Un "déjà vu" i una curiositat immensa.

 

Llegeixo al "Fet a Sant Feliu" la crònica de l'acte públic que l'equip de govern va convocar per denunciar el mal estat de la caixa de l'Ajuntament a causa de la mala gestió del govern anterior. També n'he tret la foto. Titular:  "la culpa és dels d'abans". Un clàssic. Un mal clàssic.

Un déjà vu.

Vaig viure exactament el mateix fa vint anys, al setembre de 2003. Això sí, amb uns altres protagonistes i en un altre context. Llàstima que encara no existissin les xarxes socials per tenir accés i memòria ràpida d'aquell acte...  En vaig parlar aquí, així que ara només faré una pinzellada. L'alcalde era Juan Antonio Vázquez (llavors del PSC) i el regidor d'Hisenda era Joan Massagué (ERC). Completava la presidència el tristament mort fa poc Josep Lluís Fdez Burgui (llavors CiU). L'objectiu era el mateix : "que malament ho van fer els d'abans!". El més curiós és que "abans", PSC i ERC compartien govern "amb els d'abans", quan l'Àngel Merino era alcalde. S'ha de dir que, com és fàcil deduir, sense gaire lleialtat ni solidaritat amb "els d'abans", com es va fer evident quan PSC, ERC i CiU es van oposar a la compra de la fàbrica de les Tovalloles. Però ara aquest no és el tema. 

Fa vint anys, l'auditori estava ple. Ells tres oradors van anar explicant amb un powerpoint   incomprensibble la, segons ells, mala gestió d'un govern... del que havien format part des de feia set anys! En resum, van crear la brama (avui en diríem fake new) que ICV havia deixat a l'Ajuntament un forat de 2,1 milions d'euros. Jo, que havia estat regidor d'Hisenda els vuit anys anteriors i devia ser responsable d'aquell desgavell, vaig escoltar pacientment, vaig prendre unes quantes notes, vaig esperar que en el torn de paraules parlessin les persones interessades i, quan vaig veure que ningú aixecava la mà, la vaig aixecar jo. Em vaig alçar i, amb veu molt alta i clara, vaig començar a fer preguntes als oradors, especialment al nou regidor d'Hisenda, el regidor d'ERC Joan Massagué. M'interessava moltíssim  que les persones interessades en saber la realitat, escoltessin i entenguessin els meus arguments. Vaig posar molt nerviós al govern, crec que molta gent em va entendre, al final de l'acte moltes persones em van felicitar, i la història que ICV havia deixat un forat de 2,1 milions no se la va creure ningú. Allà el govern d'aleshores va perdre molta credibilitat. A les eleccions del 2007, Vázquez va guanyar per la mínima, el seu partit i ell es van anar distanciant, al 2010 va plegar i al 2011 ICV vam guanyar les eleccions i jo vaig ser nomenat alcalde.

Ara hi tornen. Com deia, un déjà vu, Aquest acte de 2023 serà tan inútil com aquell de 2003. No entenc per què hi tornen. Perdran credibilitat. Possiblement a ritme de nadales en una pista de gel quan diuen que "els d'abans no ens han deixat ni un euro"..............

Una curiositat immensa.

Començo dient que aquest tipus d'actes no són inevitables i que no tots els càrrecs públics comencem engegant el ventilador contra els anteriors. Com he dit, al juny de 2011 el ple em va votar com alcalde i jo no vaig sortir corrents al setembre o octubre a fer un acte com el de 2003 o el de 2023. Al juny de 2011, el regidor d'Hisenda era Manel Carrión (llavors CiU, en les darreres eleccions candidat d'ERC), amb qui va ser un goig treballar colze a colze. De seguida vam constatar que el pressupost de 2011 (el darrer que s'havia elaborat essent regidora d'Hisenda l'actual alcaldessa, Lourdes Borrell) tenia inflats alguns ingressos i amagades algunes despeses, un flagrant dèficit ocult. Ho vaig explicar aquí, sense necessitat de muntar cap xou i de manera que qualsevol persona pugués entendre-ho en qualsevol moment. En conseqüència, vam tancar l'any 2011 amb un dèficit de1,66 milions d'euros i que va obligar a l'elaboració d'un pla de sanejament l'any 2012, com vaig explicar aquí. L'Ajuntament ho va explicar per mitjà del Butlletí aquí. Com es pot veure en tots dos escrits, el pla de sanejament establia que l'increment de l'IBI seria el mateix que el del cost de la vida, complint el que ICV-EUiA vam comprometre al nostre programa electoral.

Doncs bé, contra aquell pla de sanejament, es va mobilitzar de manera immediata l'Associació de Veïns Roses Castellbell, presidida llavors per l'actual regidor de Veïns per Sant Feliu, Silvestre Gilaberte. El mateix senyor i la mateixa associació que, quan Juan Antonio Vázquez va apujar l'IBI més del triple del cost de la vida, no van dir ni mú. Després d'estar de vacances en el tema IBI durant el mandat de Vázquez, Burgui i Massagué... es veu que es van despertar amb ganes de gresca, i es van identificar com.........:

Tinc una curiositat infinita per veure com Silvestre Gilaberte explica el pla de sanejament que el seu govern ha d'aprovar i els increments d'IBI que ja ha aprovat.  Tinc ganes de veure com ell, que va promoure una llarga recollida de signatures, mobilitzacions veïnals per demanar la meva dimissió i la de Manel Carrión quan l'IBI se subjectava al cost de la vida i que no va fer res quan Vázquez el va triplicar (sí, el seu candidat uns anys després malgrat que l'expedientés abans de plegar) i ens va portar als tribunals (infructuosament, és clar) .... explicarà quan mana tot allò de què despotricava quan volia manar... De "somos los del IBI" a "somos los que te vamos a subir el IBI". Molta curiositat, moltíssima.

Silvestre Gilaberte en segona fila i Lourdes Borrell en tercera. Ho vaig explicar aquí.

La rima fa deu anys era fàcil... però haver de fer i d'explicar al 2023 el que criticava frontalment el 2013 no ho serà tant. Per veure com ho fan tinc una curiositat infinita.

I acabo:

Amb la incorporació de regidors i regidores nous i més joves al govern, tenia l'esperança que hi haguessin nous aires, noves formes. Passat gairebé mig any de les municipals, no ho he sabut veure. Potser perquè, per atendre millor les àvies, passo molts dies fora de Sant Feliu. Per aquesta mateixa raó, no entraré en el debat de les mesures concretes: això ja toca als meus tovaritxs actuals al consistori, i sobre tot a la Lídia, que ha fet una primera rèplica molt didàctica i molt adequada. 

Per tant, velles pràctiques i vells estils: un deslluït "déjà vu", una certa curiositat i gens de credibilitat. I no només per l'anècdota de la pista de gel, sinó per una qüestió molt més profunda: no em mereixen credibilitat les persones que, quan estan al govern, fan tot el contrari del que cridaven a l'oposició.