Continuen faltant propostes imprescindibles (2/2).

Això ens deia el Pèrich, a l'any 86, quan encara no portàvem una dècada de democràcia recuperada. Una imatge ben galdosa d'un dels nostres vicis en campanya electoral: desqualificar l'adversari més que posar en valor les pròpies propostes. Un error que jo sempre he volgut evitar, i em sembla que me n'he sortit.

No sé què diria el Pèrich del procés, però ben bé podria dir una cosa així: "Finalitzada la crítica de la justícia i de la policia espanyola, passem a explicar la nostra proposta per aconseguir una Catalunya independent!".

Explicar la necessitat, els objectius i la viabilitat de la independència va molt més enllà de la denigració permanent d'Espanya i del recurs permanent a la indignació. Una indignació justificable per l'abusiva condemna als (irresponsables) polítics responsables de les injustificables decisions parlamentàries del 6 i 7 de setembre de 2017. Una indignació comprensible perquè és absolutament injusta una condemna tan llarga com inútil, ja que a ningú se li pot passar pel cap que tenir 13 anys entre reixes a Oriol Junqueras i els altres presos i preses serveix ni per resoldre el moment actual del procés ni per afavorir una eventual desactivació de l'indepenentisme.

Peró, en la meva opinió, ni la denigració permanent d'Espanya ni la indignació comprensible per les sentències són suficients per avançar en la solució del triple conflicte en què s'ha embarcat mitja Catalunya: contra l'altra mitja, contra Espanya i contra la indiferència internacional. Caldria, al meu parer, saber i voler explicar millor, com deia, la necessitat, els objectius i la viabilitat de la independència: el per què, el què i el com, amb arguments que posin en valor el plantejament propi, els arguments i les propostes que s'utilitzarien al marge de les hòsties d'octubre del 17 i de les sentències d'octubre del 19.

Jo no sóc independentista, però voldria escoltar i analitzar amb atenció què pot aportar aquesta (i qualsevol altra) proposta política en el triple repte en què voldria veure'm embarcat: contra la desigualtat social, contra l'emergència climàtica i contra un govern mundial de Trumps, Jhonsons, Salvinis i Bolsonaros. Escoltar i analitzar arguments propis, propostes pròpies, en comptes de desqualificacions dels adversaris. Com molta gent. Com aquell Perich de 1986.