diumenge, 10 de febrer de 2013

Algú té un deure cívic.

La junta directiva de la nova Associació de Veïns Roses de Llobregat, de la qual és president actualment el senyor Silvestre Gilaberte, ha elaborat un document sorprenent, que han rebut tots els santfeliuencs i totes les santfeliuenques encartat dins el Diari de Sant Feliu. M'esmenta d'una manera tan directa que no puc estar-me de respondre.

Sorprenent, no només perquè m'esmenten directament i en lletra ben gran per anunciar no sé si la seva opinió o el seu desig del meu "suicidio político", sinó perquè és realment inaudit i nou (i greu?) que una associació de veïns faci judicis de valor d'aquesta envergadura i entri en una dinàmica de confrontació prioritària i directa amb mi i amb el consistori que, honestament, trobo desmesurada. No sé, per exemple, si es mobilitzaran amb la mateixa intensitat i de manera coordinada amb altres associacions de veïns pel tema de l'increment del rebut de l'aigua, d'una envergadura enormement superior a l'increment de l'IBI aquest 2013.

Dues reflexions em vénen al cap a partir d'aquest escrit de la junta directiva de l'AVV Roses: la raó de la campanya (si és real o no "l'abús" que denuncia) i la intencionalitat d'un escrit amb una afirmació tan clara com falsa.

Anem al primer tema: la raó de la campanya, l'increment "abusiu" de l'IBI. Ja he parlat en algun altre escrit del per què de l'increment de l'IBI en una mitja del 6% quan el cost de la vida no arriba al 4%. Per resumir i per entendre'ns, un habitatge que al 2012 va pagar 500€, al 2013 pagarà aproximadament 530 (increment del 6%) i no 518 (increment del cost de la vida, 3,7%). Aquest diferencial de 12€, estès al conjunt d'habitatges del nostre municipi i al costat d'altres mesures que vaig explicar també en aquest escrit, permet garantir el compliment dels nostres objectius econòmics i de serveis per al conjunt de la ciutadania.  Insisteixo: mantenir serveis sense retallar-ne cap i reforçant les polítiques socials que, en l'actual context de crisi, són absolutament prioritàries i imprescindibles. A més, tal com vam aprovar al darrer ple, la família que tingui -justament a causa de la crisi- problemes per al pagament de l'IBI, tindrà facilitats i ajudes a través dels serveis socials i econòmics de l'Ajuntament, com ens va proposar una altra associació de veïns de la ciutat, la del barri de la Salut. Em sembla, personalment, que hi ha una desproporció entre la importància que l'AVV Roses dóna a aquesta campanya i l'import efectiu de l'increment a la major part de la ciutadania. Molt menor, insisteixo, a l'increment que la ciutadania tindrà a cada rebut de la llum o l'aigua, i sobre el qual ja s'han manifestat altres AAVV (com la Falguera i la Salut) i no l'AVV Roses.

Anem ara al segon punt: la intencionalitat d'aquest escrit. He de reconèixer que aquí ja se m'escapa i m'he de deixar guiar per les intuicions. El to i el contingut de l'escrit no reflecteixen una intencionalitat d'arribar a acords. Més aviat sembla molt clar que l'AVV Roses vol desgastar la percepció i els resultats de la meva gestió al capdavant de l'Ajuntament. Però "desgastar" no és mai un objectiu en sí mateix: desgastar... amb quina finalitat? Encara falta molt per a les properes eleccions municipals de maig de 2015, però jo crec que cal emmarcar aquest escrit en la perspectiva que algú de la junta directiva de l'AVV Roses pugui tenir de cara a aquella data. S'està fraguant  alguna candidatura de gent que vol recuperar, al 2015, el protagonisme que els seus partits els va negar al 2011? No ho descarto, però és aviat per dir-ho. En tot cas, avança unes possibles eleccions interessants: els quatre partits que avui som a l'Ajuntament, més Ciutadans i ERC (ambdós molt reforçats a les eleccions del passat novembre), potser la CUP i potser aquesta possible candidatura que intueixo darrera aquest escrit...

En tot cas, i com a conclusió, una idea que apunto ja al títol d'aquest escrit: si algú de l'AVV Roses, començant pel seu president, té propostes per donar a Sant Feliu més serveis amb menys impostos, té el deure cívic d'assumir responsabilitats i de presentar una candidatura a les properes eleccions municipals de 2015.

Ah! I sens dubte, i no precisament perquè ho digui l'escrit que adjunto, sinó perquè és la nostra manera d’entendre la política i el govern de la ciutat, ens asseurem i parlarem. No concebo un govern en què, malgrat les discrepàncies, els ciutadans representats i els ciutadans representants no seguin sempre per enraonar.