16/06/16: jubilació, després de 48 anys, de Teresa Rovira, un gran exemple de la dignitat de la funció pública.
La casualitat ha volgut que, exactament un any després de la jubilació de dos veterans de l'Ajuntament (Pere Bigas i Teresa Mateu), ahir es jubilés la persona que més temps fa que hi treballa: la Teresa Rovira. I, com deia en aquell escrit, no per a l'Ajuntament, sinó per a la ciutadania de Sant Feliu. Ara la seva companya Pepita Mateu, que hi porta 47 anys, n'agafa el relleu de l"'antiguitat".
Qui és Teresa Rovira, es preguntaran moltes persones llegint aquest escrit? És (fins a final de mes) administrativa i cap de la unitat de Secretaria del nostre Ajuntament. I per això un escrit com aquest? Això seria el que diria la descripció del seu lloc de treball. Però la Teresa és més, molt més.
Per començar, no només viu i sent l'Ajuntament molt dins seu, sinó que físicament va viure a l'Ajuntament, des de l'any 1961, quan només tenia deu anys. La seva mare, la senyora Maria, era telefonista i conserge de l'Ajuntament, i en aquell temps hi tenia també l'habitatge. Així que la família Rovira va viure A l'ajuntament en el sentit literal de la paraula, i ha viscut intensament l'Ajuntament en el sentit passional de la paraula. Vivint a la casa (literalment i figuradament), hi va començar a treballar amb petites feines als 16 anys i s'hi va incorporar formalment als 17. És a dir, 48 anys de treball a l'Ajuntament de Sant Feliu!
Com era el món de 1968? Un ajuntament franquista, una ciutat on ni els carrers del centre estaven asfaltats, una administració de velles màquines d'escriure i paper de calca, un món que bullia als carrers de París, Praga, Itàlia i els Estats Units. Més de la meitat dels treballadors municipals ni havien nascut en aquella data, i totes, absolutament totes, les persones que ahir omplíem la sala noble del Palau Falguera vam entrar a l'Ajuntament que ella ja hi era. I a totes, absolutament a totes, ella ha volgut donar un servei excel·lent en la seva feina i un respecte absolut en el seu tracte. Absolutament a totes.
Començant per 1979. Com recordava el Cesc en el seu molt emotiu discurs d'agraïment a la Teresa, ella i els llavors joves funcionaris d'un ajuntament d'esquenes al poble, van ajudar enormement a aquells "joves melenuts" a agafar el timó d'aquell primer ajuntament democràtic que el poble va triar amb els seus vots. Totes les actes dels plens i de les comissions o juntes de govern de la democràcia (i d'abans!) han estat redactades per les mans de la Teresa. Totes les eleccions que hi ha hagut a Sant Feliu des de la recuperació de la democràcia, han estat preparades i coordinades per la Teresa. La major part d'acte de consells de tota mena (seguretat, cultura, comunicació, educació, esports, etc) han estat redactades i, en tot cas supervisades, per la Teresa o per personal municipal format per la Teresa. Com van dir en Cesc o en Jaume Bosch, la Teresa era la memòria viva de l'Ajuntament i de la política local, i qualsevol aclariment sobre qualsevol decisió de govern es resolia sempre consultant prèviament les notes minucioses de la Teresa.
En l'acte, es va projectar un vídeo amb la participació de desenes i desenes de persones. Hi van assistir molts antics regidors i funcionaris de l'Ajuntament, tant en actiu com jubilats o treballant en altres administracions. Jo mai havia vist la sala tan plena: és el que té, com vaig dir, sembrar tant i tant durant tants anys. La collita d'amor d'ahir va ser extraordinària.
En la meva intervenció, vaig voler resumir les moltes veus precedents en una definició que vaig sentir, fa poc, a la gran filòsofa Victòria Camps sobre l'ètica: "la voluntat constant de fer el bé i de fer les coses bé". Doncs bé, com vaig dir, la Teresa Rovira ha estat, durant aquests 48 anys, una lliçó personal i constant, tant en el pla personal com el professional, d'ètica. Persones com ella, són un exemple evident i vivent de la necessitat i la dignitat de la funció pública, del treball quotidià del personal al servei de les administracions públiques. Amb la meva abraçada, li vaig voler agrair tot això, en nom meu, en nom de tots els càrrecs públics que han passat per l'Ajuntament i en nom de la ciutat de Sant Feliu.
Milers i milers de gràcies, Teresa!!!
Començant per 1979. Com recordava el Cesc en el seu molt emotiu discurs d'agraïment a la Teresa, ella i els llavors joves funcionaris d'un ajuntament d'esquenes al poble, van ajudar enormement a aquells "joves melenuts" a agafar el timó d'aquell primer ajuntament democràtic que el poble va triar amb els seus vots. Totes les actes dels plens i de les comissions o juntes de govern de la democràcia (i d'abans!) han estat redactades per les mans de la Teresa. Totes les eleccions que hi ha hagut a Sant Feliu des de la recuperació de la democràcia, han estat preparades i coordinades per la Teresa. La major part d'acte de consells de tota mena (seguretat, cultura, comunicació, educació, esports, etc) han estat redactades i, en tot cas supervisades, per la Teresa o per personal municipal format per la Teresa. Com van dir en Cesc o en Jaume Bosch, la Teresa era la memòria viva de l'Ajuntament i de la política local, i qualsevol aclariment sobre qualsevol decisió de govern es resolia sempre consultant prèviament les notes minucioses de la Teresa.
En l'acte, es va projectar un vídeo amb la participació de desenes i desenes de persones. Hi van assistir molts antics regidors i funcionaris de l'Ajuntament, tant en actiu com jubilats o treballant en altres administracions. Jo mai havia vist la sala tan plena: és el que té, com vaig dir, sembrar tant i tant durant tants anys. La collita d'amor d'ahir va ser extraordinària.
En la meva intervenció, vaig voler resumir les moltes veus precedents en una definició que vaig sentir, fa poc, a la gran filòsofa Victòria Camps sobre l'ètica: "la voluntat constant de fer el bé i de fer les coses bé". Doncs bé, com vaig dir, la Teresa Rovira ha estat, durant aquests 48 anys, una lliçó personal i constant, tant en el pla personal com el professional, d'ètica. Persones com ella, són un exemple evident i vivent de la necessitat i la dignitat de la funció pública, del treball quotidià del personal al servei de les administracions públiques. Amb la meva abraçada, li vaig voler agrair tot això, en nom meu, en nom de tots els càrrecs públics que han passat per l'Ajuntament i en nom de la ciutat de Sant Feliu.
Milers i milers de gràcies, Teresa!!!
Comentaris