1) Jo crec que les eleccions generals seran a febrer de 2027. 2) Poc més d'un any per evitar tres desastres.

Blog "La pizarra de historia". Molt recomanable!

Al final del text espero que comprengueu el per què he seleccionat aquesta imatge. Després de llegir les següents cinc reflexions.

1) Crec que les eleccions generals seran al febrer de 2027.

Ho vaig explicar aquí, però hi insisteixo i jo completo. El president Pedro Sánchez està completament (i afortunadament!!!) determinat a esgotar legislatura i convocar eleccions l'any 2027. Jo hi estic totalment d'acord. Però voldrà evitar que es repeteixi la situació de les últimes eleccions de 2023: 1) municipals i autonòmiques al maig i 2) generals al juliol. Com que les municipals i autonòmiques del 2027 estan fixades per llei (quart diumenge de maig, és a dir 24/05/2027) i per evitar que un hipotètic vot de càstig afecti a alcaldables i presidenciables autonòmics, l'opció que considero més probable és avançar les generals. Pels períodes legals de convocatòria de les municipals (han de passar 55 dies), les generals podrien ser com a tard a finals de març de 2027, però per evitar una campanya electoral per Nadal i una possible saturació de l'electorat, jo aposto perquè les generals seran al febrer de 2027. 

2) Només tenim 15 mesos per a un acord de mínims a l'esquerra dels socialistes.

En la meva hipòtesi d'eleccions al febrer del 27, en realitat falten 17 mesos per arribar-hi. Però si descomptem els 55 dies del període legal de convocatòria, només tenim quinze mesos per construir algun escenari d'acord que doni una única veu i candidatura a l'electorat que avui es queda a casa o està dividit principalment  entre Sumar i Podemos. 

Quin escenari d'acord? Res de pretensions de compromisos a llarg termini, res de "vetos creuats" de tal persona sí o tal persona no, res de línies roges maximalistes... Una simple coalició per quatre anys, centrada en consolidar les polítiques laborals, socials, feministes, ambientals, culturals i de millores estructurals de l'Estat impulsades pels governs de coalició des de gener de 2020, a ser possible i si hi ha temps amb candidats i candidates escollits en primàries, i que faci propostes concretes pròpies i viables en els temes avui prioritaris, especialment l'habitatge, la immigració, els serveis públics i els drets de les dones, reconeixent el dret a discrepar en àmbits més generals, com ara la política internacional.

3) Per evitar la nostra irresponsabilitat primer, i la nostra irrellevància després.

Avui les enquestes donen entre un 6 i un 7% a Sumar i entre un 3 i un 4% a Podemos. Si anem separats, només podrem obtenir representació en les onze províncies més poblades, on s'escullin més de vuit diputats i diputades. Això ja ho sabem avui: anant per separat, serem pocs i insuficients. Si tots i totes ho sabem, i si tot i així  hi ha qui renuncia a intentar algun acord de mínims amb el pretext que sigui, i si tots i totes preferim donar pas al desastre de ser uns mindundis i obrir les portes del govern d'Espanya a Feijóo i Abascal, no ens sorprenguen després de la irrellevància futura de les organitzacions a l'esquerra dels socialistes i, en conseqüència, de les decisions personals que prenguin (que prenguem...) les persones que hi han militat sempre. Per respecte als i les militants que han defensat durant dècades i amb presó i la pròpia vida els ideals socialistes i comunistes, una candidatura d'unitat, si us plau!

4) Per evitar les conseqüències d'un govern de PP i Vox.

Si al febrer de 2027 no es pot repetir l'actual majoria d'investidura, anem abocats a un govern de coalició de PP amb Vox, perquè l'enorme fuita de vots, sobretot masculins i joves, cap a l'extrema dreta farà impossible un govern de Núñez Feijóo en solitari. 

Per intuir com seria un govern de PP i Vox, només cal: a) veure què han fet allà on governen: València i la Dana, Castilla y León i els incendis, Madrid i les residències d'avis, i un llarg etcètera; b) veure què han votat al Congrés: contra la revalorització de les pensions, contra la reforma laboral, contra el català, contra l'increment del salari mínim i un llarg etcètera; c) escoltar les barbaritats que diuen: els insults com a norma general d'Ayuso, Gamarra, Tellado,... el despreci permanent de Feijóo, Mazón, Abascal,...  i d) analitzar les seves propostes concretes de futur (bé, aquesta és ràpida: no en tenen!)

Més en concret, aquí vaig donar deu raons contra un govern de PP i Vox.  Si us plau, que la nostra divisió no els obri les portes de la Moncloa!

5) Per evitar un enorme retrocés en els drets i la vida de les dones.

PP i Vox sempre tenen a la boca la paraula "feminazis" quan les dones justament defensen els drets que la seva lluita ha aconseguit i reivindiquen els drets que encara cal aconseguir.  Mentir de manera flagrant com en el tema de les denúncies falses de violència masclista, negar la mateixa existència de la violència masclista, dir i quedar-se tan ample que les dones "han anat massa lluny" en la seva lluita per la igualtat, normalitzar conductes masclistes i discriminatòries envers les dones, qüestionar la coeducació i l'educació afectiva a les escoles  i tantes altres pràctiques de l'extrema dreta fan més necessari que mai que les dones vagin a votar i que votin en defensa pròpia.

Fa poc més d'un segle (Austràlia, 1902) que totes les dones tenen dret a votar i a ser votades. A Espanya, des de 1931, amb la República. La lluita pel dret de vot (i pels drets més bàsics de les dones, com ara a Afganistan i altres països amb una interpretació fonamentalista de l'Islam) va durar dècades. La lluita per la plena igualtat de dones i homes (això és justament el feminisme!) encara durarà alguna dècada. La lluita per la igualtat i la justícia social, potser encara alguna dècada més. Totes aquestes lluites necessiten també el teu vot: noies, dones, no us quedeu a casa ni voteu contra vosaltres mateixes ni al febrer del 27... NI MAI!!!