"Regidors de barri". Editorial Butlletí 443, febrer 2012.

Els regidors i regidores som, simplement, representants de la ciutadania i tenim la responsabilitat de dirigir, en nom seu, el govern de la nostra ciutat. Aquesta definició implica la màxima transparència i proximitat en l’acció de govern. Com a alcalde aquesta és una de les meves prioritats. I per fer-la efectiva, és imprescindible el diàleg permanent entre representants i representats. Aquesta és, en definitiva, la raó de fons per haver creat la figura del regidor de barri, amb una presència mensual regular als vuit barris de la nostra ciutat, i amb la finalitat de poder plantejar directament, al regidor o regidora corresponent, les necessitats o les expectatives de Can Calders, Can Maginàs, Centre, Falguera, les Grases, Mas Lluí, Roses Castellbell o la Salut.

Molts dels temes que es plantejaran als regidors i regidores són petites millores del dia a dia. El pressupost municipal estableix els recursos econòmics de què disposem i les prioritats a què farem front amb aquests recursos. Hem volgut fer un pressupost molt atent a aquestes petites millores, però bàsiques per a la qualitat urbana que volem. Juntament amb la qualitat urbana, les prioritats d’aquest pressupost i les principals línies del govern en aquest mandat són el desenvolupament econòmic i la cohesió social. El pressupost preveu un volum important d’inversions a tots els barris i amb un endeutament controlat, sempre amb l’objectiu de la lluita unitària i prioritària per al soterrament.

En aquests primers mesos, s’està agreujant la situació de crisi econòmica i les seves conseqüències en l’empobriment de l’economia i el creixement de l’atur, que afecta ja més de 3.600 veïns i veïnes. Estem treballant amb el teixit econòmic i comercial per elaborar un acord estratègic per al desenvolupament econòmic i per combatre els efectes de la crisi, en la triple perspectiva de qualitat del nostre sòl industrial, de reforç i facilitats al comerç i de formació continuada dels treballadors. Però des d’una perspectiva general, hem de continuar amb la denúncia de les causes polítiques de la crisi i amb la construcció d’un model social alternatiu que hi pugui fer front. Contra un model d’acumulació de riquesa i de poder per part d’una oligarquia financera, és urgent reivindicar el control i la regulació democràtica de l’economia i l’aspiració irrenunciable de l’ètica i de la justícia social.