50 dies: Lídia alcaldessa!

 

Falten set setmanes i un dia per a les eleccions municipals. 50 dies per explicar per què cal votar, i per què -en la meva opinió - cal votar la candidatura de les trenta persones que veus a la fotografía, i que encapçala la Lídia Muñoz.

Cal insistir, en primer lloc, en la necessitat de votar. Sembla mentida, perquè creiem que ja tenim gairebé mig segle de democràcia i el valor i la importància del vot s'haurien de donar per descomptats, però no: cal insistir-hi. I més quan l'abstenció a les municipals frega el 35-40%. Quan era alcalde, en les visites dels nois i noies de 3r d'ESO, veia moltes opinions que deien que votar no serveix per res, que sempre manen els mateixos, que tots els polítics són iguals... Nois i noies de 14-15 anys nascuts ja al segle XXI, que repeteixen sovint el que senten a casa. Sempre els preguntava: "quina és l'alternativa?", algú sempre deia "la dictadura". S'obria un debat, que al final acabava en què algú concloïa: "en democràcia, et pots riure del que va a votar o quedar-te a casa queixant-te de tot; en dictadura, pots anar a la presó per demanar votar o per lluitar per millorar les coses". Ergo, la democràcia és enormement millor. I algú també rematava: "el que cal no és canviar la democràcia, el que cal és canviar els polítics". I remataven: que no es barallin sempre entre ells, que se'ls entengui quan parlin, que parlin de les coses que realment interessen, que compleixin el que diuen, i un llarg etcètera. I jo concloïa, abans de passar a simular un ple municipal: "i d'on han de sortir aquests millors polítics, aquestes millors polítiques? De les urnes, de les eleccions!!! És imprescindible anar a votar!". Sembla que no caldria insistir-hi... però cal: cal convèncier a tothom que cal anar a votar!

Un cop decidit que cal votar, la pregunta és a qui. Hi ha tants motius per decidir el vot com persones: algú que coneixes, algú que et cau bé, a aquell/a no perquè no l'aguanto, a aquell/a sí perquè parla molt bé, a aquell/a sí perquè els he votat sempre,... Hi ha molta gent que vota amb el cor, amb la pell, amb les tripes. És un vot volàtil i canviable, però tothom el va a buscar perquè, encara que costi creure, hi ha molta gent que vota així, molta gent que decideix el vot a última hora, molta gent que decideix el seu vot de manera subjectiva i personal, sense reflexió col·lectiva, polítca, objectiva. A mi mateix, molta gent em deia que em votava "perquè sembles bona persona", "perquè em caus bé",  "perquè t'assembles al teu pare", o fins i tot, "perquè sempre vas a tot arreu a peu i t'atures a parlar amb tothom".  És un vot important, que cal tenir en compte, que no es pot negligir... però que no permet la construcció de majories socials i electorals que es consolidin en el temps. Tenir coherència personal, tenir una bona xarxa de relacions que permeti ser conegut/da i ser present al màxim de llocs de manera real (no postissa i per fer-se la foto) és imprescindible per guanyar aquest vot subjectiu, volàtil, no polític.

Jo prefereixo argumentar, debatre i convèncer el vot des d'una perspectiva política, des de la perspectiva de les decisions que cal tirar endavant des d'un govern (el que sigui: local, nacional, estats, europeu) per atendre millor i de manera prioritària a les persones que no tenen altre capital que el seu treball. Perquè la política, en definitiva, és bàsicament això: prendre decisions atenent a un objectiu, un objectiu en base a unes prioritats, com vaig explicar llargament en aquest article: per què aquí hi va un equipament per a gent gran i no un aparcament? o per què aquí hi ha un parc i no hi ha més blocs de pisos? En la meva opinió, és molt millor decidir el vot en base a unes prioritats que passin per defensar els interessos col·lectius i no personals, el bé comú i no el de la minoria que dirigeix l'economia especulativa, el dels treballadors i les treballadores i no el de les propietats de les grans companyies i els grans bancs. És molt millor tenir consciència política estable que no decisions de vot puntuals. Seria recomanable que tothom votés d'acord amb les seves prioritats basades en l'interès col·lectiu: aquí vaig explicar jo quines són les meves prioritats sempre que vaig a votar. 

Entro ja a explicar per què formo part d'aquesta candidatura i per què us hi demanaré el vot.

1) Descarto les candidatures merament locals. No m'interessen. La nostra realitat no depèn només del funcionament de l'Ajuntament: som un entramat d'administracions i cal tenir coneixement i perspectiva de totes elles. Això no ho garanteix, per més bona voluntat que hi posin, persones que tenen un coneixement limitat, una perspectiva limitada. Un ajuntament és un nivell de govern importantíssim, que requereix una organització que permeti coneixement, suport, assessorament, xarxa de relacions, experiència, etc. Això, per la meva experiència, només ho donen els partits polítics. Per tant, descarto d'entrada el vot a Veïns per Sant Feliu i a Viva Sant Feliu.

2) Descarto les candidatures de partits de dretes i centralistes. Tampoc m'interessen: van contra l'esperit de la Constitució Espanyola de 1978. Volen retallar l'autonomia (o suprimir-les!) embolicant el seu pensament reaccionari en banderetes fins a les polseres, però no volen altra Espanya que una que ja no existeix: només en castellà, només amb els seus jutges i els seus ABC, apropiació indeguda dels símbols, de l'Església, de la família, només d´"españoles de bien", com va tenir la barra de dir Nuñez Feijóo. S'han oposat a les millores que el govern de coalició ha aconseguit en tots els àmbits: increment del salari mínim, millores i estabilitat en la contractació, escut social contra la pandèmia, reforma laboral, ingrés mínim vital, contenció del preu de l'energia elèctrica, etc. Van en contra de tot allò en què crec i defenso. Per tant, descarto d'entrada el vot al Partit Popular i Vox. També a Ciutadans si es presentessin.

3) Descarto les candidatures de partits independentistes. La independència de Catalunya és un objectiu polític que no m'interessa: el miro amb fredor, però amb respecte. En la meva opinió, els grans problemes del segle XXI són globals i no locals (l'emergència climàtica i les desigualtats socials, sobre tot, però també el control democràtic de l'economia, la concepció global de la salut, els reptes demogràfics que tenim a la cantonada, etc), i la independència de Catalunya no és un bon instrument per fer-hi front. Mai he votat independentista i no tinc pensat votar-los en endavant. A més, em revolta l'estratègia processista per aconseguir-la. L'objectiu (la independència) em deixa indiferent, l'estratègia (el procés) em causa basques: engany conscient, anar de farol, pèssima política: sense suport intern suficient, sense cap suport internacional, amb el sol argument de l'absurda judicialització del PP i la brutalitat policial de l'1-O. La independència em deixa fred, el processisme em revolta. Per tant, també descarto el vot a ERC i a Junts per Sant Feliu.

4) Només queden PSC i Sant Feliu en Comú Podem: i jo votaré els Comuns. I ho explico. En la meva llarguíssima trajectòria política a Sant Feliu, he pogut comparar la trajectòria de les dues organitzacions polítiques a la nostra ciutat. El proper 28 de maig, seran les dotzenes eleccions municipals democràtiques des de 1979. En les onze eleccions anteriors, el PSC n'ha guanyat dues (2007 i 2019) i nosaltres n'hem guanyat nou (1979, 1983, 1987, 1991, 1995, 1999, 2003, 2011 i 2015). Això és molt indicatiu de què més persones, en més barris, en més moments, amb molts més resultats, han optat per les llistes que primer va encapçalar en Cesc Baltasar, després l'Àngel Merino, després jo mateix i ara la Lídia Muñoz. Mirant el passat amb mirada llarga, jo sempre he votat PSUC i les organitzacions que en són hereves, tot i que no m'agradin tants canvis de noms. Però també mirant el present: la gestió municipal del PSC entre 2003 i 2011 deixa, al meu parer, un balanç molt pobre. Amb l'excepció, deixeu-m'ho dir, de la bona utilització dels Fons Zapatero en l'atenció al col·lectiu de persones amb discapacitat. Però la seva gestió urbanística i del finançament del soterrament van ser nefastes. túnel de les Grases? pisos al Parc Europa? torres de 14 pisos en tota l'avinguda del soterrament? barris, com Hoechst, sense places i amb zones verdes discutibles? pagar 20, 25 o 30 milions d'euros pel soterrament? Tot això exemplifica una concepció de ciutat del PSC local que no pot ser la base sobre la qual construir el Sant Feliu de després del soterrament, quan les obres acabin d'aquí a dos anys. Per això, raonadament, convençut al mil per mil, votaré perquè la Lídia torni a ser la nostra alcaldessa, la meva alcaldessa. 

I quan arribi el 29 de maig, ja parlarem d'acords de govern, donat que previsiblement tornarem a tenir tres partits destacats respecte a tots els altres (nosaltres, PSC, ERC). Però en qualsevol dels escenaris possibles a l'endemà de les eleccions, el millor per a Sant Feliu és que la llista de Sant Feliu en Comú Podem sigui la més votada i la que estigui en millors condicions per establir un govern de coalició al nostre Ajuntament, ja que tota majoria absoluta serà impossible.

Tot això que he escrit, ho explico, baixant de la Font del Cuento, en només un minut!: