El vot PER la teva vida.

La teva vida és i té la vida de les persones que estimes. La teva vida té els colors diversos de les hores i els dies que s'acumulen als teus ulls, a les teves mans, al teu cor. La teva vida pot començar amb el plor de l'infant que has tingut, amb l'abraçada de la persona que lliurement estimes, amb la música que has triat per depertar-te, amb el neguit amb què et vas mal adormir ahir al vespre. La teva vida es fa amb la suma de tots els teus bagatges: els teus somnis, les teves decisions, els teus principis, els teus dubtes, les vides que fan camí amb tu. La teva vida és el senzill dia a dia de la teva vida.

La teva vida és millor i més digna quan el treball no és un ai al cor o un record cada cop més llunyà. Quan saps que la formació professional del teu fill o la teva filla li obrirà portes que potser ara no t'imagines, però que permeten mirar el futur amb una mica de confiança. Quan saps que no estaràs sol o sola quan la reducció de costos sigui una obsessió per a directius que ni saps on són, perquè la defensa dels llocs de treball i la millora de les condicions de treball són un objectiu compartit del país on vius. I intueixes que un país és més digne quan més estimula la creació i la distribució justa de la riquesa i el treball.

La teva vida és millor i més digna quan tens la certesa que, et vagin les coses com et vagin, d'aquí a dos mesos podràs encendre la calefacció o dutxar-te amb aigua calenta. Quan saps que, si tot et surt a l'inrevés de com somiaves, tindràs una mà al costat que evitarà que tot, començant per la casa, se't caigui al damunt. I intueixes que un país és més digne quan té la voluntat i la capacitat d'evitar gent sense cases i cases sense gent.

La teva vida és millor i més digna quan saps que a l'escola dels teus fills tots els nens i nenes es poden quedar al menjador sense saber si els pares poden pagar-lo o no, quan saps que tots els nens i les nenes tindran els llibres i aniran a les sortides al zoo o al port. La teva vida és millor i més digna quan a l'escola hi ha els mestres que pertoquen i tenen els recursos que pertoquen. I intueixes que un país és més digne quan millor és el seu ensenyament públic, quan un govern sent l'educació com la seva primera responsabilitat.

La teva vida és millor i més digna quan saps que a l'ambulatori hi tindràs l'atenció que et mereixes, a què tens dret, un dret guanyat a pols pels teus pares i els teus avis. I també és més digna quan la vols conservar per als teus fills, els vagin les coses com els vagin, perquè saps que la sanitat no és un assumpte privat, com desvergonyidament va dir el conseller convergent de salut i capitost de la sanitat privada. La teva vida és més digna quan saps que els teus grans pares, quan s'han fet grans, tindran a l'ambulatori, a l'hospital o a casa l'assistència mèdica i vital que els pertoca. I intueixes que un país és més digne quan millor atén a la seva gent gran o dependent, amb serveis públics a l'abast de tothom i que el govern sent com a propis, mai en règim de competició amb una sanitat privada que no hauria de sentir com a pròpia.

La teva vida és el treball que tens o que hauries de tenir, és l'escola dels teus fills, la llar on somiar i estimar, l'ambulatori de la família que has creat, l'aigua que beus i l'aire que respires. La teva vida és millor quan saps que la vida de les altres vides a qui et trobes a l'escala, al barri, al poble no és especialment millor ni especialment pitjor, perquè la dignitat ho amara tot com una dolça pluja fina.

La teva vida depèn de tu, però hi ha governs que te la fan més fàcil o governs que te la fan més dura. Governs que tu tries, des de la plaça de la Vila fins a Estrasburg, passant per Barcelona i Madrid. Tots els governs et parlen de crisi. El nostre, a més, et parla de la culpa d'Espanya. Però quan hi ha crisi, tots som una mica més pobres. A Catalunya, amb les pobres explicacions de la crisi i de Madrid, saps que els rics són cada cop més rics i que els pobres són cada cop més pobres. I intueixes que no tot és culpa de Madrid, i t'estranya que ningú faci balanç ni preguntes de per què passa això a Catalunya i qui n'és responsable.

A cada elecció, vota per la teva vida, pel senzill dia a dia de la teva vida. A Sant Feliu, ho vaig voler explicar amb la senzilla idea que tot estigui a l'abast de tothom i l'espai públic tingui la mateixa qualitat a tots els barris. Demà passat, et proposo que el vot per la teva vida passi per l'escola pública que necessitem, per la sanitat pública a què tenim dret, per la protecció als drets laborals, per una política pública d'habitatge assequible a tothom, per un govern honest i amb les mans netes (de sempre, no de fa cinc dies). Et proposo que, el 27 de setembre, facis el vot per la teva vida. I per la vida de les vides com la teva, de la gent treballadora. A Catalunya, sí que es pot!!!