En record i agraïment a la veu de Sant Feliu.
Dissabte passat va morir Isabel Huguet, a pocs mesos de fer 80 anys. Pel nom potser molta gent no la coneixerà, però si diem que era la presentadora de gairebé tots els actes públics del nou Ajuntament democràtic, que va ser de les primeres veus de Ràdio Sant Feliu, que posteriorment va ser de les primeres treballadores de l'Oficina d'Atenció a la Ciutadania (OAC) i que fins i tot la seva veu era la que, fins fa ben poc, ens deia "Heu trucat a l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat" quan trucàvem a la Casa de la Vila, segur que tothom sap que ens referim a la veu de Sant Feliu.
 |
| Foto de Blas Serrano, de gener de 1981. És el primer equip de Ràdio Sant Feliu. Està dipositada a l'Arxiu Comarcal amb el codi ACBL50-1-N-7651. La nena és la Maribel Morejón Huguet, i els seus pares Isabel i Joan estan en la primera fila darrera la taula. |
La Isabel va néixer el darrer dia de 1944 a la capital de la Garrotxa, a Olot. Va arribar a Sant Feliu (consultar l'any), i va començar a treballar a (consultar). Per les seves conviccions, va coincidir en les mobilitzacions amb el seu futur marit, en Joan, que era un dirigent de CCOO a la seva empresa, la Nestlé. Van entrar al Partit Socialista Unificat de Catalunya l'any 1976 (confirmar). Jo vaig conèixer en Joan en les reunions de l'Assemblea Democràtica de Sant Feliu que tenien lloc al vell local del PSUC al carrer Pere Álvarez, quan hi anava en representació del PSC (Congrés). Amb la constitució del nou Ajuntament democràtic a l'abril de 1979, es van plantejar nous mecanismes de comunicació amb la ciutadania: un butlletí que fos realment representatiu de la ciutat i una nova emissora municipal, Ràdio Sant Feliu, que recollís el testimoni de Radio Juventud, que havia emès des de les actuals dependències de la Policia Nacional entre 1948 i 1967. Partint de zero, amb més il·lusió que mitjans, un grup d'homes i dones van iniciar una trajectòria que avui ja té 53 anys. Entre aquelles persones pioneres, la Isabel Huguet tenia un protagonisme molt destacat. I per la seva empatia, dicció i afabilitat, va saltar dels micròfons de l'estudi als micròfons de molts dels actes públics de la nostra ciutat. Qui, que tingui més de quaranta anys, no la recorda presentant aquelles mítiques desfilades de les botigues locals de moda al Palau d'Esports en el marc de la Fira Industrial i comercial?
(demanar foto de la desfilada)
Amb motiu del tristíssim trencament del PSUC després del V Congrés de 1981, en Joan i la Isabel es van distanciar de la línia oficial i es van afiliar al Partit dels Comunistes de Catalunya (1982) que posteriorment va ser el nucli d'Esquerra Unida i Alternativa (1988). En tot moment, però, la Isabel va ser una decidida partidària de la unitat de les esquerres, i la relació amb ella va ser sempre enormement directa, oberta i fluïda. Jo recordo amb un agraïment infinit l'assistència de la Isabel i en Joan a l'acte de la meva presa de possessió com a alcalde el juny de 2011, amb un esforç enorme per part d'en Joan, molt malalt, que va morir només mesos després.
Amb motiu de la remodelació de Ràdio Sant Feliu a l'any 1993, la Isabel es va incorporar a l'Oficina d'Atenció a la Ciutadania, que es va crear aquell mateix any, i a la qual se li va voler donar una importància fonamental en la relació amb la ciutadania, àmbit en què la Isabel es movia com peix a l'aigua. Del seu lloc a l'OAC, es va jubilar l'any 2009. Després de la mort del seu marit al 2011, la Isabel va deixar també de presentar actes públics de l'Ajuntament de manera definitiva.
Aquest octubre, la veu de Sant Feliu ens va deixar per retrobar-se amb el seu Joan. Però el seu record, la dolçor de la seva veu, la fermesa de les seves conviccions socials i feministes, restarà per molts anys amb totes i amb tots nosaltres. Fins sempre en la nostra memòria i el nostre agraïment, Isabel!!!