I després: ens cal un Sant Feliu de tothom i amb les mans i les veus de tothom.
 |
| Foto meva del 9 de març, des de la passarel·la sense ascensors i mirant a Sant Joan. |
Llegeixo aquesta notícia del web de l'Ajuntament, de la qual he tret la primera foto a continuació. He tingut la mateixa sensació que quan vaig llegir aquest article al Fet a Sant Feliu, del qual he fet la segona foto:
 |
Molt poca informació per a moltes preguntes: 60% d'habitatges de promoció privada a preu lliure, 20% de promoció pública per vendre i només 20% de promoció pública per llogar??? Un teatre-auditori on es traslladarà l'Escola Municipal de Música??? Només tres hectàrees de parcs i zones verdes, comptant les àrees properes??? Ecodistricte d'innovació??? Explicat abans a una fira immobiliària a França que a la ciutadania de Sant Feliu i a la seva representació en el Ple de l'Ajuntament??? Explicat abans a una revista local que als regidors i regidores de l'Ajuntament??? Sense fer esment ni en un sol moment a acords o decisions anteriors, com si tot partís de zero gràcies a aquest equip de govern???
A mi, personalment, que he defensat fins a l'extenuació la trajectòria unitària de la lluita pel soterrament i la planificació unitària del futur de la ciutat quan era alcalde, em costa moltíssim entendre aquesta manera excloent i prepotent de governar. Amb una mica d'humilitat, entendrien que són una majoria de govern mínima i conjuntural que prenen decisions de molta transcendència que afecten a prop de cinquanta mil persones, i que haurien de voler i potenciar la màxima representativitat i suport a les decisions que, en aquest mandat, els toca prendre. Que representen a la ciutadania, però no la substitueixen. Que ja han passat els temps del despotisme il·lustrat, en què la norma era que tot s'havia de fer "per al poble, però sense el poble".
Sense conèixer a fons el que té entre mans l'equip de govern, perquè la informació pública i transparent no és precisament la seva norma d'actuació, si més no en l'àmbit del planejament urbanístic de la superfície alliberada pel soterrament de les vies i la seva interconnexió i interdependència amb el conjunt de la ciutat, voldria plantejar quatre criteris que em semblen fonamentals, que espero que l'equip de govern reconsideri, que espero que els partits de l'oposició desenvolupin i concretin en propostes alternatives que es presentin a la ciutadania, i que espero que la major part de persones i entitats de la ciutadania aprofitin per fer les seves pròpies opinions i valoracions sobre el repte importantíssim que tenim per davant.
1. Tot el sòl públic s'ha de destinar a ús públic: habitatge, equipaments i zones verdes.
Continuo en les dades de l'article del Feta, fins ara la font d'informació més completa del que tenen al cap el PSC, Junts i Veïns. Estan prenent decisions, amb una majoria exígua i puntual, sobre 24.000m2 de superfície que es destinaran a usos definitius i s'urbanitzaran per dècades. I ho estan fent sense informació formal, completa i transparent. Diu el Feta que 13.000m2 van a habitatge, 60% dels quals es vendran a preu de mercat, 20% es vendran a preu d'HPO i el 20% restant es destinaran a lloguer social. Aquestes xifres només són possibles si sòl públic es destina a construcció d'habitatges privats. A mi, en l'actual context de vulneració del dret a l'habitatge, del creixement especulatiu de preus i de dèficit brutal d'habitatge assequible, em sembla una barbaritat. Sant Feliu no tindrà cap altra oportunitat de construir centenars d'habitatges assequibles, la major part dels quals de lloguer: no podem deixar passar aquesta oportunitat!!! Borrell, Manyoses i Carcereny segur que diran que dedicar sòl públic a habitatges a preu de mercat és imprescindible per finançar el conjunt del projecte d'urbanització que cal tirar endavant. Em recorda com, al 2010, PSC i CiU volien construir no sé quantes torres de 10 i 14 plantes per fer possible el soterrament... amb un planejament urbanístic que immediatament vam enviar a la paperera quan ICV-EUiA vam formar govern i vaig ser alcalde al 2011. Per més inri, ni al 2010 ni al 2025 socialistes i (ex)convergents van fer un Pla d'Habitatge previ que estableixi criteris i prioritats abans de prendre i votar decisions, Crec, en conseqüència, que cal prendre decisions sobre l'habitatge en el nou sòl urbà en el marc d'un Pla d'Habitatge de tota la ciutat, i emmarcat en els compromisos de creació d'habitatge públic de lloguer assequible anunciats pels governs de l'Estat i de la Generalitat.
Si la raó és el finançament, llavors el govern hauria de presentar al conjunt dels grups municipals una projecció de costos en el temps, i les fonts de finançament a què podríem recórrer en un calendari dilatat de temps, fins i tot fent ús de les possibilitats d'endeutament a llarg termini que evitessin la dilapidació del sòl públic per obtenir liquidesa de forma immediata. De cap de les maneres, per tant, l'argument del finançament pot justificar la precipitació de les decisions i el malbaratament del sòl públic. Ni al 2010, ni al 2025. Ni amb Vázquez i Burgui, ni amb Borrell, Manyoses i Carcereny.
Al costat de l'habitatge, el sòl públic hauria de destinar-se a altres dos grans àmbits de construcció de ciutat amb prioritats socials i ambientals i visió de futur: els equipaments i el verd públic. Quins i en quina ubicació hauria de ser objecte de coneixement i debat públic, i haurien de respondre a una planificació global tenint en compte projeccions de futur, com ara l'envelliment de la població. I no hi ha millor planificació dels equipaments que un mapa d'equipaments (culturals , sanitaris, esportius, socials, etc) elaborat amb temps i amb la participació de tots els grups polítics, els sectors professionals implicats, les entitats ciutadanes de cada sector i la ciutadania interessada. En aquest sentit, és una prioritat, per exemple, traslladar l'Escola Municipal de Música? És millor, per exemple, construir aquí un nou teatre que, per exemple, ampliar i fer de nou el Centre Parroquial, el lloc per excel·lència del teatre a la nostra ciutat? Cal recollir els consensos existents, com ara el trasllat i ampliació del CAP Rambla, però qualsevol altra decisió no debatuda en el ple sobre els equipaments públics hauria de respondre a una planificació acurada de les necessitats actuals i futures en relació al sòl creat i, més enllà, en el conjunt de la ciutat.
I el mateix amb les zones verdes. Ens hem de limitar, com diu l'article del Feta, a una ampliació dels jardins de la Torre del Roser i una altra del parc de Can Llobera? No hauríem de partir, com exposaré al punt següent, d'una proposta urbanística que prioritzi en tota la seva extensió el verd públic urbà, l''enjardinament dels espais, com proposava el projecte guanyador de la consulta, de novembre del 21 Rambla Major? No ens podríem plantejar, com proposàvem a ICV-EUiA en el punt 5.1. de les al·legacions que vam impulsar al planejament de 2010, una ampliació del Parc Nadal a la finca de Pins d'Or, creant un autèntic i gran Parc Central de Sant Feliu, respectant i convertint en equipaments les cases de Can Fargas? No podem ni tan sols debatre i valorar les oportunitats diverses que sorgeixen en aquest espai tan important, i ens hem de limitar a l'ampliació de dos dels parcs menys extensos de la ciutat?
2. Cal ser coherents amb la llarga lluita unitària pel soterrament,
La lluita pel soterrament només ha tingut un protagonista principal i permanent: la unitat política i social per reivindicar sense defallir que l'única solució per evitar més morts i per recosir la ciutat era enfonsar les vies en tot el seu recorregut. Més de quaranta any d'unitat i de persistència es mereixen ser tinguts en compte quan ens trobem davant una etapa importantíssima del futur de la nostra ciutat, que seria un error gravíssim desvincular del seu passat.
Aquesta pintada, que avui encara podem veure, és un reflex del compromís de tota la ciutat amb el seu projecte més important: no hauríem de perdre aquest lligam tan estret. Qualsevol equip de govern sensible a aquesta trajectòria històrica col·lectiva, l'ha d'incorporar a una construcció també històrica i també col·lectiva del futur de la ciutat. Pensem que el que s'aprovi en els propers mesos determinarà la ciutat de les properes dècades!
Cal recuperar perspectiva col·lectiva i cal respectar la veu col·lectiva de la ciutat, expressada en la consulta de novembre de 2021. Vull recordar un procés participatiu, transparent, obert, unitari i plenament democràtic que es va obrir amb la constitució al maig de 2018 de la Ponència Unitària del Soterrament, els llargs mesos dels Diàlegs pel Soterrament, la convocatòria d'un concurs públic d'idees per definir la ciutat post-soterrament, la selecció de tres projectes guanyadors per part d'un tribunal d'experts de reconeguda vàlua i escollits per acord de tot el ple municipal i, finalment, i per acord del ple de juliol de 2021, la convocatòria d'una consulta ciutadana que va tenir lloc el novembre de 2021, amb vot electrònic i vot en urna física el tercer diumenge d'aquell mes, tal com preveu el vigent Reglament de Participació Ciutadana.
I ara compareu-ho amb un procés de decisió que han pres estrictament PSC, Junts i Veïns, ignorant olímpicament tot el treball ciutadà dels dos mandats anteriors, que coneixem pafcialment per un article del Feta i que han tingut la sort de conèixer un grup d'inversors en una fira de Cannes. Ni Juan Palomo...
3. Cal donar la veu a la ciutadania i als professionals experts.
Això no és gens difícil, perquè l'espai públic i transparent de debat participatiu sobre la planificació de la nostra ciutat ja eexistia: el Consell Assessor d'Urbanisme. El Consell es va crear al ple de febrer de 2012 (quan es va aprovar per unanimitat el reglament i les funcions) i es va constituir a l'abril de 2013, quan es van concretar els nomenaments i el pla de treball.
La seva composició era política, tècnica i social. Per la part política, regidors de TOTS els grups municipals, tant de govern com d'oposició. Per la part tècnica, professionals experts no vinculats a l'Ajuntament: inicialment, en formaven part un enginyer paisatgista, dues arquitectes urbanistes, un llicenciat en Ciències ambientals i un arquitecte tècnic. Per la part social: representants de les associacions de veïns i del Consorci de Comerç de Sant Feliu. Per resumir i per explicar el títol: tots els representants democàtics de la ciutadania comptant amb les veus i les mans! dels i de les professionals i amb les veus directes de la ciutadania.
No recordo quan es va convocar el darrer plenari del Consell, però és evident que l'equip de govern actual, trencant la dinàmica positiva dels equips anteriors entre 2011 i 2023, no l'ha tingut gens en compte abans d'explicar les seves idees al Feta i a Cannes.
Però és que tampoc ha tingut gens en compte els diversos actes, treballs, recorreguts i debats que van tenir lloc entre 2018 i 2019, per definir les bases del concurs d'idees i del jurat valorador que va seleccionar les tres propostes que finalment es van votar el novembre del 21, només fa tres anys i mig:
4. Les decisions sobre el futur de la ciutat a la Sala de Plens (des dels usos del sòl fins als plans de mobilitat) s'haurien de prendre gairebé per unanimitat.
Prendre en pocs mesos decisions que duraran moltes dècades i fons i tot algun segle no s'haurien de prendre per un sol vot de diferència. No es poden prendre a la Sala de Plens (allà on hi ha representada la totalitat de la ciutadaniaIII) per 11 vots a favor i 10 en contra. Cal proposar-se, cal sondejar, cal negociar, cal construir majories més àmplies, majories el més àmplies possible. PSC, Junts i Veïns (inexplicable el paper de Veïns) s'ho haurien de proposar, ho haurien de facilitar. Haurien de rectificar la seva manera de governar, el seu rumb.
La pluralitat de la ciutat i les característiques del moment polític portaran inevitablement a plenaris més plurals i fragmentats des del Congrés dels Diputats fins als plens municipals. A Sant Feliu, durant molts anys del Cesc d'alcalde,. només hi havia tres grups municipals: nosaltres amb majoria absoluta i socialistes i convergents a l'oposició. Ara tot ha canviat, al meu segon mandat hi havia vuit grups municipals, per exemple. Al Congrés o al Parlament, més encara.
Com establir, en aquest context, una majoria el més àmplia possible quan la unanimitat és gairebé impossible? Jo faig una proposta: la mateixa majoria que va donar suport a la convocatòria de la consulta de novembre de 2021.
En la meva opinió, hauríem d'aspirar, com al ple de juliol de 2021, a que qualsevol acord d'un impacte temporal tan i tan important tingui un suport desitjable de 18 vots a favor i només 3 vots contraris o d'abstenció. Amb un govern de Comuns i ERC, van votar també a favor del calendari, les preguntes i l'organització de la consulta tant PSC com Junts, es van absternir Ciutadans i Veïns i va votar en contra el regidor no adscrit: 6 de cada 7 vots del Ple, a favor, el vot de tots els partits que han governat Sant Feliu, a favor. Crec que la planificació de la ciutat hauria d'aspirar a un suport així d'indubtable i d'inqüestionable, així de consistent i de positiu.
Comentaris