O llei del més fort o fraternitat.
Ens sorprèn, no ho podem entendre, ens revolta, no volem acceptar-ho, però la realitat és la que és: a Estats Units milions de persones han votat la llei del més fort. Milions de persones que no són riques, que potser amb prou feines arriben a final de mes, que potser no tenen ni feina... han votat un president que té una fortuna de 6.700 milions de dolars, milions de dones han votat a un president que ha estat declarat culpable per haver sobornat una actriu porno, conegut també per la manera amb què tracta i amb què parla de les dones, fins i tot milions de migrants sembla que han votat a un president que perseguirà als migrants que vinguin després que ells...
Se sol dir que els votants sempre tenen raó, com els clients. I no: ni una cosa ni l'altra són certes. Aquests milions d'homes i dones de classe treballadora que han votat a Donald Trump s'han equivocat i les conseqüències del seu error les pagarem totes i tots. I s'han equivocat segurament sense saber-ho i possiblement tambe amb orgull: perquè comparteixen la seva visió MAGA d'Amèrica (com ells diuen als EEUU) però no als americans i les americanes reals que hi viuen (com aquí, "estimar Espanya" sense la meitat dels espanyols o "estimar Catalunya" sense la meitat dels catalans), perquè Trump representa el que somien ser: home ric, masclista i amb un poder sense límits. I el seu error ha estat planificat i potenciat per la versió del segle XXI del clàssic "panem et circenses" que ja ve dels romans: el paper de les xarxes socials, que han estat claus per condicionar el pensament dels votants americans i ho són i seran també per condicionar el vot de moltes persones arreu del món. Trump ha guanyat també per la tiktokficació de la política, en trista i afortunada expressió del periodista Miquel Pellicer, especialment entre els nois joves americans. “Panem et circenses tecnologicus", podríem dir…
El cas és que milions de votants americans i americanes han votat a Donald Trump i ara se sent enormement fort envoltat d'homes que ell considera forts: l'oligarquia de super-rics de GAFA (Google, Apple, Facebook, Amazon) que posseix la tecnologia que utilitza les dades de tots els habitants del planeta i que els ha convertit en els homes més rics del món. Aquesta és l'oligarquia tecnològica de què ens va advertir Joe Biden en el seu últim discurs, però que els i les votants dels Estats Units han convertit en els monarques absoluts 2.0. del món en una imatge d'aquesta crònica d'El País:
Aquestes són, al meu parer, les característiques i les conseqüències d'un món governat pels més rics en el govern del país més ric del món, i que l'extrema dreta intenta traslladar a tot el món occidental, des de l'Argentina de Milei a la Itàlia de Meloni
- llibertat de mercat sense regulacions ni límits, és a dir, llibertat total de les grans empreses per créixer sense limitacions ambientals, sense responsabilitat social, qüestionant tots els drets laborals adquirits i insistint en les reduccions fiscals a les grans fortunes. És a dir, capitalisme salvatge sense caretes. D'aquí deriven tots els punts següents:
- reduir els drets laborals dels treballadors i les treballadores, qüestionant elements tan fonamentals com l'existència d'un salari mínim o d'una jornada laboral màxima regulada ridiculitzant el sindicalisme que permet avançar en la negociació col·lectiva reduint-los a “los de las mariscadas", impulsant les contractacions a precari allà on manen, produint en països pobres i sovint amb treball infantil,…
- ignorar les enormes i immorals desigualtats econòmiques i socials, atribuint els problemes dels més pobres a la immigració i vinculant-la a la delinqüència (la imatge que encapçala l'article és claríssima: enfrontar pobres amb miserables per desviar l'atenció i protegir als rics)
- frenar la lluita contra l'emergència climàtica, negant el canvi climàtic provocat per l'ús sense límits dels combustibles fòssils, donant llum verda a extraccions de recursos naturals ignorant tota normativa ambiental i abandonant tots els organismes internacionals que, malgrat els seus escassos resultats, es plantegen com a mínim la necessitat de fer front a l'escalfament del planeta
- reduir serveis públics i prestacions socials, promovent que sigui el mercat i no l'Estat qui presti serveis tan bàsics com la sanitat (¿le suena de algo Quirón, señora Ayuso?), l'educació o les pensions, facilitant directament o indirecta la privatització de serveis públics, negant les prestacions dels serveis socials a les famílies més pobres (ridiculitzades sempre com las "paguitas" o les "paguetes", segons sigui la llengua de la persona que s'enfot d'aquests ajuts malauradament imprescindibles per a tanta gent)
- fomentar un fonamentalisme religiós i nacionalista, apropiant-se indegudament del nom de Déu amb una visió ultraconservadora de la religió, marginant a les persones LGTB en nom de Déu, acusant de “radicals esquerranosos” a persones com la bisbessa episcopaliana Marien Budde que li recorden que Déu crida a la generositat, la humilitat, la fraternitat, l'amor; defensant “America first”, America per als americans, com "la France pour les français", "Deutschland über Alles", "España para los españoles" i un trist i llarg etcètera. En el cas específic d'Espanya, per més inri, nacionalisme messetari ranci i excloent, contra totes les cultures que convivim a Espanya.
- qüestionar els drets de les dones enfotent-se del que anomenen "ideologia de gènere", i no em refereixo a la contínua persecució i ridiculització de les dones trans (que també) sinó negant l'existència mateixa de la violència contra les dones, normalitzant les conductes masclistes, afirmant que les dones han anat "massa lluny" (?????), prohibint el dret a l'avortament i defensant un model de dona i família tradicional sotmesa a l'autoritat de l'home.
- atacar les minories i culpabilitzar-les de tots els mals de la societat,
- amenaça de la força i les sancions i vocació imperalista en política internacional,
Fins aquí les lamentacions. Toca ara resignació? Ni de lluny!!!
En la meva opinió, ara tocar reconstruir valors i política de FRATERNITAT!!!
I la fraternitat no és només una bella paraula, ni exclou tampoc l'existència de conflictes de tota mena per interessos contraposats de classes o de prioritats. La fraternitat no és anar amb el lliri a la mà, eé entendre que és l'única manera que totes les persones visquin en dignitat en un planeta perdurable i en igualtat de drets, deures i oportunitats, condicions, i no que només una minoria de súper-rics acumulin la immensa majoria de la riquesa i governin amb mà dura , amb la llei del més fort, el món.
Per això, és imprescindible ajudar a definir, donar suport decididament i votar malgrat dubtes, matisos i discrepàncies puntuals als projectes o partits polítics que es plantegen just al contrari de la llei del més fort:
- llibertat d'empresa compatible i respectuosa amb la responsabilitat laboral, social, ambiental i fiscal, tant exigible i esperable de la ciutadania com de les petites i mitjanes empreses i també, molt especialment, de les empreses grans i internacionals,
- negociació col·lectiva per avançar en drets laborals i qualitat del treball, amb ple respecte als sindicats de la classe treballadora i reconeixent la representativitat i rellevància de les associacions empresarials,
- redistribució de la riquesa per reduir les desigualtats socials i econòmiques, ja sigui entre classes en l'interior de cada país, entre països en una visiò globalitzada de l'economia,
- lluita de manera prioritària, efectiva i continuada contra l'emergència climàtica,
- defensar els serveis públics per a tothom i garantir les prestacions socials als sectors més vulnerales i més pobres de la societat,
- internacionalisme i laicitat,
- feminisme com a garantia d'igualtat
- respecte a les minories i posar en valor la pluralitat de les societats del segle XXI,
- respecte al dret internacional en un món multilateral i lliure d'imperalisme
