17 d'Octubre: Dia Internacional contra la Pobresa. Com ens ha d'implicar a l'Ajuntament?
Avui, com es veu a la foto, és el Dia Internacional per a l'Eradicació de la Pobresa, d'acord amb el que va establir l'any 1992 la mateixa Organització de les Nacions Unides. En el meu bloc, n'he parlat moltes vegades, que es poden consultar sota l'etiqueta "Cohesió social". La darrera va ser al maig, amb motiu de la Marató contra la pobresa de TV3.
En aquest escrit, vull reflectir i reflexionar sobre el compromís i les implicacions que té la lluita contra la pobresa i per la inclusió social des de l'Ajuntament i per a Sant Feliu.
En parlàvem explícitament en el Pla d'Actuació del Mandat (PAM) 2012-15, que textualment estableix com a objectiu:
2.1. Prioritzar la prevenció, detecció i atenció a les persones i famílies en situació de risc de pobresa o d’exclusió social
I com a accions fonamentals per desenvolupar aquest objectiu:
- La lluita contra la pobresa i l’exclusió social seran la base de les actuacions municipals del contracte programa de l’Ajuntament amb el Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya.
- Establir i fer seguiment dels indicadors socials que permetin un coneixement per part del govern local i de la ciutadania de la pobresa i de l’exclusió social.
- Treballar conjuntament amb Creu Roja, Cáritas, confessions religioses i entitats de voluntariat per atendre les persones i famílies que ja es troben en situació de vulnerabilitat social.
- Ajustar en tot moment la dotació pressupostària de les partides per a ajuts socials als criteris i les necessitats que s’estableixin en aquest treball conjunt entre els serveis socials municipals i les entitats abans esmentades.
Com estem, a dia d'avui, en cadascun d'aquests quatre punts, que són el nostre full de ruta i dels quals haurem de donar comptes regularment a la ciutadania?
Pel que fa al primer punt, en el ple del 28 de juny vam aprovar el contracte-programa amb la Generalitat de Catalunya per a la coordinació, cooperació i col·laboració, en matèria de serveis socials, altres programes de benestar social i polítiques d'igualtat, per al període 2012-2015. En aquest marc, les actuacions contra la pobresa tenen prioritat, i se'n farà un seguiment tècnic i ciutadà en el marc de la Mesa per al Desenvolupament Econòmic i la Cohesió Social, creada al maig d'enguany i que ben aviat, un cop completat el llarg procés de nomenament dels seus membres, començarà a funcionar.
Pel que fa al segon punt, tenim previst adoptar els indicadors de seguiment dels diversos "plans locals d'inclusió social" (conjunts amb la Generalitat, i en el marc del contracte-programa que abans he explicat) que ja hi ha a Catalunya, i que ens han de servir de referència. Hauran de ser públics i accessibles, abastar diferents àmbits (des del fracàs escolar fins a les famílies sense cap ingrés o la gent gran que viu sola) i ser avaluats de manera periòdica per conèixer l'evolució del risc de pobresa a la nostra ciutat i la previsió de les actuacions i els recursos necessaris per prevenir-la o atenuar-la.
Pel que fa al tercer i quart punts, la coordinació entre Creu Roja, Càritas, les esglésies i les entitats locals amb els nostres serveis socials és absolutament fluïda i prioritària. La detecció i atenció a les situacions de pobresa i risc d'exclusió social són una prioritat d'aquest govern, i em consta que també ho ha estat de tots els governs locals des de la recuperació de la democràcia. Justament, el meu primer escrit de 2012 al meu bloc va ser un agraïment i reconeixement a la seva tasca.
Sóc plenament conscient que la solució a la pobresa és en el marc de la política, en el marc de l'assoliment (avui encara imprecís pel que fa al contingut i al procediment, però absolutament imprescindible) de la democràcia econòmica i la justícia social, per a la qual cal la consolidació d'una alternativa política global capaç de mobilitzar socialment i electoralment a la majoria de la població arreu del món, com ho van ser les internacionals socialista o comunista al seu moment. Vull pensar que, en el futur, es recordarà el primer terç del segle XXI com el moment en què es va enfonsar el capitalisme salvatge, un sistema econòmic insostenible i injust i va sorgir un nou model econòmic basat en l'equitat i el bé comú, que reconeix la llibertat d'empresa però no la converteix en el seu nucli o motor, i que la sotmet plenament al control democràtic de la societat. Jo, decididament, vull col·laborar a això, a perfilar i construir aquesta alternativa política global per a la democràcia econòmica i la justícia social. Dit això, sé, evidentment, que la solució real a la pobresa va molt més enllà de la política i de les competències locals. Però també sé que l'ajuntament és l'administració no només més propera a les famílies i les persones, sinó la més sensible a les seves dificultats, la que opta prioritàriament per ser al seu costat. No per resoldre (que més voldríem tots els alcaldes i alcaldesses que tenir la vareta màgica que donés feina als milers de persones que ens en demanen...), però sí per escoltar, per detectar riscos, per atenuar drames familiars i personals, per evitar tantes caigudes com sigui possible en els pous del desànim i la desesperació.
Vull aprofitar aquest escrit, finalment, per agrair i felicitar a les persones de l'Ajuntament que fan possible aquesta tasca diària d'assessorament i d'acompanyament a tanta i tanta gent amb dificultats a la nostra ciutat. Em refereixo al conjunt de treballadors i treballadores de l'Àrea de Serveis Personals i als de Promoció Econòmica i, més en concret, a les nostres treballadores del Departament de Serveis Socials. A totes elles, i també al conjunt dels homes i dones que, treballant a l'Ajuntament treballen per Sant Feliu, el reconeixement i agraïment meu personal, també de tot el consistori i sé també que de tota la ciutat.
Pel que fa al segon punt, tenim previst adoptar els indicadors de seguiment dels diversos "plans locals d'inclusió social" (conjunts amb la Generalitat, i en el marc del contracte-programa que abans he explicat) que ja hi ha a Catalunya, i que ens han de servir de referència. Hauran de ser públics i accessibles, abastar diferents àmbits (des del fracàs escolar fins a les famílies sense cap ingrés o la gent gran que viu sola) i ser avaluats de manera periòdica per conèixer l'evolució del risc de pobresa a la nostra ciutat i la previsió de les actuacions i els recursos necessaris per prevenir-la o atenuar-la.
Pel que fa al tercer i quart punts, la coordinació entre Creu Roja, Càritas, les esglésies i les entitats locals amb els nostres serveis socials és absolutament fluïda i prioritària. La detecció i atenció a les situacions de pobresa i risc d'exclusió social són una prioritat d'aquest govern, i em consta que també ho ha estat de tots els governs locals des de la recuperació de la democràcia. Justament, el meu primer escrit de 2012 al meu bloc va ser un agraïment i reconeixement a la seva tasca.
Sóc plenament conscient que la solució a la pobresa és en el marc de la política, en el marc de l'assoliment (avui encara imprecís pel que fa al contingut i al procediment, però absolutament imprescindible) de la democràcia econòmica i la justícia social, per a la qual cal la consolidació d'una alternativa política global capaç de mobilitzar socialment i electoralment a la majoria de la població arreu del món, com ho van ser les internacionals socialista o comunista al seu moment. Vull pensar que, en el futur, es recordarà el primer terç del segle XXI com el moment en què es va enfonsar el capitalisme salvatge, un sistema econòmic insostenible i injust i va sorgir un nou model econòmic basat en l'equitat i el bé comú, que reconeix la llibertat d'empresa però no la converteix en el seu nucli o motor, i que la sotmet plenament al control democràtic de la societat. Jo, decididament, vull col·laborar a això, a perfilar i construir aquesta alternativa política global per a la democràcia econòmica i la justícia social. Dit això, sé, evidentment, que la solució real a la pobresa va molt més enllà de la política i de les competències locals. Però també sé que l'ajuntament és l'administració no només més propera a les famílies i les persones, sinó la més sensible a les seves dificultats, la que opta prioritàriament per ser al seu costat. No per resoldre (que més voldríem tots els alcaldes i alcaldesses que tenir la vareta màgica que donés feina als milers de persones que ens en demanen...), però sí per escoltar, per detectar riscos, per atenuar drames familiars i personals, per evitar tantes caigudes com sigui possible en els pous del desànim i la desesperació.
Vull aprofitar aquest escrit, finalment, per agrair i felicitar a les persones de l'Ajuntament que fan possible aquesta tasca diària d'assessorament i d'acompanyament a tanta i tanta gent amb dificultats a la nostra ciutat. Em refereixo al conjunt de treballadors i treballadores de l'Àrea de Serveis Personals i als de Promoció Econòmica i, més en concret, a les nostres treballadores del Departament de Serveis Socials. A totes elles, i també al conjunt dels homes i dones que, treballant a l'Ajuntament treballen per Sant Feliu, el reconeixement i agraïment meu personal, també de tot el consistori i sé també que de tota la ciutat.
Comentaris