2017-2024: Mirabolà, set anys d'acolliment i solidaritat a Sant Feliu.

Aquest estiu he rebut trucades i fotografies des de Senegal i des de Guinea Conakry. Dos nois que havien passat per Mirabolà han volgut compartir amb mi una mica de la seva alegria, de poder tornar a abraçar la seva família, de poder tornar en avió al país del que van fugir travessant el desert primer i l'oceà després. Em fa una alegria enorme rebre notícies dels nois a què he acompanyat durant la seva estada a Mirabolà, comprovar de primera mà que va ser un encert donar totes les facilitats i col·laborar des del primer moment amb la Generalitat per obrir un centre d'acolliment de menors no acompanyats a la nostra ciutat.

Deixeu-me fer una mica d'història. Mirabolà va obrir les seves portes a Sant Feliu el desembre de 2017. Recordo haver tingut les primeres converses amb la consellera Neus Munté, una gran consellera amb qui  tenia molta afinitat personal, crec recordar que a finals de 2015, sobre si seríem "receptius" a l'obertura d'un centre d'acollida a Sant Feliu. Des de maig d'aquell any, era el meu segon mandat, en coalició amb el PSC, després d'un primer mandat en coalició amb CiU, el partit de la Consellera al Govern de la Generalitat. Una ciutat i un ajuntament en què la solidaritat és present des de la lluita per la democràcia no podia (ni pot ni podrà!) restar al marge de les respostes solidàries i globals que cal donar als enormes moviments de població derivats de les guerres, el canvi climàtic, l'explotació social, i una enorme misèria que es viu sense perspectives de poder-ne sortir. Vam dir òbviament que sí, i al llarg del 2016 les negociacions amb la Direcció General d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència (DGAIA) les va portar en primera persona qui llavors era la nostra magnífica regidora d'Educació i de Serveis Socials, la companya Mireia Aldana.

2017 va ser un any convuls a nivell general, centrat en la preparació del referèndum de l'1 d'octubre i, per postres, l'atemptat de les Rambles del 18 d'agost de 2017. I ho va ser també a nivell local, quan els nostres veïns i veïnes de religió musulmana van poder obrir el seu centre de culte al carrer Joaquim Monmany, amb l'oposició d'un grup de veïns i l'aprofitament de l'extrema dreta, que va culminar en una manifestació a juliol d'aquell any. Com vaig dir aquí, la llibertat de culte no és un assumpte de fe, sinó de garantia dels drets democràtics. Per tant, la mesquita va obrir aquell estiu del 17 i Mirabolà, que no tenia res a veure amb allò, va obrir aquell desembre, amb tot el suport de l'Ajuntament, i a més amb la plena confiança en la Cooperativa Suara, que és qui gestiona el centre, de qui coneixia (i valoro enormement!) la seva trajectoria i que, a més, té en llocs de responsabilitat a persones de Sant Feliu. 

2018 també va ser un any complicat, quan a l'estiu hi va haver robatoris que res tenien a veure amb el centre, que van provocar alarma social i que Plataforma per Catalunya (després Vox, que va irrompre llavors a Sant Feliu) van voler capitalitzar, pensant en les municipals del maig següent. Un clima enrarit, que va posar el debat de la seguretat ciutadana a un nivell desproporcionat i estrany, com aquest article de Lourdes Borrell, que llavors era regidora del govern municipal, però que va escriure com si estigués a l'oposició. Afortunadament, aquell ambient inicial difícil no va afectar significativament a Mirabolà. Un gran equip de professionals, dirigits per la Lucía López i en Karim Bennaser,  i el suport sense fisures tant de la Generalitat com de l'Ajuntament ho van fer possible. Petits ajustos de funcionament proposats per l'Ajuntament al mateix conseller Chakir el Homrani i a la directora de la DGAIA, Georgina Oliva, a octubre de 2018 van fixar el model actual del centre: acollir menors més joves, amb perspectives de temps superiors a sis mesos, amb possibilitat d'escolarització i d'incripció en activitats esportives, socials, etc de Sant Feliu. I aquest model funciona!!!

2019 va ser un any especial per a mi. No em vaig tornar a presentar a les eleccions, em vaig jubilar de la meva feina de professor de Secundària, i vaig començar una nova etapa centrada en la meva família, en l'acolliment de nadons i en el voluntariat educatiu. Al 28 de març de 2019, en un dels meus darrers actes com alcalde, em van convidar a una activitat conjunta que es feia a l'Institut Martí Dot amb Mirabolà, la Penya Barcelonista i el jugador del Barça Lilian Thuram . En aquells darrers actes, m'anava comiadant de les persones, entitats i institucions amb què havia col·laborat durant els darrers (vint-i-)vuit anys. En comiadar-me de la Lucía em va preguntar quines eren les meves perspectives després de la jubilació, i em va proposar de fer voluntariat a Mirabolà. Allà mateix la Lucía em va fitxar, i aquest setembre farà cinc anys que vaig anar a Mirabolà a col·laborar en allò que pugués ser més útil.

No és la meva intenció fer cap resum de cap memòria oficial, però sí que m'agradaria destacar i agrair la tasca de Mirabolà a la nostra ciutat, que és una tasca clarament de construcció de futur, un futur que ha de comptar necessàriament amb els i les joves immigrants d'Àfrica, Sudamèrica i de tot el món, en una societat europea envellida i amb pocs fills. En aquests sis anys i vuit mesos que tenim a Mirabolà entre nosaltres, Sant Feliu ha acollit entorn de 190-200 nois, que han tingut una estada mitjana de 12-14 mesos d'estada al centre. Si són nois de 14 o 15 anys, la seva estada és més llarga; si arriben amb 16-17 anys. la seva estada és més curta. Quan fan els 18 anys, la major part dels nois continuen acollits a diversos "pisos d'autonomia" que la Cooperativa Suara té en diferents municipis, dos dels quals a Sant Feliu. En el temps que són a Mirabolà, depenent de la seva edat, els nois s'incorporen a 3r o 4t d'ESO, o directament en algun curs de Formació Ocupacional d'Aula Sant Feliu. Alguns anys, hi ha hagut plans d'ocupació finançats amb Fons Europeus que han permès als joves l'aprenentatge d'un ofici mentre treballaven en diversos serveis municipals. Aproximadament la meitat de nois provenen del Marroc, i l'altra meitat provés dels països de l'Àfrica central: Senegal, Gàmbia, Mali, Guinea, Costa d'Ivori,... Mai em cansaré de donar les gràcies als monitors i les monitores, al personal auxiliar (des de la neteja fins a la cuina) de Mirabolà, i també la feina dels professors i les professores que, al Martí Dot, a l'Olorda, a les Mercedàries i a Aula Sant Feliu, als treballadors municipals que els han tutoritzat, a les famílies que han estat mentores d'algun dels adolescents, a l'entitat Punt de Referència, que treballa i acompanya a joves extutelats, i, finalment, a totes les persones que han atès, entès i format els nois que hi han aterrat deixant enrere infància, família i país amb l'esperança de construir-se un futur digne i millor. Totes aquestes persones han fet possible, com dic a l'encapçalament de l'articel gairebé set anys d'acolliment i soliaritat a Sant Feliu.

I acabo amb el meu propi balanç personal. D'acord amb els responsables de Mirabolà, m´he centrat en els nois amb possibilitat de treure's el Graduat de Secundària i amb els nois que no tenien gairebé nocions ni de lectura ni d'escriptura, que sovint només parlaven llengües tribals i alguna petita noció de francès, llengua a partir de la qual hem treballat en molts casos. He treballat amb onze nois, dels quals quatre han aprovat el Graduat Escolar amb el treball conjunt d'institut, centre i meu, i altres quatre nois han après a llegir i escriure amb la bona tasca de l'Institut i Mirabolà i la meva col·laboració. Amb tots he fet matemàtiques i llengües catalana i castellana. Tots onze treballen i amb gairebé tots onze ens enviem missatges, WhatsApp, correus i mantenim un contacte en aquesta ciutat i aquest país que ja són l seva ciutat i el seu país. Jo en faig un balanç molt molt positiu i crec que he ajudat a bons i bones professionals a què el treball  de tots plegats hagi portat aquests nois el més lluny possible.

I és que, com vaig explicar en el meu primer escrit sobre Mirabolà en aquest blog, a Mirabolà canvien vides, i com dic sempre que en tinc ocasió, fa molt més soroll un arbre que cau que cent que creixen, ia Mirabolà, i a tants serveis educatius, socials, laborals, etc públics de la nostra ciutat, fer créixer arbres i més arbres és una gran raó de ser!