Continuen faltant respostes imprescindibles (1/2).
Fa poc més de quatre anys, vaig participar en un acte que em sembla molt revelador de les característiques del moment polític en què encara vivim. Era el novembre de 2016, a la seu del Consell Comarcal. N'hi ha una brevíssima ressenya al seu web, de la qual he extret aquesta imatge:
Recordem el context: dos anys abans (09/11/2014) hi va haver la consulta del 9-N; un any abans (27/09/2015), van haver-hi les eleccions al Parlament que es van presentar com a plebiscitàries (“el vot de la teva vida”) i on CiU i ERC van anar juntes en la candidatura Junts pel Sí; feia només deu mesos (10/01/2016) que Carles Puigdemont era el president de la Generalitat; feia només un mes (06/10/2016) que el Parlament havia aprovat la convocatòria del referèndum per a la independència que va tenir lloc l'1 d'octubre de 2017. Eren temps on un sector de l'independentisme creia que el seu full de ruta cauria pel seu propi pes i que el seu objectiu polític era a tocar. I el preparava en diferents àmbits, un dels quals el dels governs locals en una Catalunya independent.
La Generalitat va obrir un procés participatiu amb el nom GovernsLocals.Cat. Entre juliol de 2016 i febrer de 2017, es van fer diversos actes de presentació i jornades de treball per tot Catalunya. Moltes les va presidir la llavors consellera de Governació, Meritxell Borràs. Al Baix Llobregat, el 10 de novembre de 2016, ella no devia poder/voler venir i la presentació del procés va anar a càrrec de la directora dels serveis territorials, Sra. Montserrat Grané. De fet, no hi érem gaire gent: a la convocatòria només van assistir majoritàriament els regidors convergents i alguns d'Esquerra, un o dos regidors socialistes i un altre company d'Iniciativa i jo. He buscat al web www.governslocal.cat un resum dels actes de presentació i dels propis treballs d'un procés que va involucrar tots els ajuntaments fa només tres anys, però només n'he trobat referències a la premsa local i comarcal.
Recordem el context: dos anys abans (09/11/2014) hi va haver la consulta del 9-N; un any abans (27/09/2015), van haver-hi les eleccions al Parlament que es van presentar com a plebiscitàries (“el vot de la teva vida”) i on CiU i ERC van anar juntes en la candidatura Junts pel Sí; feia només deu mesos (10/01/2016) que Carles Puigdemont era el president de la Generalitat; feia només un mes (06/10/2016) que el Parlament havia aprovat la convocatòria del referèndum per a la independència que va tenir lloc l'1 d'octubre de 2017. Eren temps on un sector de l'independentisme creia que el seu full de ruta cauria pel seu propi pes i que el seu objectiu polític era a tocar. I el preparava en diferents àmbits, un dels quals el dels governs locals en una Catalunya independent.
La Generalitat va obrir un procés participatiu amb el nom GovernsLocals.Cat. Entre juliol de 2016 i febrer de 2017, es van fer diversos actes de presentació i jornades de treball per tot Catalunya. Moltes les va presidir la llavors consellera de Governació, Meritxell Borràs. Al Baix Llobregat, el 10 de novembre de 2016, ella no devia poder/voler venir i la presentació del procés va anar a càrrec de la directora dels serveis territorials, Sra. Montserrat Grané. De fet, no hi érem gaire gent: a la convocatòria només van assistir majoritàriament els regidors convergents i alguns d'Esquerra, un o dos regidors socialistes i un altre company d'Iniciativa i jo. He buscat al web www.governslocal.cat un resum dels actes de presentació i dels propis treballs d'un procés que va involucrar tots els ajuntaments fa només tres anys, però només n'he trobat referències a la premsa local i comarcal.
En aquella sessió de presentació, Montserrat Grané va explicar el calendari, les finalitats, el mètode, les formes de participació, etc de GovernsLocal.cat, per definir els ajuntaments d'una Catalunya independent. En acabar, es va obrir un torn de preguntes. Després d'unes primeres intervencions de suport i de valoració positiva d'aquest procés per definir els ajuntaments del futur, vaig alçar la mà i vaig demanar la paraula. Més o menys, la cosa devia anar així:
JSJ: Bon dia, gràcies per l'exposició, directora. Sóc l’alcalde de Sant Feliu. Ens ha parlat dels ajuntaments del futur, d'un futur que, com vostè ha dit, es preveu a curt termini. No ha parlat del finançament d'aquest ajuntaments. Com a alcalde de la meva ciutat, ara estem en ple debat del pressupost municipal. Per arrodonir, l’Ajuntament de Sant Feliu té un pressupost ordinari d'uns 40M€, dels quals 10M€ vénen dels pressupostos generals de l'Estat. Són un 25% del pressupost municipal, són imprescindibles per la suficiència financera dels ajuntaments. Com té previst la Generalitat garantir la suficiència financera dels ajuntaments en el moment que passem “de la legalitat a la legalitat”, de l'actual marc legal al nou marc legal que es dibuixarà en el procés d'independència? Com es garantiran aquests 25% dels actuals ingressos?
MG: Bon dia. Encara no hem abordat aquest tema en el procés de debat que estem presentant als ajuntaments.
JSJ: Amb tot el respecte, directora, em costa molt entendre que un procés de definició del futur dels governs locals no prevegi un tema tan fonamental com el finançament local. Tant en el futur com en la transició a aquest futur.
MG: No em consta que s'hagi treballat aquest tema. En parlaré a les reunions del Departament i ho incorporarem al procés de debat.
JSJ: Perdoni novament, però els ajuntaments hauríem de tenir informació de primera mà del que planteja el govern de Catalunya, i vostè és govern de Catalunya. Hauria de preveure que aquest tema sortiria en les preguntes dels alcaldes i alcaldesses i donar una primera informació, tan completa com sigui possible, entenent que no pot ser una resposta defiñitiva.
MG: Doncs és la primera vegada que es planteja aquest tema en les sessions de presentació arreu del territori.
JSJ: Sigui o no el primer, és un tema del qual els ajuntaments hem de tenir informació clara de les intencions del nostre govern.
MG: En això té raó. Doni'm el seu correu electrònic i li donarem una resposta.
JSJ: Perdoni novament, directora. No és un tema personal meu que se m'hagi de respondre individualment. És un tema fonamental del dia a dia de qualsevol ajuntament, i s'ha d'informar als ajuntaments, a les entitats municipalistes i d'incorporar, a partir d'una proposta inicial del govern de Catalunya, a aquest procés de debat.
Més o menys en aquest moment incòmode en què entràvem en bucle i en què no hi havia cap resposta al tema que jo havia plantejat, el moderador, el llavors president del Consell Comarcal i alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, va proposar que la directora recollís la meva proposta i que comuniqués tota la informació als ajuntaments.
Pot semblar una batalleta o una anècdota, però no ho és. Tres anys després, el context és totalment diferent: amb càrrecs electes injustament a la presó i professionals dels Mossos jutjats injustament en compliment del seu deure, aquella eufòria no es veu ni es viu enlloc, d'aquell procés sobre el futur dels ajuntaments ja no se'n canta ni gall i gallina i la voluntat més o menys forçada de diàleg sembla imposar-se a la inutilitat de la unilateralitat. Però, al meu parer, es mantenen dues mancances importants per a la qualitat i la fiabilitat del debat polític sobre el nostre futur:
- Preguntar fora de qualsevol guió no és una inconveniència, una nosa o un problema, sinó que és un exercici democràtic de llibertat, és un dretinqüestionable de qualsevol persona,
- Respondre adequadament a la ciutadania, a tota la ciutadania, és una obligació democràtica imprescindible de tot representant de la ciutadania, de tota la ciutadania.
I, en l'unilateralisme, massa preguntes molesten, massa respostes romanen en silenci. Esperem que, en els nous temps que semblen obrir-se, ni sobri cap pregunta, ni es calli cap resposta.
Comentaris