Al costat del Parlament de Catalunya i del President de la Generalitat.

Parlament, 19/09/14. Foto del web d'Esquerra Unida i Alternativa.

En el ple de demà passat, debatrem una moció de suport a la convocatòria de la consulta del proper 9 de novembre. Farem així el mateix que més de sis-cents ajuntaments de Catalunya que manifestarem explícitament el suport a dues fites molt importants del moment que estem vivint:

• l'aprovació al Parlament de Catalunya de la Llei de consultes que ha de permetre la convocatòria de la consulta, que va tenir lloc divendres passat, 19 de setembre.
• la convocatòria de la consulta per part del President de la Generalitat, que ha de tenir lloc al llarg d'aquesta setmana.

Amb independència del grau de convicció amb què es visquin aquests moments, és evident que el nostre President i el nostre Parlament s'han pronunciat amb claredat per l'exercici del dret a decidir. I l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat ha d'estar amb tota claredat al costat del seu President i del seu Parlament. En conseqüència, atendrem a totes les demandes que ens faci per tal de tirar endavant la consulta del 9 de novembre.

Tothom dóna per fet que el Govern central impedirà la realització d'aquesta consulta. Crec que s'equivoca enormement i que, d'aquesta manera, fa un pas endavant en l'única Espanya en què creu i un clar pas enrera en l'única Espanya (encara) possible. El Partit Popular aconseguirà frenar la consulta, però no aconseguirà estrènyer l'abisme polític i emocional entre una part considerable de catalanes i catalans en relació a un projecte comú d'Estat. Milers de persones han tallat una mena de cordó invisible que els vinculava a Espanya i, si el PP s'entesta en fer una anàlisi estrictament legal del conflicte i no una anàlisi política del foc que va encendre oposant-se a l'Estatut d'Autonomia de 2006, encara seran molts més. I per més que molta gent, com jo, repetim i repetim que el nostre problema específic com a catalans no és Espanya, sinó que és el PP, i que el nostre principal problema com a classe treballadora no és Espanya, sinó el model econòmic capitalista i sense cap control democràtic que comparteixen les dretes d'aquí i d'allà que no fa sinó generar més desigualtat social i més pobresa, la distància política i emocional amb Espanya serà cada cop més gran. I serà  afavorida, paradoxalment, pel qui diuen defensar-la, amb una visió reduccionista i impossible d'una Espanya hereva dels qui van guanyar el 39 i no dels qui la van somiar el 31.

Si, com sembla, el Govern de l'Estat fa impossible la consulta, farem el que diguin el President i el Parlament: 

• Si la seva decisió és mantenir-la malgrat el que digui el Govern central, posarem a disposició els mecanismes, el personal i els equipaments que té l'Ajuntament, per tal que tingui totes les garanties democràtiques que té qualsevol procés electoral sota les instruccions que estableixin Parlament i/o President.
• Si la seva decisió és suspendre la consulta, l'Ajuntament no farà res que no surti de les seves instruccions. Més clar: farem el que diguin el President de la Generalitat i el Parlament de Catalunya, no el que diguin els partits o les organitzacions que actuïn al marge seu. 

S'acosten setmanes complexes i que, personalment, no visc amb la passió, la il·lusió o l'èpica amb què les viuran els qui legítimament creuen que la història els convoca o que és "ara o mai". Però, per damunt del meu escepticisme sobre la conveniència o el resultat del "procés" o del meu desacord profund amb l'objectiu de constituir un Estat independent, hi ha la lleialtat personal i institucional més absolutes al President de la Generalitat i al Parlament de Catalunya. Com, crec, hauria de ser el capteniment de tots els ajuntaments i de tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya.