"Ara Rodalies!". Imatges i el meu discurs en un dia d'unitat institucional i social pel soterrament.
Poc després de les nou del matí, una delegació de regidors, regidores, representants d'associacions de veïns, mitjans de comunicació local i altres ciutadans i ciutadanes, hem anat junts a l'estació de Montcada-Bifurcació, al barri de Can Sant Joan d'aquella ciutat..
Jo m'he volgut fer una foto amb la primera tinenta d'alcalde, Lídia Muñoz:
A l'estació de Montcada, ens esperaven les alcaldesses de Montcada, Laura Campos, de l'Hospitalet, Núria Marín, el Secretari General d'Infraestructures de la Generalitat, Ricard Font, i diversos regidors i regidores de Montcada i membres de les associacions i la plataforma que treballen per al soterrament. I hem començat el viatge de retorn a Sant Feliu, recollint càrrecs públics i ciutadans i ciutadanes de l'Hospitalet quan hi hem passat. I una munió de mitjans de comunicació. A la foto, els primers moments de treball conjunt en el mateix tren:
Quan hem arribat a Sant Feliu, els mitjans han quedat a l'andana direcció Molins i els càrrecs institucionals i la ciutadania hem anat a l'andana direcció Barcelona per fer algunes fotos. "Per casualitat" (...) ha passat un tren i m'ha donat l'oportunitat de fer aquesta foto, reflectits a les finestres:
Ja a l'estació, ens hi esperava una important representació de ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu, amb els quals ens hem fotografiat. Vull destacar i agrair la presència de l'amic i company Francesc Baltasar, alcalde entre 1979 i 2000, i del Síndic municipal de Greuges, Magí Boronat. Qui també va ser alcalde d'ICV, l'amic i company Àngel Merino, era fora de Sant Feliu i ens ha transmès tot el seu suport:
Hem insistit moltíssim en el caràcter unitari d'aquesta jornada i d'aquesta campanya. Avui, a la plaça de l'Estació, hi érem tots els regidors a qui la jornada laboral ho permetia. Per aquesta raó, no hi havia cap regidor d'ERC, que dóna ple suport a la campanya als tres municipis. Els únics que no han volgut prendre part en aquesta mobilització cívica han estat els dos regidors de Veïns per Sant Feliu.
En aquells moments, s'ha incorporat a la jornada la presidenta de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i alcaldessa de la nostra capital, Ada Colau. Aquí, una foto de família abans de començar els parlaments:
Primer han parlat l'alcaldessa de l'Hospitalet, a la qual vull agrair, entre moltes altres coses, la implicació en la logística de tota la campanya i de l'acte d'avui.
Després, el Secretari d'Infraestructures, al qual vull agrair el permanent treball en conjunt amb els ajuntaments, en especial quan anem sempre "de bracet" a negociar amb el Govern de l'Estat.
Després ha parlat la Laura Campos, amb cinc estacions de tren en un municipi més petit que Sant Feliu, i que coneix i pateix amb escreix les cicatrius urbanes i les molèsties als ciutadans que això comporta.
Tot seguit, ha parlat la presidenta de l'AMB, Ada Colau, fent una aferrissada defensa de la unitat institucional i social per aconseguir una necessitat òbvia, com els soterraments, i ha expressat el ple suport de l'AMB, com abans havia fet Ricard Font, representant a la Generalitat.
Després, he tancat jo l'acte. Adjunto el guió del meu discurs, sobre el qual he improvisat parlant, com sempre, mirant a la ciutadania i no a un paper. I, en aquesta foto, assenyalant el nostre pas a nivell:
Benvolgudes alcaldesses Núria i Laura, presidenta de l'AMB i alcaldessa de BCN, Ada, Secretari d'Infraestructures, regidores i regidors, representants de les plataformes i entitats que esteu lluitant a cada municipi pel soterrament de les vies, ciutadanes i ciutadans, professionals de la comunicació,
Benvinguts tots a Sant Feliu i gràcies per impulsar aquest moviment de solidaritat institucional i social en favor de la seguretat i la qualitat de vida i la vida! de la ciutadania de l’Hospitalet, Montcada i Sant Feliu, i de la millora en tots els àmbits de la nostra xarxa de rodalies.
Només a cent metres d’aquí, quan acabem els parlaments, veureu per què tots els ajuntaments de Sant Feliu han reiterat una vegada i una altra l’exigència del soterrament. El pas a nivell que veureu és el punt més perillós de la nostra ciutat, que genera inseguretat i molèsties als milers de persones de totes les edats que el creuen a diari tant per anar a les escoles com als centres de salut. Un pas a nivell anacrònic i tràgic que, com diu el Manifest Ara Rodalies que promovem, “és una cicatriu urbanística a cel obert que s’ha cobrat ja massa víctimes”.
Un pas a nivell amb les barreres baixades 50 minuts de cada hora, cosa que fa impossible una mobilitat interna ordenada per als nostres ciutadans i ciutadanes, i que fa impossible, com també diu el Manifest, “l’increment de freqüències i la millora del servei a les línies R1 i R4, que diàriament utilitzen més de 50.000 persones de les comarques del Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental i de l’Alt i el Baix Penedès”.
És a l’any 1980 quan el ple aprova la primera moció reclamant el soterrament. No és fins al 1998 que apareix la primera partida pressupostària per al soterrament als Pressupostos Generals de l’Estat. Des del 2006 tenim un conveni signat amb l’Estat i la Generalitat. Des de 2010, tenim un projecte que ha completat tota la tramitació i està pendent només de licitació.
Però en els tres últims anys, a la nostra reivindicació de soterrar les vies, ens han respost amb una proposta alternativa, la de soterrar el passeig Comte de Vilardaga, que hem rebutjat absolutament. Fa just un mes, l’Estat i la Generalitat van reconèixer finalment que no hi ha alternativa al soterrament, i estem pendents d’analitzar i valorar una proposta que tot just ahir al vespre va presentar-nos el Ministeri de Foment.
L’acte d’avui es basa en una doble convicció:
• no hi ha alternatives als soterraments de les vies al seu pas per Montcada, l’Hospitalet i Sant Feliu.
• no acceptarem qualsevol projecte de soterrament.
I un doble missatge molt clar:
• Un primer, per demà mateix, quan comença la campanya electoral: “demanem a totes les candidatures que, a Catalunya, es presenten a les properes eleccions generals del 26 de juny, que incloguin el compromís prioritari de l’execució del Pla de Rodalies de Barcelona en els seus programes electorals”
• Un segon, per quan el proper Govern de l’Estat elabori els seus primers pressupostos: l’Estat ha de posar, com a mínim, tants diners a les rodalies de Barcelona com a les de Madrid, i els governs de l’Estat i de la Generalitat han de donar prioritat als soterraments en el marc de la negociació política del Pla de Rodalies de BCN.
El lema que avui ens convoca és, com sabeu, Ara Rodalies. Ara no és l’hora d’invertir en aeroports gairebé sense avions o en línies d’AVE gairebé sense passatgers. Afirmem i reivindiquem que és l’hora d’invertir en un servei bàsic per a la millora de la vida quotidiana de milers i milers de ciutadanes i ciutadans.
Acabo.
Continuem combinant la negociació discreta i persistent a les institucions amb la mobilització social unitària i també persistent a les nostres ciutats. Negociació i mobilització són, com es demostra avui, dues mostres imparables i complementàries del poder de la ciutadania i de les seves institucions democràtiques. Que mai l’una es quedi sense l’altra!
Diuen també que l’única lluita que es perd és la que s’abandona. No abandonem mai, no claudiquem mai. Sempre dic que, en totes les lluites, “quien sigue y persigue, al final consigue”.No deixem mai de seguir i de perseguir, de seguir i de perseguir. I estic convençut, estem convençudes i convençuts, que ho aconseguirem!
Finalment, hem anat al pas a nivell per comprovar in situ com tenim un punt ferroviari i urbanístic del segle XIX quan aspirem, com ha dit reiteradament Núria Marín, a un servei ferroviari i a unes ciutats del segle XXI. A proposta dels mitjans, ens hem fet una foto en plan "Abbey Road" al mateix pas a nivell... quan estava en verd!
I hem acabat, com és preceptiu per incrementar al màxim la difusió de l'esdeveniment, amb l'atenció als mitjans de comunicació:
Hem fet una jornada intensa i imprescindible de treball. Hem mostrat unitat institucional i social, amb tots els partits de tots els municipis implicats en la mobilització, des del PP fins a la CUP, amb alguna petita excepció com la que he dit abans de Sant Feliu. Mai a Sant Feliu ni a cap dels municipis que promovem el manifest hi havia hagut una evidència tan clara d'unitat, cosa que crec que cal destacar, posar de manifest i agrair.
Aquest és, sens dubte, el camí que cal seguir. Sé que no serà ni fàcil ni curt, però desmenteixo rotundament que el soterrament "no el veuran ni els nostres néts" si som capaços de, amb unitat persistent i reforçada, seguir i perseguir, seguir i perseguir... FINS ACONSEGUIR!!!
(I recorda: SIGNA EL MANIFEST!!!)
Jo m'he volgut fer una foto amb la primera tinenta d'alcalde, Lídia Muñoz:
A l'estació de Montcada, ens esperaven les alcaldesses de Montcada, Laura Campos, de l'Hospitalet, Núria Marín, el Secretari General d'Infraestructures de la Generalitat, Ricard Font, i diversos regidors i regidores de Montcada i membres de les associacions i la plataforma que treballen per al soterrament. I hem començat el viatge de retorn a Sant Feliu, recollint càrrecs públics i ciutadans i ciutadanes de l'Hospitalet quan hi hem passat. I una munió de mitjans de comunicació. A la foto, els primers moments de treball conjunt en el mateix tren:
Quan hem arribat a Sant Feliu, els mitjans han quedat a l'andana direcció Molins i els càrrecs institucionals i la ciutadania hem anat a l'andana direcció Barcelona per fer algunes fotos. "Per casualitat" (...) ha passat un tren i m'ha donat l'oportunitat de fer aquesta foto, reflectits a les finestres:
Ja a l'estació, ens hi esperava una important representació de ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu, amb els quals ens hem fotografiat. Vull destacar i agrair la presència de l'amic i company Francesc Baltasar, alcalde entre 1979 i 2000, i del Síndic municipal de Greuges, Magí Boronat. Qui també va ser alcalde d'ICV, l'amic i company Àngel Merino, era fora de Sant Feliu i ens ha transmès tot el seu suport:
Hem insistit moltíssim en el caràcter unitari d'aquesta jornada i d'aquesta campanya. Avui, a la plaça de l'Estació, hi érem tots els regidors a qui la jornada laboral ho permetia. Per aquesta raó, no hi havia cap regidor d'ERC, que dóna ple suport a la campanya als tres municipis. Els únics que no han volgut prendre part en aquesta mobilització cívica han estat els dos regidors de Veïns per Sant Feliu.
En aquells moments, s'ha incorporat a la jornada la presidenta de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i alcaldessa de la nostra capital, Ada Colau. Aquí, una foto de família abans de començar els parlaments:
Primer han parlat l'alcaldessa de l'Hospitalet, a la qual vull agrair, entre moltes altres coses, la implicació en la logística de tota la campanya i de l'acte d'avui.
Després, el Secretari d'Infraestructures, al qual vull agrair el permanent treball en conjunt amb els ajuntaments, en especial quan anem sempre "de bracet" a negociar amb el Govern de l'Estat.
Després ha parlat la Laura Campos, amb cinc estacions de tren en un municipi més petit que Sant Feliu, i que coneix i pateix amb escreix les cicatrius urbanes i les molèsties als ciutadans que això comporta.
Tot seguit, ha parlat la presidenta de l'AMB, Ada Colau, fent una aferrissada defensa de la unitat institucional i social per aconseguir una necessitat òbvia, com els soterraments, i ha expressat el ple suport de l'AMB, com abans havia fet Ricard Font, representant a la Generalitat.
Després, he tancat jo l'acte. Adjunto el guió del meu discurs, sobre el qual he improvisat parlant, com sempre, mirant a la ciutadania i no a un paper. I, en aquesta foto, assenyalant el nostre pas a nivell:
Benvolgudes alcaldesses Núria i Laura, presidenta de l'AMB i alcaldessa de BCN, Ada, Secretari d'Infraestructures, regidores i regidors, representants de les plataformes i entitats que esteu lluitant a cada municipi pel soterrament de les vies, ciutadanes i ciutadans, professionals de la comunicació,
Benvinguts tots a Sant Feliu i gràcies per impulsar aquest moviment de solidaritat institucional i social en favor de la seguretat i la qualitat de vida i la vida! de la ciutadania de l’Hospitalet, Montcada i Sant Feliu, i de la millora en tots els àmbits de la nostra xarxa de rodalies.
Només a cent metres d’aquí, quan acabem els parlaments, veureu per què tots els ajuntaments de Sant Feliu han reiterat una vegada i una altra l’exigència del soterrament. El pas a nivell que veureu és el punt més perillós de la nostra ciutat, que genera inseguretat i molèsties als milers de persones de totes les edats que el creuen a diari tant per anar a les escoles com als centres de salut. Un pas a nivell anacrònic i tràgic que, com diu el Manifest Ara Rodalies que promovem, “és una cicatriu urbanística a cel obert que s’ha cobrat ja massa víctimes”.
Un pas a nivell amb les barreres baixades 50 minuts de cada hora, cosa que fa impossible una mobilitat interna ordenada per als nostres ciutadans i ciutadanes, i que fa impossible, com també diu el Manifest, “l’increment de freqüències i la millora del servei a les línies R1 i R4, que diàriament utilitzen més de 50.000 persones de les comarques del Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental i de l’Alt i el Baix Penedès”.
És a l’any 1980 quan el ple aprova la primera moció reclamant el soterrament. No és fins al 1998 que apareix la primera partida pressupostària per al soterrament als Pressupostos Generals de l’Estat. Des del 2006 tenim un conveni signat amb l’Estat i la Generalitat. Des de 2010, tenim un projecte que ha completat tota la tramitació i està pendent només de licitació.
Però en els tres últims anys, a la nostra reivindicació de soterrar les vies, ens han respost amb una proposta alternativa, la de soterrar el passeig Comte de Vilardaga, que hem rebutjat absolutament. Fa just un mes, l’Estat i la Generalitat van reconèixer finalment que no hi ha alternativa al soterrament, i estem pendents d’analitzar i valorar una proposta que tot just ahir al vespre va presentar-nos el Ministeri de Foment.
L’acte d’avui es basa en una doble convicció:
• no hi ha alternatives als soterraments de les vies al seu pas per Montcada, l’Hospitalet i Sant Feliu.
• no acceptarem qualsevol projecte de soterrament.
I un doble missatge molt clar:
• Un primer, per demà mateix, quan comença la campanya electoral: “demanem a totes les candidatures que, a Catalunya, es presenten a les properes eleccions generals del 26 de juny, que incloguin el compromís prioritari de l’execució del Pla de Rodalies de Barcelona en els seus programes electorals”
• Un segon, per quan el proper Govern de l’Estat elabori els seus primers pressupostos: l’Estat ha de posar, com a mínim, tants diners a les rodalies de Barcelona com a les de Madrid, i els governs de l’Estat i de la Generalitat han de donar prioritat als soterraments en el marc de la negociació política del Pla de Rodalies de BCN.
El lema que avui ens convoca és, com sabeu, Ara Rodalies. Ara no és l’hora d’invertir en aeroports gairebé sense avions o en línies d’AVE gairebé sense passatgers. Afirmem i reivindiquem que és l’hora d’invertir en un servei bàsic per a la millora de la vida quotidiana de milers i milers de ciutadanes i ciutadans.
Acabo.
Continuem combinant la negociació discreta i persistent a les institucions amb la mobilització social unitària i també persistent a les nostres ciutats. Negociació i mobilització són, com es demostra avui, dues mostres imparables i complementàries del poder de la ciutadania i de les seves institucions democràtiques. Que mai l’una es quedi sense l’altra!
Diuen també que l’única lluita que es perd és la que s’abandona. No abandonem mai, no claudiquem mai. Sempre dic que, en totes les lluites, “quien sigue y persigue, al final consigue”.No deixem mai de seguir i de perseguir, de seguir i de perseguir. I estic convençut, estem convençudes i convençuts, que ho aconseguirem!
Finalment, hem anat al pas a nivell per comprovar in situ com tenim un punt ferroviari i urbanístic del segle XIX quan aspirem, com ha dit reiteradament Núria Marín, a un servei ferroviari i a unes ciutats del segle XXI. A proposta dels mitjans, ens hem fet una foto en plan "Abbey Road" al mateix pas a nivell... quan estava en verd!
I hem acabat, com és preceptiu per incrementar al màxim la difusió de l'esdeveniment, amb l'atenció als mitjans de comunicació:
Hem fet una jornada intensa i imprescindible de treball. Hem mostrat unitat institucional i social, amb tots els partits de tots els municipis implicats en la mobilització, des del PP fins a la CUP, amb alguna petita excepció com la que he dit abans de Sant Feliu. Mai a Sant Feliu ni a cap dels municipis que promovem el manifest hi havia hagut una evidència tan clara d'unitat, cosa que crec que cal destacar, posar de manifest i agrair.
Aquest és, sens dubte, el camí que cal seguir. Sé que no serà ni fàcil ni curt, però desmenteixo rotundament que el soterrament "no el veuran ni els nostres néts" si som capaços de, amb unitat persistent i reforçada, seguir i perseguir, seguir i perseguir... FINS ACONSEGUIR!!!
(I recorda: SIGNA EL MANIFEST!!!)
Comentaris
Simplemente escribir aquí para desahogarme junto a todos los ciudadanos tras conocer por la web municipal el resumen del contenido de la nueva propuesta realizada por el Ministerio de Fomento donde se recorta lo analizado en 2010, lo acordado y no solamente se recorta en esto, sino que se recorta en presatciones, en seguridad, se amplían de nuevo los plazos...
Triste de verdad el ver que si algún día se realiza esta intervención en Sant Feliu, tendremos ya todos muuuuuchos años.
Por lo menos un nuevo estudio-análisis del ansiado soterramiento de RENFE debería contener sí o sí la opción o posibilidad al realizarse las obras de que en una fase posterior sea perfectamente posible el que una ampliación de la L3 del metro pase por debajo de la estación de RENFE a otro nivel y en perpendicular buscando enlazar con FGC al otro lado del río, como en algún gráfico que preparé hace mucho tiempo y que alguien en la última entrevista a su sustituta temporal en la alcaldía rescató:
http://www.santfeliu.cat/documents/3a7a8a49-05dc-44a9-a188-108d84f17a2b
Un Sant Feliu como este y con el autobús urbano sirviendo en superficie cada uno de esos 4 cuadrantes imaginarios en los que quedaría la ciudad sería mucho más competitivo, mucho más ecológico, con muchas menos barreras, ofrecería una mayor movilidad y estaría apenas a 2 pasitos de casi cualquier lugar o punto de interés de la comarca y de Barcelona.
Por cierto, que cada día que pasa y cada mes y cada año, las vías de alta capacidad como B-23, A-2, AP-2/AP-7, etc. están demostrando situarse al borde del colapso no ya en horas punta, sino en casi todos los tramos horarios. Es completamente irresponsable y poco menos que incurrimos ya en la prevaricación y cosas peores cuando se insiste en no ampliar las redes ferroviarias, hacer las cercanías mucho más accesibles y operativas y en pretender que líneas de metro como la L3 no se amplíen hacia donde están encaradas y hacia donde deben: Esplugues, San Just y Sant Feliu.
La única línea que debería pretender el Sr. Poveda es la L5, nunca la L3 ni darle las vueltas que en planos anteriores se le plantean a la L3 simplemente para que este Sr. calme sus ansias en Sant Joan Despí. En esa localidad perfectamente una futura ampliación de la L6 desde Reina Elisenda y vía Esplugues podría realizar las veces de lo que la L3 haría en Sant Feliu, es decir, servirla desde Les Planes y hasta los barrios de nueva creación junto a la autopista pasando por un intercambiador con RENFE e incluso metro (L5) en su estación de tren actual. Pretender la L3 para Sant Joan, hacerla dar vueltas incoherentes o condenarla a terminar en la Pza. Pere Dot sin ampliación posible ni hacia Molins ni hacia FGC en la margen derecha a la única línea de metro que le podría llegar algún día a Sant Just y Sant Feliu para su desarrollo y desahogo es algo completamente devastador y no de gobernantes responsables.
Un saludo,
Sergio