És urgent poder usar les aigües regenerades de la depuradora.

Fotografia de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, titular de la depuradora.

Ja sabem que la situació de sequera que vivim no és un episodi puntual: l'emergència climàtica ja és aquí, i les implicacions de l'increment de temperatures i de les corresponents alteracions del clima ja són irreversibles, si més no a curt i mig termini. La situació és tan greu que la mateixa ONU ja parla sense embuts de risc de supervivència de l'espècie humana.

En aquest context, un estat de sequera continuada obliga a un replantejament global de la gestió de l'aigua. I, a més, sense dilacions. I en tots els fronts: origen de les aigües, canalització de les aigües, consum de les aigües... Insisteixo: gestió política global del conjunt de les aigües. Sobretot de l'aigua potable, però també del que s'anomena com a aigües grises domèstiques (per exemple, l'aigua que surt pel desaigüe després de dutxar-nos, rentar els plats o la roba) i les aigües regenerades, que provenen d'un procés suficient de depuració de les aigües negres (també anomenades residuals o brutes) que arriben a les plantes depuradores com la de Sant Feliu provinents del clavegueram urbà i industrial. En la meva opinió, totes les fases que afecten a la gestió de l'aigua han de ser revisades a fons per evitar sobretot el malbaratament d'aigua potable, per evitar que qui més diners tingui més aigua potable gasti, per assegurar la supervivència de pagesos i ramaders i una alimentació com cal i amb el màxim d'autosuficiència, per assegurar el proveïment d'aigua potable a tots els domicilis, a tots els nuclis urbans, etc.

En aquest context, calen decisions globals i locals molt importants, molt dràstiques i que cal assumir des d'una consciència de sostenibilitat ambiental que és absolutament imprescindible. Aquestes decisions s'han de definir, ordenar en el temps, consensuar amb les altres institucions i sectors implicats, prioritzar, explicar i aplicar i fer aplicar. A Catalunya, l'instrument és el Pla especial de la sequera (PES), que gestiona l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). Aquest pla obliga als ajuntaments a crear el seu propi pla de sequera específic, que ha de ser informat favorablement per l'ACA. En el cas de Sant Feliu, el pla de sequera es va aprovar inicialment i per unanimitat en el darrer ple del mes de març, com es pot veure al darrer paràgraf d'aquest resum. Espero que, quan estigui aprovat definitivament, aquest pla pugui ser consultat per qualsevol persona interessada. 

Dos dels temes que han de formar part de qualsevol pla d'actuació contra la sequera han de ser, al meu parer, aquests:

• evitar pèrdues d'aigua potable per fuites en les canalitzacions,
• reaprofitar aigües grises domèstiques i aigües regenerades urbanes.

El tema de les fuites d'aigua en les canalitzacions urbanes és, en alguns municipis, d’escàndol. No fa massa, La Vanguardia publicava una notícia segons la qual Catalunya perd el 24% de l'aigua potable pel mal estat de les xarxes de canalització. Això és inadmissible, del tot inadmissible. Com passa massa sovint, una administració acusa a una altra de mala gestió en el manteniment. Per la part que ens correspon al nostre Ajuntament, a la xarxa de Sant Feliu no hem detectat fuites com les que exposa la notícia. Com fins ara, cal assegurar i explicar a la ciutadania que la xarxa de canalització d'aigua potable a Sant Feliu no té cap tipus de fuita per mal estat i, que si es produeix alguna fuita, aquesta es resol de manera immediata.

I vaig a un altre tipus de canalització que l'Ajuntament hauria d'incloure amb urgència en els seus propers plans d'inversions: la xarxa de canalització d'aigües regenerades. Aprofitant obres públiques en mandats anteriors, es van començar a construir alguns trams per reaprofitar aquestes aigües.Tenim, per tant, una xarxa iniciada, però incipient i discontínua. Paral·lelament, vam demanar a l'Àrea Metropolitana de Barcelona que es reimplantés a la depuradora de Sant Feliu (i a totes!) el procés de depuració terciària que, justament el conseller Francesc Baltasar va inaugurar a l'abril de 2010, amb el mateix propòsit que estic explicant aquí. Aquest procés es va interrompre el 2012, pel seu cost llavors i perquè el nou govern de CiU després del tripartit no va continuar les seves polítiques ambientals. Malgrat les peticions insistents que hem fet des d'aleshores no em consta que s'hagi reimplantat. És urgent, doncs, que: 1) ACA i ÀMB reimplantin la depuració terciària a Sant Feliu, i que paral·lelament 2) l'Ajuntament prioritzi la canalització d'aigües regenerades, per tal que es puguin utilitzar, en comptes de l'aigua potable, per netejar els carrers, per al reg de parcs i zones verdes, per a ús industrial, per omplir estanys, per reg de camps de futbol o de golf, etc. En aquests moments, per exemple, s'està peatonalitzant el carrer Mas Lluí, i espero que el projecte inclogués canalizació d'aigües regenerades per a l’ús de la neteja i els lavabos de les escoles Pau Vila i Monmany. Veig també que l'Ajuntament ha obtingut fons europeus per al carrer del Pla. És fonamental, per a mi, que aquesta obra, tant a prop de la depuradora, tan a prop del parc agrari, i tram fonamental de la futura xarxa municipal, incorpori des de l'inici la canalització d'aigües regenerades. De fet, l’haurien d’incorporar totes les noves obres en subsòl, en el marc d’una imprescindible planificació municipal que permeti completar, en el menor temps possible, la xarxa que permeti reaprofitar les aigües depurades per als usos que he apuntat anteriorment. 

Espero que tot això formi part del nostre Pla de Sequera municipal. Veig molt difícil trobar millor ús a uns fons europeus anomenats Next Generation que aquest!!!

En conseqüència, i acabo, crec que és imprescindible que els partits que es presenten a les eleccions del proper 28 de maig exposin i expliquin les seves propostes de polítiques i inversions ambientals (de manera destacada, les propostes en polítiques i inversions de gestió de l'aigua) i com poden afectar a altres polítiques. Per exemple: i si les llicències municipals d'obres per a noves construccions obliguessin a la reutilització de les aigües grises domèstiques per evitar que cada vegada que tirem la cadena del wàter, llencem a la claveguera litres i litres d'aigua potable?

I és imprescindible que el Govern de la Generalitat li doni la prioritat que es mereix a la reutilització de les aigües regenerades: com s'entén, si no és per desídia i/o desinterès, que a Catalunya només se n'aprofiti el 8,6%, i al País Valencià, un 56,7%????