25 d'octubre: presentació del llibre dels 500 anys de la Parròquia!

 

Cartell de convocatòria i foto amb l'estàtua del Cardenal Vidal i Barraquer.

Divendres de la setmana que ve hi ha una cita important amb la història de la parròquia i també de Sant Feliu: la presentació del llibre que celebra els cinc segles de la conversió d'una petita capella dedicada a Sant Llorenç i dependent de Sant Just en una parròquia independent i pròpia per als feligresos i feligreses del petit poblet de Sant Feliu de Llobregat. Això va passar solemnement el dia de Sant Josep de 1524, i ho estem celebrant joiosament al llarg d'aquest any.

La casualitat ha volgut que el cartell de convocatòria m'hagi arribat el mateix dia que la Cèlia i jo passejàvem per Cambrils i, sense saber-ho, ens vam trobar amb l'estàtua del Cardenal Francesc Vidal i Barraquer (Cambrils, 1868 - Friburg, 1943) davant de la parròquia de Santa Maria a la seva ciutat natal. Després explicaré el que em va suggerir aquesta coincidència.

Torno al llibre. Com vaig explicar aquí, he tingut l'orgull d'haver participat juntament amb el meu amic Ferran Prats amb la redacció del sisè dels vuit capítols de l'obra, els quaranta decisius anys que transcorren entre la convocatòria del Concili Vaticà II, al 1963, i la proclamació del Bisbat de Sant Feliu, al 2004. Quaranta anys claus en la història de la Parròquia i de l'Església, quaranta anys claus en la història de Sant Feliu i del Món. Per això el llibre també interpel·la i interessa a totes les persones interessades en la història, més enllà de les seves conviccions personals. 

Es tracta d'un llibre fruit del treball de moltes persones, coordinades meravellosament per la Mari Luz Retuerta i la Carme Sanmartí en el vessant de construcció i rigor dels textos i pel rector, Mossèn Josep Maria Domingo, en el vessant del discurs i la concepció global del llibre. Els vuit capítols que els composen són els següents:

1. El llarg camí per ser església i parròquia independent (segles XI a XVI), a càrrec de Maria Luz Retuerta.
2. La creació i consolidació de la Parròquia (segles X I i XVII), a càrrec també de la Mari Luz,
3. La Parròquia al segle XVIII, a càrrec de Carme Sanmartí,
4. La Parròquia al segle XIX, també a càrrec de la Carme,
5. Els anys difícils. Del tombant del segle XIX al 1960, a càrrec d'Esther Hachuel,
6. La Parròquia després del Concili Vaticà II (1963-2004), a càrrec de Ferran Prats i Jordi San José,
7. El segle XXI (2004-2024), a càrrec de Mercè Fernàndez, Maria Tobella, Josep M. Buscà i Josep M. Domingo,
8. Sant Llorenç, catedral i parròquia. El temple de 2024, a càrrec de Joan Torras.

 El llibre comença amb una presentació del bisbe Agustí i conclou amb un epíleg del rector. Aquesta és, finalment, la foto de família de les autores i els autors:

Compreu el llibre, llegiu-lo: és molt bo, explica els fets més rellevants d'una llarga història i dóna claus per interpretar-los, mostra les formes de viure la fe en cada època, no amaga moments amargs, es vincula d'una manera rigorosa i ben exposada a la història de la nostra ciutat. Val moooolt la pena!!!

I ara torno al Cardenal Vidal i Barraquer. Resumeixo la seva importància: va ser l'única autoritat eclesiàstica que no va donar suport al general Franco (era Arquebisbe de Tarragona quan va esclafar la Guerra), que mai va parlar de "Cruzada", que va batallar incansablement per la Pau (va ser conegut justament com "el Cardenal de la Pau") i, amb anterioritat, va defensar la separació entre l'Església i l'Estat que, per primer cop, va establir la Constitució de la II República. Va morir exiliat quatre anys després del final de la Guerra Incivil. Va ser un home avançat al seu temps, que veia els canvis profunds del Món al segle XX i entenia que l'Església s'hi havia d'adaptar, abandonant en democràcia la concepció absolutista de la unitat dels poders civil, militar i religiós dels segles anteriors. Allò que el Cardenal Vidal i Barraquer defensava va ser definitivament aprovat trenta anys després, amb el Concili Vaticà Ii.

Ara ens calen molts Vidals i Barraquer que llegeixin els canvis del segle XXI i plantegin una Església que tingui un paper decisiu i positiu per a milions d'homes i dones d'arreu del Món i en els nostres dies. Estaria molt bé que, amb posterioritat a la celebració del 500 anys de la Parròquia, l'any 2025 fos el de la reflexió sobre el present i el futur de la Parròquia i de l'Església a partir d'una lectura oberta i generosa del segle XXI: les aportacions imprescindibles del feminisme i la necessitat imperiosa de la igualtat efectiva de les dones a l'Església, l'emergència climàtica i les desigualtats que generen migracions i canvis socials imparables, les oportunitats i les amenaces dels avenços tecnològics, els riscos del dogmatisme immobilista,  quina vivència de la fe i l'Evangeli en un temps tan inestable i mancat de valors,  quina vivència de la trascendència i del sentit de la vida en un món tan secularitzat, divers i complex, etc. Mig mil·lenni viscuts bé és mereixen una reflexió comunitària sobre els temps que estem a punt de viure!!!