09/09/14: la meva declaració als Jutjats de Sabadell.

Ahir vaig declarar als jutjats de Sabadell com a imputat per un delicte contra l'Administració Pública arran del conegut com a "cas Mercuri" i en la meva qualitat de membre de la comissió executiva de la Federació de Municipis de Catalunya. Com és conegut, als més de quaranta alcaldes i alcaldesses imputats se'ns acusa d'haver cobrat diverses quantitats (en el meu cas, 3.806,64€ al llarg de 15 mesos) sense la deguda justificació, incorrent així en malversació de fons públics.

Ahir vaig agrair moltíssim la possibilitat d'explicar-me, ja que -en un context de sospita generalitzada sobre totes les persones que representem democràticament a la ciutadania, encara més després del cas Pujol- algunes persones (molt poques a Sant Feliu, molt poques) ja estaven demanant les dimissions de tots els alcaldes i les alcaldesses imputats. Explicar-se en seu judicial sempre és una oportunitat de clarificar qualsevol dubte. I és una oportunitat que vaig voler aprofitar durant el poc més d'una hora que vaig declarar.

Les preguntes de la jutgessa i la fiscalia anticorrupció es van centrar en tres punts:

1. era vostè conscient que cobrava irregularment salaris de diferents administracions públiques?
2. quines són les tasques que vostè té a la FMC?
3. per què no va dur a terme les seves tasques en diversos moments del període investigat, segons la documentació que consta a l'expedient judicial?

I les meves respostes van anar en aquest sentit.

Primer punt.

La FMC no em pagava cap "salari", donat que no hi havia ni hi podia haver relació laboral, contracte, retenció a Seguretat Social, etc. Tampoc no em pagava cap "dieta", perquè en cap cas vaig passar cap justificant de desplaçament (hi vaig en T10), àpats ni cap altra despesa equiparable. Em pagava, tal com es va acordar formalment a maig de 2005, una "retribució per la dedicació i responsabilitat" com a membre de l'executiva i president de la comissió de mobilitat i urbanisme. En una assemblea de la FMC a finals de 2012 es va aprovar un canvi estatutari que establia la gratuïtat d'aquestes responsabilitats. Entre 2011 i 2012 vaig rebre unes retribucions aprovades formalment atenent a les responsabilitats que tenia, i entre 2013 i 2014 estic assumint les mateixes responsabilitats sense cap retribució perquè així també es va aprovar posteriorment.

A més, la FMC no és una administració pública. La diferència és clara: una administració pública està establerta per una llei d'obligat compliment i té unes funcions que l'esmentada llei li estableix (des dels consells comarcals i les diputacions fins a l'Àrea Metropolitana), mentre que la FMC és una entitat on els ajuntaments s'hi adhereixen voluntàriament i té funcions de representació i defensa dels interessos municipals que es recullen en els seus propis estatuts, no en cap llei. 

Segon punt.

Les retribucions reconeixien les dues responsabilitats següents: 

a) Vocal de l’executiva: per tant, he d’assistir a les seves reunions i he de conèixer i votar els temes a debat en aquest òrgan.

b)  President de la comissió d’urbanisme i mobilitat, i com a tal em correspon fer un seguiment proper i complet de l’activitat legislativa del Parlament i de l’activitat executiva de la Generalitat en aquestss àmbits,

negociar amb la Generalitat sobre el desplegament de la seva acció de govern en els àmbits de l’urbanisme i la mobilitat i informar-ne a l’executiva de la FMC i al conjunt d’ajuntaments a què represento, ja sigui en les reunions de la permanent o del plenari de la comissió que presideixo.

A més, com a membre de la FMC però sense cap retribució per a aquestes dedicacions, formo part del Consell de Governs Locals de Catalunya i del Consejo territorial de la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP).

A més, he proporcionat a la defensa el quadre següent de les meves activitats amb algun suport documental:

Tercer punt.
L'atestat inicial dels Mossos d'Esquadra (que la premsa ha fet públic), afirma que no vaig anar a una sèrie de reunions que formaven part de la meva responsabilitat, i lògicament me'n van demanar explicacions. Les meves explicacions van ser aquestes:

• Executives: l'informe remarca l'absència en dues reunions: 08/11/11 i 08/02/12. Vaig explicar que la primera em coincidia en tres reunions a l'Àrea Metropolitana, una de les quals l'havia de presidir jo mateix. La segona em coincidia amb una reunió amb el llavors Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Sr. Lluís Recoder, per parlar sobre el soterrament de les vies a Sant Feliu.
• Comissió d'urbanisme: l'informe remarca que no consta la meva presència en les reunions de la comissió ni activitat en un seguit de mesos (es pot consultar aquí). Vaig aportar la documentació corresponent de la meva presència i participació en totes les reunions en què "no constava", i vaig donar una explicació (espero que completa) que la meva tasca no és només la d'anar a reunions, sinó preparar-ne el contingut i les participacions i fer posteriorment la realització i/o el seguiment dels acords que s'hi prenen.

Considero, per tant, que vaig poder-me explicar entorn què les quantites rebudes eren legals i que responien a una dedicació i unes responsabilitats diferents a les d'alcalde de Sant Feliu i que vaig assumir i continuo assumint en tot moment.

Hi va haver moltes més preguntes, molts més matisos, referències a declaracions anteriors meves o al meu propi blog (en aquest article, per exemple, vaig utilitzar col·loquialment la paraula "dieta" però no correctament des del punt de vista jurídic, com vaig fer també en alguna declaració a la ràdio, que el fiscal em va reproduir, i que vaig haver de clarificar), però el gruix de la declaració va per on acabo d'explicar.

Ahir es van acabar les declaracions dels alcaldes. Properament, les defenses donaran trasllat de les seves conclusions i de la seva petició d'arxiu a la jutgessa, al Fiscal i a l'acusació particular, que hauran d'informar per escrit a la jutgessa. Després, la jutgessa haurà de decidir la continuïtat o l'arxiu de la causa. Com és habitual en el meu blog, aniré informant aquí de l'evolució d'aquest procediment. Però no vull acabar sense avançar la meva pròpia conclusió:  no hem malversat cap fons públic (les retribucions rebudes corresponien a una tasca feta i es declaraven a Hisenda fins a l'últim cèntim) i, per tant, no hi ha cap responsabilitat política o penal, tot i que és evident que hi ha hagut alguna mala pràctica administrativa o comptable. En la meva opinió tocaria, per tant, l'arxiu de la causa i la desimputació del 97,5% dels alcaldes i les alcaldesses afectats.