La meva proposta... si tot acaba amb el que sabem avui.

Increment del salari míni, revalorització de les pensions: exemples de les polítiques que cal mantenir, de les millores enormes respecte al govern anterior del PP. Ni un pas enrere!!!

1) Si tot acaba aquí...

Dijous 12/06/25, vam viure en directe el cop polític més fort que hem patit al Govern de coalició d'Espanya: tres fills de puta i lladres de coll blanc -dos dels quals de la màxima confiança de Pedro Sánchez (Ábalos i Cerdán)- han estat descoberts in fraganti per la Guàrdia Civil perquè l'altre (Koldo, l'aparent tonto útil) els gravava fins i tot quan parlaven de putes. Ni Berlanga hauria fet un guió millor.

Dilluns 16/06/25 veurem si Santos Cerdán deixa la seva acta de diputat. Sense aforament, serà segurament detingut i poden començar a sortir més coses. Ningú sap quines coses. La setmana que ve pot ser horrorosa i a la Nit de Sant Joan, si la corrupció no es limita a tres bandarres (com va passar al PP, acusat de ser un partit corrupte tot ell), poden cremar moltes més coses que les fogueres que marquen el canvi d'estació.

Esperem i confiem, amb alè contingut, que tot acabi aquí, amb tres bandarres a la presó i un president i un partit socialista en estat de xoc per no haver-ho vist venir. Si va més enllà, si hi ha finançament il·legal del PSOE, cal sortir del govern i forçar eleccions. Sense dubtar. Ni un segon.

Si es limita als bandarres i algun tonto útil més, comparteixo el que va dir el President: no tirar per la borda el que ha fet aquest govern. I el que diu la nostra Vicepresidenta: acabar la legislatura accentuant les polítiques socials.

I si no, encara són més urgents els punts 2 i 3!

2) ... crec que hem de fer el possible, ja des d'avui, per concentrar el vot a l'esquerra del PSOE...

En qualsevol cas, s'obre un període d'incertesa que pot conduir a eleccions abans del previst. Una cosa és fixa i evident: les eleccions municipals i la major part d'autonòmiques seran el quart diumenge de maig de 2027, és a dir, el 23 de maig d'aquí a dos anys. A partir d'aquesta data, crec que la pressió interna al PSOE obligarà a Pedro Sánchez a convocar les generals abans d'aquesta data, per evitar que el previsible vot de càstig al Govern esquitxi sobretot als alcaldes i alcaldesses, com ja va passar fa dos anys. Per conciliar el que diu el President ("elecciones en 2027") i molts càrrecs electes socialistes ("que ens votin per la nostra gestió i no per castigar el President") i com que han de passar dos mesos entre el dia de vot i la seva convocatòria, jo crec que les eleccions generals seran entre el 15 de gener i el 15 de març de 2027. Avui som 15 de juny: falten entre 19 i 21 mesos. Crec que nosaltres ens hauríem de preparar, ja des d'avui, per aquesta data.

Qui és, per a mi, aquest "nosaltres"? Per a mi, el conjunt d'organitzacions i de persones que se senten a l'esquerra dels socialistes. És a dir, les organitzacions i persones que entenem que la llibertat, la igualtat, la fraternitat, la sostenibilitat i la justícia social van més enllà de la socialdemocràcia, i que considerem imprescindible un control democràtic efectiu de l'economia, una regulació democràtica de la llibertat de mercat per evitar que l'enriquiment obscè dels més rics es faci a costa de l'empobriment massiu dels treballadors i les treballadores de totes les classes.

Amb una sola condició: que cadascú deixi de banda el seu objectiu particular, i prioritzi una unitat de mínims per consolidar el vot del nostre sector de l'electorat, evitant que moltes persones es quedin a casa, que votin socialista com a mal menor o que facin un vot dispers i inútil per preservar les polítiques socials i ambientals iniciades des de la moció de censura de 2018.

I com fer -ho?

i 3) ... amb una coalició de partits per a una agenda social, ambiental i plurinacional de mínims per a la propera legislatura.

Abans parlava d'objectius particulars que hauríem de deixar en segon lloc. Nosaltres (Comuns/Sumar) hem de deixar per a un altre moment la definició del nostre model organitzatiu. Podem ha d'assumir que "assaltar los cielos", que contentar-se amb guanyar als socialistes en el seu pitjor moment, no és avui la prioritat, no és avui el que necessitem les persones que no tenim altre capital que les nostres mans o el nostre talent. D'altra banda, l'independentisme ha d'assumir que "cuanto peor, mejor", que un govern de Feijóo i Abascal , en un context internacional d'autoritarisme i gir a l'extrema dreta, no acosta el trencament d'Espanya, sinó l'empitjorament brutal de les condicions de vida de tota la seva ciutadania, indepe inclosa. I així tothom. No ens hem de confondre d’adversari, no ens hem de tornar a posar el dit a l’ull uns i altres, no ens hem de conformar amb ser els més votats en la irrellevància o en el desastre, sinó aspirar a condicionar des de l'esquerra un tercer govern de coalició recuperant al màxim al nostre electorat, concentrant tot el nostre vot, la nostra única força.

Per a això, jo proposo una coalició temporal de partits, cadascun mantenint la seva identitat i projecte, que no es plantegi fusions, absorcions, integracions, etc, sinó una perspectiva i un compromís més humil i limitat a la propera legislatura. Un acord a 4 anys concretant i prioritzant els drets socials (habitatge en primer lloc), les millores laborals, les mesures feministes, les iniciatives de transició energètica, els avenços en el reconeixement de la pluralitat d'Espanya i les reformes institucionals (justícia en primer lloc) que plantegem per a aquests quatre anys. Després, ja és veurà, el demà ja arribarà, i caldrà fer el possible per consolidar un camí junts el més llarg possible. Però la urgència és ara, és avui, la resposta política que cal donar és ara, és avui, la necessitat de mantenir i consolidar els avenços aconseguits és ara, és avui.

Si estàs d’acord amb els tres punts que proposo, et demano que ho facis córrer, que ho comparteixis!

Acabo d’escriure i m’adono que som a 15 de juny. Avui fa 48 anys de les primeres eleccions democràtiques després de la dictadura franquista. També avui, els hereus de la dictadura acaricien el poder de la mà de PP i Vox. No els ho posem fàcil, si us plau!!!! Totes i tots a les urnes i actualitzem aquesta imatge: