Humanitat o barbàrie.
En el moment actual de la història humana, crec que només hi ha dues alternatives: o recuperem humanitat o ens endinsem en la barbàrie. És un tema que em preocupa moltíssim, i que ja vaig comentar aquí: O llei del més fort o fraternitat. Es pot dir de moltes maneres, però la idea de fons és la mateixa: a mesura que perdem una mirada solidària'i col·lectiva, cedim més i més poder a una oligarquía económica molt autoritària.
Demano a les persones que em llegeixen regularment o esporàdica, que intentin resumir en poques paraules la pròpia visió personal dels tres conceptes que he subratllat en les meves primeres línies. Aquí van les meves definicions:
1) El moment actual es caracteritza per la perillosa aliança entre un reduït grup de persones ultra-riques vinculades a l'alta tecnologia, a l'energia i a la indústria de l'armament que acumulen milers de milions de la divisa que sigui i uns partits politics que protegeixen sense complexos ni manies els seus interessos i fortunes. I convencen als electors i electores amb el clàssic argumentari de la ultra-dreta: l'exaltació dels valors patris, el rebuig als immigrants pobres, la negació de la crisi climàtica, els impostos són un robatori a la butxaca dels ciutadans, lo privat funciona millor que lo públic, la família tradicional i amb les mares a casa són el model de la societat...
2) La Humanitat és la convicció que, pel sol fet de néixer, totes les persones som iguals en drets, deures i oportunitats i ens hem de considerar d'igual a igual. Els meus pares m'hi van educar sempre, amb bells refranys com "El que no vulguis per tu no ho vulguis per ningú ' o els passatges de l'Evangeli que m'han acompanyat sempre i encara m'acompanyen: les Benaurances, la paràbola del samarità i "estimaràs al proïsme com a tu mateix'. Des d'una ètica comunitària laica, la humanitat es deriva dels valors republicans de la llibertat, la igualtat i la fratenitat, i la convicció que un món i una societat per a tothom ha d'incloure totes les vides, totes les mirades, en especial les dels més febles. Amb segles de lluita i d'evolució humana, el valor i la convicció de la Humanitat s'ha concretat políticament i jurídica en les lleis que són el marc de la convivència.
3) La barbàrie és la negació de la Humanitat i, per extensió, la negació de la Llei. És l'expressió màxima de l'individualisme i l'abús de la seva situació dels més forts, més rics, més poderosos. És el domini de la força i la llei de l'embut, és la indiferència amb el patiment, és la burla de l'assenyalat i la seva deshumanització, des de les dones lliures cremades per bruixes fins als immigrants exhausts arribant a una platja que ja és acusat de lladre. La barbàrie és també la deshumanització de l'adversari (perro sánchez,...), la deshumanització dels diferents (gais malalts i pervertits per curar a òsties,...), la deshumanització dels qui culpem dels nostres problemes (jueus com a víctimes ahir, jueus sionistes com a criminals avui,...)
Com deia abans del primer punt, penseu en la vostra visió del món d'avui i la vostra idea de què es Humanitat i què és barbàrie. I estic segur que arribareu al conclusions semblants a les meves:
1) No hi ha equidistància possible entre la Humanitat i la barbàrie. No hi ha jocs de paraules possible per dissimular un genocidi parlant d'una massacre. No hi ha un terme mig on sigui admissible una mica només una mica de barbàrie a costa d'una mica només una mica d'Humanitat. Avui no es pot justificar el crim indiscriminat a milers i milers d'infants i de civils desarmats a Gaza per acabar amb un grup identificat de criminals de Hamas.
2) Una vida digna per a tothom només es pot construir des de la Humanitat, mai des de la barbàrie.