Nocions bàsiques sobre el rendiment de comptes de la gestió econòmica municipal.

Presentacio de la_liquidacio_del_pressupost_2016 from Jordi San José Buenaventura

A més a més del debat sobre el mercat dels dilluns al carrer Sant Josep, l'altre punt important del debat del ple de juliol va ser el de la situació econòmica de l'Ajuntament a finals de l'any passat. Com que dels números concrets ja en vaig parlar aquí, vull fer aquest escrit per presentar les "nocions bàsiques" sobre: 1) com i quan s'ha de donar compte públicament de la gestió econòmica municipal, 2) quins organismes la supervisen i 3) de què ens supervisen, de què "ens examinen".

1) Com i quan s'ha de donar compte públicament de la gestió econòmica municipal?
Els ajuntaments gestionem diners que són públics en representació de la ciutadania que, mitjançant el vot, els tria per governar. Cal que en fem, per tant, una triple rendició pública de comptes: al ple municipal, a la ciutadania, i als organismes públics de tutela financera.

Al ple municipal ho fem en dos moments a l'any:

• al març de cada any, el ple ha de ser informat la liquidació de l'any anterior, (exclusivament amb els números de l'any de què es tracti), de la qual el govern municipal ha de donar compte. Se sotmet a debat, però no a votació (per llei).
• al juny/juliol de cada any, el ple ha de votar el compte general de l'any anterior, que, a diferència de la liquidació (que només analitza un any), incorpora l'evolució dels ingressos i les despeses pendents de cobrament i de pagament dels anys anterior. El compte general sí que se sotmet a votació. 

A la ciutadania ho fem per mitjà del portal de transparència, espai web en què qualsevol persona pot accedir a la informació rellevant de tots els aspectes de la gestió municipal. En concret, en aquest apartat, es poden consultar les dades de la gestió econòmica municipal des del pressupost de 2006. Des de 2012, per decisió política d'ICV-EUiA assumida primer per CiU i després pel PSC, es resumeix la gestió pressupostària en la presentació que encapçala aquest escrit. En aquesta presentació es dóna compte no només "dels números", sinó del nivell de compliment del pla de treball anual, sempre en el marc del Pla d'Actuació del Mandat (PAM), que estableix el programa de govern per als quatre anys que dura el seu mandat:

• aquí hi ha un enllaç directe en aquest blog a l'explicació personal meva del que és un PAM i les línies del PAM 2016-2019. 
• aquí hi ha un enllaç directe al web municipal al PAM 2016-19, i també al Pla d'Inversions que forma part d'aquest pla de mandat.
• aquí hi ha un enllaç a una eina informativa municipal de compliment del PAM 2016-19.

Als organismes de tutela financera, ho explico en el punt següent.

2) Quins organismes supervisen la gestió econòmica municipal?
Per llei, les autoritats competents en la fiscalització de la gestió econòmica dels ajuntaments:

• la Intervenció municipal. 
• la Sindicatura de Comptes de Catalunya,
• el Tribunal de Cuentas del Estado.

Al nostre Ajuntament, la Intervenció municipal correspon a una funcionària del màxim nivell de responsabilitat i que ha de ser habilitada pel Govern de l'Estat, tot i que el seu nomenament correspon a cadascun dels governs autonòmics. La interventora supervisa totes i cadascuna de les despeses municipals, com també tots els contractes a què responen. Si la interventora creu que alguna despesa no compleix algun requisit de la legislació o les directives comptables, ha de fer el que es diu "un informe de reparament", que és una objecció a aquella despesa. Un reparament de caràcter "menor" el pot autoritzar directament, essent-ne conscient, l'alcalde o alcaldessa d'un ajuntament o el màxim responsable de qualsevol administració pública. Un reparament de caràcter "major" ha de ser informat a la Sindicatura i al Tribunal, que poden investigar al càrrec públic que hagi autoritzat una despesa informada negativament per la Intervenció corresponent. 

Pel que fa als comptes anuals, la interventora ha d'informar evidentment a la Sindicatura de Comptes. En concret, li ha d'enviar el compte general un cop ha estat debatut i aprovat pel ple municipal, cosa que vam fer a Sant Feliu al darrer ple de juliol

La Sindicatura de Comptes de Catalunya té, per l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, la competència de ·tutela financera" dels ajuntaments. En conseqüència, ha de supervisar els comptes generals de tots els ajuntaments catalans, a més del conjunt d'institucions públiques del nostre país. Ha d'analitzar especialment els informes de reparament que pugui haver fet la Intervenció de cada ajuntament, i valorar quin tractament n'ha fet l'alcalde/essa. Les conclusions de la Sindicatura sobre els diferents comptes generals són públiques i es poden consultar a Internet. Aquí es poden consultar les dades dels comptes generals de l'Ajuntament de Sant Feliu dels últims vint-i-cinc anys. En tots aquests anys, la Sindicatura de Comptes no ha presentat cap reparament o objecció a la comptabilitat del nostre Ajuntament.

La nostra gestió econòmica està tutelada per la Sindicatura de Comptes, la qual té conveni amb el Tribunal de Cuentas del Estado i simplement en dóna l'assabentat. Els ajuntaments catalans només són avaluats pel Tribunal de Cuentas quan, o bé la Intervenció municipal o bé la Sindicatura de Comptes, detecten irregularitats greus i les formalitzen en el que es coneix com "informe de reparament suspensiu". Des que sóc regidor (1991) només una vegada hem arribat al Tribunal de Cuentas, el qual va desestimar l'objecció que hi va presentar l'interventor que hi havia fa dotze anys.

Com es pot veure, hi ha mecanismes de control que haurien de fer impossible la gestió arbitrària dels diners públics i, molt més encara, la corrupció. Per descomptat, ni l'una ni l'altra ni tan sols han tret la poteta al nostre ajuntament... però ajuntaments del PP a altres comunitats fins i tot van fer classes per evitar aquests controls...

i 3) De què ens supervisen, de què "ens examinen"?

Ens "examinem" de set "assignatures", que són les següents:

Per no repetir-me, enllaço directament a aquest escrit on vaig explicar cadascun d'aquests set conceptes: nocions bàsiques sobre "la salut econòmica" de l'Ajuntament.
Tenim, doncs, un ajuntament amb una economia sanejada, amb una gestió clara i transparent i que compleix fil per randa el PAM que dóna compliment al nostre programa electotal, que sempre resumeixo en el meu lema "tot a l'abast de tothom i espai públic de qualitat a tots els barris", una altra manera de dir la ciutat ben planificada, ben gestionada, bonica, dialogant, viva i equitativa que tinc sempre al cap.

Ah! I un comentari final sobre el debat del ple de juliol:

Clar que hi ha altres concepcions de ciutat i altres models de gestió, només faltaria! Però caldria presentar-los, explicar-los, compartir-los amb la ciutadania, debatre'ls públicament. I contraposar-los a les realitzacions i el balanç del govern en moments com el debat de la liquidació (com deia, al març) o del compte general (al juliol), anant al fons de la qüestió i no mostrant de manera dispersa desacord en algunes de les centenars de partides pressupostàries. En aquest sentit, em va sorprendre l'explicació del vot contrari de quatre dels sis partits de l'oposició... especialment del primer grup, el d'ERC. Dir que l'Ajuntament ha empitjorat la seva gestió en relació a 2015 perquè ha incrementat el seu endeutament o paga més tard als proveïdors, tot intentant fer rellevant aquest fet només pot provocar estranyesa. Perquè: què té de greu haver passat la ràtio d'endeutament del 41,40% de 2015 al 42,42% de 2016... quan el topall legal saben perfectament que és al 75%? què té de greu haver passat d'un període mig de pagament de 16,78 dies al 2015 a 17,51 dies al 2016... quan saben perfectament que el topall legal és de 30 dies? Humilment i sense voler posar-me on no em demanen, crec que el primer partit de l'oposició hauria d'elaborar molt més les seves anàlisis i propostes, pel bé de la nostra ciutat.