Un matí d'abril per les obres del soterrament (2/7)

Durant anys, en el meu blog vaig escriure sobre la meva visió de les negociacions pel soterrament i dels factors que, al meu parer,l'han fet possible. Ara, amb les obres ja força avançades, m'agrada observar i explicar les obres per les que tantíssim vam lluitar. Expicar perquè tothom ho pugui entendre tot i a la primera. Aquest matí de Dijous Sant, continuo aquesta tasca que vaig començar l'agost passat i que aniré reprenent cada mig any. En aquest segon escrit, he aprofitat informacions que he extret d'una magnífica pàgina d'Instagram: soterrament.efemerides, l'autoria de la qual és una persona vinculada a l'enginyeria de camins, que també m'ha revisat aquest article. Gràcies mil!

1. El pont de Cal Miano i el Canal de la Infanta.

Immutables. I així continuaran en el futur.

El Canal de la Infanta es va inaugurar el 1819: més de dos segles d'història, i encara rega el nosre parc agrari. El pont de Cal Miano forma part de la línia que es va inaugurar el 1854. En aquest punt del recorregut, les obres no tenen gaire impacte, però les vies ja comencen a adaptar-se una mica més enllà d'aquest punt:

I ben a prop, els horts al límit del nostre terme municipal:

2. El pas del carrer Agricultura.

Aquest punt té un aspecte molt similar a fa uns mesos. Sí que es pot veure el punt en què el Canal de la Infanta "s'entuba" i comença el seu recorregut subterrani.

3. Rampa d'accés a les obres del carrer Ramon Trinxeria.

En l'escrit del mes d'agost no el vaig nomenar, perquè al final d'aquest carrer no hi havia cap pas inferior cap al polígon industrial de les Grases, que és just a l'altra banda de la via. Però en l'actualitat és un punt important de les obres, perquè és un pas imprescindible per a la maquinària.

Pujant per aquesta rampa es veu ja l'enorme dimensió de l'obra, amb la quantitat de pilots (diguem-ne, "columnes") que formen pantalla (“paret lateral”) i que ja donen forma al traçat futur de la via. En aquest punt, el tren ja anirà en superfície i a un nivell una mica més baix que l'actual:

4. El pont del carrer Comerç.

A l'agost de l'any passat, aquest carrer estava tallat perquè s'hi construïa un pont fonamental en el futur traçat de la via, ja que el tren no passarà per les vies actuals, sinó per unes molt properes i paral·leles. Un cop s’ha acabat aquest pont (que ara no s'usarà immediatament), s'ha reobert la circulació pel carrer Comerç i s'ha tallat la circulació a la carretera de la Sànson. Donada la importància de les obres en aquest punt, el tall serà definitiu fins a l'acabament de les obres del soterrament.

5. Carretera de la Sànson.

Com acabo d'explicar, definitivament tallada. Vist des del costat muntanya, no es veu gran cosa: només que la circulació és absolutament impossible:

Però posat a l'altra banda, la dimensió del que veus és sorprenent i enorme:

Es veu perfectament , a la dreta de la foto, el pou d'atac de les obres que transcorren sota terra. Per aquí entra i surt la maquinària que excava el túnel i per aquí surten les terres sobrants d'aquesta excavació. Es veuen també la pantalla de pilots que "aguanta” la via actual i que desapareixerà quan la via estigui soterrada. Val la pena repetir-ho: aquí la via estarà soterrada i sortirà en superfície en un punt entremig de la carretera de la Sànson i el carrer Comerç. En el pont que he mostrat en l'apartat anterior, el tren ja circularà en superfície. He de confessar que m'he emocionat, i molt, quan he fet aquesta fotografia.

I amb aquestes, en aquest mateix punt, també:

6. Pont de Can Maginàs.

Anant des de la carretera de la Sànson fins al pont verd per la banda muntanya, encara hi ha gent que desconeix què són aquestes restes:

Aprofito per explicar que són les restes del "pont dels tres arcs", un pont que va desaparèixer quan es va electrificar la línia fèrria a finals dels anys cinquanta. A l'Arxiu Local i Comarcal s'hi pot trobar aquesta imatge i l'explicació corresponent:

Des del pont, en direcció a Molins, ja no es veu la màquina apantalladora: els pilots ja estan fets en aquesta zona, com es pot veure a les fotos anteriors. En direcció a Barcelona, es poden veure les andanes provisionals. Es pot veure també com s'han fet obres per contenir les terres, per raons de seguretat, en tot aquest tram:

Des de la banda de l'Escola Gaudí, es tenen perspectives impensables fa només uns mesos, amb el pont de la carretera de la Sànson al fons:

7. Riera de la Salut.

Aquest punt, com he explicat sovint, és determinant per entendre totes les decisions del soterrament: amb les obres de canalització dels anys noranta, es va fer un sifó (una "U", per entendre'ns) perquè el túnel passés pel mig. Això determina el projecte actual de manera decisiva, i al mateix temps, va facilitar fa trenta anys que les obres actuals siguin una realitat. Es tracta d'un punt, com es pot entendre, molt delicat de l'obra. Amb el creuament de la Laureà Miró, els dos punt més complexos tècnicament de les obres del soterrament.

Com tothom ha vist ja, les andanes provisionals són molt llargues per poder atendre els nous trens de rodalies, i arriben des de l'antic pas a nivell fins a la Riera. A la plaça de Can Llobera s'hi van fer, a més, obres per a un pou de bombament i de sortida d'emergència . Algunes imatges:

8. Antic pas a nivell, noves estacions provisionals (en plural).

Com és evident quan es passa per l'antic pas a nivell, hi haurà dues estacions provisionals, una en cada sentit, amb andanes que arriben fins a la Riera de la Salut. Les estacions provisionals entraran en servei molt aviat, el diumenge 16 d’abril.

9. Estació actual i dos passos inferiors actuals.

A data d'avui, res no hi és visible. Però tot canviarà abans de l'estiu, previsiblement. He explicat en diverses ocasions per què l'edifici de 1854 no es pot conservar, tant per la seva ubicació (és just al punt en què apareixerà l'altre extrem del túnel d'obres que he explicat quan parlava de la carretera de la Sànson) com per la qualitat de la construcció de fa 169 anys (fonaments poc profunds, materials d'obra que fan impossible que sigui desmuntada per tornar a muntar, etc). En la consulta ciutadana del mes de novembre de 2021, es va determinar que la seva memòria ha de formar part de la futura estació, que se situarà més o menys entre la biblioteca i el Complex.

Poso les fotos perquè formen part d'una quotidianitat de moltes persones, que aviat canviarà sustancialment.

10. De camí a la carretera.

Poca cosa a dir, tret que se'n prepara una de grossa. En aquests 400m aproximadament, s'ha de treballar a cel obert, no en túnel. "En mina", en diuen els enginyers. Així que s'obrirà una immensa "rasa" per on es crearan, en alguns punts, fins a sis vies (actuals, provisionals i definitives), que anirà des de l'actual edifici de l'estació fins a les obres que ja estan gairebé acabades, en terme de Sant Joan Despí, a tocar de la parada del Trambaix. Ara, de moment, acumulació de materials, aplanament de la zona, etc. El que he dit: se'n prepara una de grossa. I el pont de Cinto Verdaguer, ja desmuntat del tot des de fa uns mesos.

11. Laureà Miró.

Sens dubte, el punt més complicat de l'obra del soterrament. Només cal veure l'entramat de rieres, clavegueres i vies que passa per sota del pont creat el 1965 quan es va suprimir el vell pas a nivell on Franco va quedar aturat uns minuts dos anys abans. Amb permís de soterrament.efemerides, reprodueixo aquí una foto dels darrers anys d'aquell pas a nivell:

En la primera foto, es pot reconèixer l'edifici que hi ha a l'esquerra, a la cruïlla de Jacint Verdaguer amb Laureà Miró. En la darrera, mirant en direcció a Sant Joan, es pot veure com ja estan acabades les pantalles del futur traçat definitiu de la via. La resta, són per veure la complexitat que tindran les obres per enllaçar les obres a cel obert des de l'estació fins a aquest punt, tenint en compte que no es pot tallar la circulació per la carretera...

i 12. Pont del barri de la Torreblanca, a Sant Joan Despí.

Acabo aquest segon recorregut explicatiu a l'altre extrem de l'obra: l'he començat al pont de Cal Miano, i l'acabo al pont de la Torreblanca. Aquí, en comparació a fa mig any, les obres es veuen ja molt i molt avançades. Des del punt de Laureà Miró que acabo d'explicar fins al pont (uns 400 metres) ja s'han acabat les dues pantalles de pilots laterals i ja s'ha col·locat la llosa superior. És el tram on les obres ja estan pràcticament acabades.

I, per acabar, una foto des del pont en direcció a Barcelona, sense rastre de tot el que acabo d'explicar. I novament, i així acabaré també els cinc articles que tinc pensat fer fins al setembre de 2025, amb un agraïment infinit a qui ho ha fet tot possible: gràcies, gràcies, gràcies!!!