Política per a tothom (1). 03/03/20, amb Àngel Merino: "El sentit de la política".

Dimarts, 3 de març: iniciem una activitat nova, oberta a tota la ciutadania, que combini el debat d'actualitat i la formació política de manera regular. Això és el que va explicar el nostre company Pedro Gómez, a manera de presentació d'aquest cicle de converses. Com va dir en Pedro, volem fer xerrades així cada dos mesos, algunes vegades amb companyes i companys del gran bagatge polític que tenim a Sant Feliu, algunes altres amb altres companyes i companys de Catalunya en Comú o de Podem d'altres àmbits. I sempre obertes a tothom, a tota la ciutadania interessada en els assumptes públics, en en la millora de la vida col.lectiva, en la política. Insisteixo: a tothom, sigui o no votant del nostre partit. Formar-se, debatre, contrastar opinions, aprendre: això sempre és bo per a tothom... i per a la nostra ciutat!

Després de presentar aquest cicle de Sant Feliu en Comú, en Pedro va presentar (encara que no fés falta!) a la persona que l'ha inaugurat: l'Àngel Merino. El nostre alcalde entre 2000 i 2003 va néixer a Navarra a mitjans dels anys quaranta del segle passat. Filòleg de formació i professor de literatura de professió, va arribar a Sant Feliu el 1977. Havîem de ser una residència provisional... i vam atrapar a l'Àngel i a la María Jesús per sempre. Al 1979, va ser candidat a l'alcaldia pel Moviment Comunista: jo el vaig votar a ell i no al Cesc, després de dubtar-ho molt. Per sort, al 1983 ja hi va haver una ûnica candidatura comunista, amb en Cesc d'alcalde i l'Àngel com a magnîfic regidor de Cultura fins 1991. Va ser responsable d'Educació a la Diputació de Barcelona (2003-2007) i de Participació Ciutadana a la província de Barcelona amb el segon tripartit (2007-2010). Amb una important projecció internacional, va ser impulsor del Fòrum Social Mundial i del Fòrum d'Autoritats Locals  Poca broma: allà l'Àngel va contactar amb persones de les quals, anys després, vaig aprendre tot el que em va permetre impulsar la tarifació social a Sant Feliu.

Amb les presentacions acabades, la conversa entre el Pedro, la vintena de persones assistents i l'Àngel va anar més o menys així:

Àngel, quin sentit té la política en l'actualitat?

Per a mi, la clau de la política és la proximitat, la possibilitat de canviar, de millorar la vida des de prop, amb qui tens a prop, des de les realitats immediates, però alhora amb una perspectiva global. Per a mi, aquesta perspectiva té quatre factors, que identifica en paraules gregues i llatines:

• Oikos: el lloc, l'entorn, el medi natural, l'espai on garantir la vida. D'aquesta paraula grega, ve l'ecologisme.
• Urbs: és l'entorn urbà creat per la humanitat en l'oikos, massa sovint en contradicció, però que l'urbanisme ha de fer harmònic.
• Civitas: la ciutadania, les persones, la consciència de comunitat.
• Polis: una Paula grega que vol dir "ciutat", de la qual ve la paraula política: la visió global, la gestió global de l'oikos, l’urbs i la civitas.

Àngel, com va ser la teva presa de consciència política?

Primer, per la trajectòria familiar. Jo sóc fill de jornalers navarresos, del sud, tocant a la Rioja. L’única manera d'estudiar era amb els religiosos, i jo vaig anar als escolapis de Pamplona. Navarra era una regió molt dividida entre un nord carlí i de dretes, i un sud fortament d'esquerres. La meva mare era de Santarguda, on va haver una repressió brutal a la Guerra: centenars de morts innocents van fer que fos conegut com “el pueblo de las viudas". 18 d'aquells morts tenien el meu segon cognom, Benito. Als Escolapis, vaig entrar en contacte amb un grup reduït de gent que s'oposava al règim. Al 1966, en una protesta contra la repressió a ETA em van expedientar. I vaig decidir continuar estudiant a Barcelona.

A la Universitat de Barcelona es vivien temps molt interessants i de molta ebullició a l'esquerra: la revolució de Cuba, la guerra de Vietnam, el Maig de 1968, el procés de Burgos, la creació de CCOO,... En aquell context, jo vaig militar a les Plataformas Anticapitalistes i després a la Organización de la Izquierda Comunista (OIC).

I  com vas arribar a Sant Feliu?

Un grup de gent de Sant Feliu em va contactar el 1976 i em van demanar d'organitzar Plataformas a Sant Feliu. La meva intenció era venir per pocs mesos per ajudar a configurar els tres fronts en què treballàvem (sindical, veïnal i educatiu). En poc temps, vam arribat a ser un grup molt actiu de més de 40 persones. Poc temps després, ens vam unir al Moviment Comunista i ens vam presentar a les municipals de 1979. I amb la Maria Jesús vam decidir quedar-nos: allà ja ens havia atrapat Sant Feliu.

Avui, en ple segle XXI, com és la presa de consciència política, l'entrada en política?

Seria interessant veure l'evolució dels partits per veure com s'adapten als seus temps. En el seu origen, els partits eren bàsicament de quadres: partits de la burgesia, temps de sufragi censatari (només dels propietaris),...A la segona meitat del segle XIX, amb el marxisme i el sindicalisme, es creen els primers partits d'esquerra, que aconsegueixen el sufragi universal. Al període d'entreguerres, apareixen els partits de masses que configuren el mapa polític mundial fins a la dècada dels setanta, en el que molts de nosaltres vam començar, molt més orientats a canviar les coses, el sistema, que a aconseguir el poder. Però en el tram final del segle XX, els partits s'orienten a accedir i mantenir el poder, més que a canviar el sistema. I això ha desorientat a molta gent.

En aquest moment del segle XX, s'accentuen nous conflictes: l'emergència climàtica, les desigualtats creixents, les lluites feministes,... que requereixen acció política: anàlisi de les situacions i les seves causes, capacitat d'elaboració de propostes, mobilització social, organització,... Els hiperlideratges i les respostes puntuals o parcials no crec que siguin la solució. Crec que el que necessitem i el que es configurarà en el futur són partits cooperativistes, amb el tipus de funcionament que a Sant Felíu coneixem pel Cinebaix o la USLA: que sàpiga combinar l'organització i l'acció.a partir d'una direcció que reflexioni i decideixi de manera col.lectiva. Aquest podria ser un bon tema per a una propera sessió de formació.

Ángel, explícanos la importància del Foro Social Mundial, de Porto Alegre y los presupuestos participativos,...

Situémonos a finales de los años 90, cuando parece que no hay alternativa a la globalización neoliberal. Pero desde Latinoamérica y desde el mundo local (especialmente en Brasil y en cierto modo en Francia) se plantean nuevas formas de democracia local. Desde la Diputación de Barcelona, que sigue con interés el tema, me "fichan" en el Patronat Flor de Maig para impulsar los temas de participación. Y desde Flor de Maig tengo la suerte de conocer los protagonistas, los planteamientos, y de difundirlos aquí en Catalunya. Fue una especie de 15-M con veinte años de antelación. Estuve en Porto Alegre en la creación del Foro Social Mundial en 2001 y también en la creación del Foro de Autoridades Locales. Participé en todos los foros de profundización de la democracia participativa y de la inclusión social. En este sentido, con Jordi San José aprendimos en Francia lo que luego hemos venido desarrollando en Sant Feliu con la tarifación social, por poner un ejemplo muy importante.

Hoy es más difícil que la gente perciba la importancia de la política, es más difícil plantear cosas nuevas...

Es cierto que la visualización de la política hoy es más difícil: hay una cierta desorientación y decepción, la gente se acerca a menudo a las instituciones o a los partidos por “su termita",... En mi opinión, eso nos obliga a poner en valor la formación y el reconocimiento a las personas y movimientos que nos han llevado hasta aquí (como por ejemplo el reconocimiento anual de la USLA a una persona de Sant Feliu, el más reciente a Àngels Prats) y también nos obliga, como he dicho antes, a encontrar formas nuevas para abordar los temas de siempre (lucha por la igualdad, por el medio ambiente, por los derechos humanos, etc). Es muy interesante lo que está pasando con la lucha feminista y con las movilizaciones ecologistas. Insisto en mi propuesta anterior de avanzar hacia partidos cooperativistas. 

En un reciente reportaje sobre Pepe Múgica, éste decía que lo más importante es “llegar a la cabeza de la gente". Tú qué has sido concejal de Cultura, ¿cuánta importancia concedes a la cultura para acceder a la conciencia política?

En el mismo reportaje, Múgica reconocía que gestionar bien es importante, pero que sólo con la buena gestión no se conseguía gran cosa. Hay que recuperar la importancia de la ideología, y en ese camino es fundamental la cultura. Hoy los partidos no tienen ideología, son una especie de "atrapalotodo". Hay que contrarrestarlo, empezando por saber recoger las manifestaciones más próximas de los conflictos, para ideologizar en lo posible desde abajo.

Perquè una ideologia sigui hegemònica en una societat, és imprescindible que hi hagi mitjans de comunicació, i aquí hi ha molt camí per recórrer. Què en penses, d'aquest tema?

És un tema fonamental. Els mass media, per definició, venen el missatge de la casta politica i econòmica i hem de lluitar contra això, posant el nostre discurs al centre del debat col·lectiu. Per contrarestar-ho, no en queda altre que seguir treballant pel dret de tothom a una informació veraç i plural, potenciant i consolidant el mitjans públics de comunicació, així com tota iniciativa comunicativa de qualsevol col·lectiu sense ànim de lucre en els mitjans digitals, de ràdio i fins i tot televisió.

Com heu vist, sobre un guió inicial es va construint una conversa oberta en els temes i oberta a totes les persones. El que volem des de Sant Felíu en Comú és enraonar de política amb tothom que en tingui ganes. Per fer-ho més amable, fins i tot amb alguna cosa per picar!

La propera serà el mes d'abril, amb una nova conversa oberta a tothom sobre sindicalisme.