!) a les diputacions

8) perquè atorga a les diputacions unes competències i un poder que no s'adieun amb les exigències de més proximitat i eficiència dels serveis públics a la ciutadania. A més, qui vota els diputats i diputades? Amb quin programa es presenten? A quins ciutadans dóna comptes?

9) perquè ens fa tornar als ajuntaments franquistes, amb alcaldes gairebé sense competències que només havien d'aplicar les instruccions del govern central, desprès de demanar (a més a més...) autorització al secretari o l'interventor municipal. És una involució democràtica inacceptable!

10) perquè la democràcia es construeix des de la proximitat de l'Ajuntament, la participació de la ciutadania, la col·laboració amb les administracions i les entitats, el dia a dia compartit amb la gent. Qüestionar aquest model de democràcia local és qüestionar la democràcia. Si aquesta llei quedés així seria, com diu aquesta resolució d'Izquierda Unida, no una reforma dels governs locals, sinó pràcticament la seva demolició.

Espero que aquestes línies hagin servit per entendre la magnitud del problema que tenim al davant i que afecta directament i negativament al dia a dia de tota la ciutadania. No és un tema del sou dels alcaldes o del "número d'enxufats", com de vegades s'intenta reduir a l'absurd amb la intenció evident de desviar l'atenció de la intenció real de la llei. Una intenció que, evidentment, tant des de l'Ajuntament com des d'Iniciàtiva i Esquerra Unida combatrem amb totes les forces.