És viable una Comissió de Festes a una ciutat com Sant Feliu?

Imatge extreta d'aquest web de l'Hospitalet
D’aquí a un mes, seran les Festes de Tardor de la nostra ciutat. Amb un pressupost aprovat per l’anterior govern i una programació amb poc marge de maniobra, l’objectiu principal del nou govern és estendre les Festes a tots els barris de la nostra ciutat i comptar al màxim amb les entitats i artistes locals, tot ajustant-nos als requeriments d’una situació delicada de les finances municipals. Un equilibri difícil, però que segur tots i totes podrem veure reflectit en el programa de festes que aquests dies s’està tancant.

Però no és de les properes Festes de Tardor del que volia parlar, sinó de la concepció global de les festes a la nostra ciutat i del foment de la participació de totes i cadascuna de les entitats i persones interessades, des del moment inicial de les idees fins a la concreció de la planificació i l’organització i el gaudi mateix de la festa.

En pobles més petits, les Comissions de Festes, amb participació de l’Ajuntament però no depenent ni dirigida des de l’Ajuntament, són l’ànima mateixa de les festes de l’any, amb la festa major com a màxima expressió. Històricament, la gent ha concebut i viscut les seves festes de manera autònoma i amb una intensitat que arrossegava a tothom, fins i tot quan els recursos han estat escassos i les circumstàncies adverses.

És possible això avui (segle XXI i societats en gran mesura escarxofades davant de tota mena de pantalles) en una ciutat com Sant Feliu? Aquesta és la pregunta que vull compartir amb totes les entitats culturals de Sant Feliu, amb les associacions de veïns, amb els professionals i experts de la cultura de la nostra ciutat i amb tothom que se senti involucrat en aquesta qüestió. Podem imaginar-nos una Comissió de Festes que organitzi les Festes de Tardor a partir de 2012, parlant ras i curt?

És una idea en què crec i que em sedueix intensament, però que he de confessar que no tinc massa elements, ara com ara, per respondre. M’agradaria saber si hi ha experiències reixides de municipis de la nostra dimensió i amb característiques similars a nosaltres: metropolitans, socialment molt diversos, no especialment rics en diners... però sí en entitats i associacions.

Podem construir un discurs nou i àmpliament compartit sobre aquest tema? A pocs dies de les Festes de Tardor de 2011, obro un debat pensant ja en les de l’any que ve i, en general, els anys a venir. Una qüestió que sé que des de la regidoria i el departament de cultura es vol plantejar formalment en el marc del nou Consell de Cultura.

M’interessa molt saber què en pensa la nostra gent, què en penses tu. Per exemple, en aquest bloc. Però sobretot, cara a cara i amb tothom, a partir del dilluns 17 d’octubre.

Comentaris

Anònim ha dit…
Jo crec que sí. És possible i necessari que les entitats formin part de la organització de les festes majors. No només que participin en actes sinó que s'involucrin en la organització directament treballant colze a colze amb tècnics i polítics per decidir quin model de festa major volem tenir. La festa no pot ser un acte que prepara l'Ajuntament. Hauria de ser un acte del poble pel poble i no només de la institució perquè la gent se sent distant a l'hora d'assistir i participar als diferents actes perquè no se'ls sent seus. Sant Feliu està mancada, crec jo, de un sentiment de pertinença i identitat pròpia que s'ha de potenciar. Les sensibilitats a la nostra ciutat són ben diverses però hem de ser capaços de posar-nos d'acord per celebrar que tots sóm de Sant Feliu, que tots vivim a Sant Feliu i que tots participem a les festes del nostre poble. Crec que pot ser un element cohesionador de la nostra ciutat i de retrobament o refundació de les nostres arrels com a poble. Necessitem fer un nou punt de partida, un nou punt d'unió després de la revolució industrial, les decades de bonança econòmica, la ja acabada inegració de les diferents onades d'immigració que van arribar a la nostra ciutat no fa tants anys a diferents barris i fer un exercici de catarsi, reubicació i refundació dels fonaments de la nostra ciutat començant per les festes majors per integrar totes aquestes sensibilitats que hi formen part. Les entitats del nostre poble estan desvinculades entre sí. Costa molt que treballin plegades. Hi ha una marcada divisió entre castellano parlants i catalano parlants. No hem d'oblidar que tots som del mateix poble i tots tenim moltes interessos i sensibilitats en comú i que hem de remar en la mateixa direcció. Per altra banda els joves se senten infravalorats en les seva potencialitat i una generació que vol ser compromesa que està pujant ara i s'ha d'aprofitar la seva empenta. A les diferents entitats i a fora d'elles. I gent gran que estaria encantada de poder-ne participar si és amb un nou esperit, si creem de nou la nostra ciutat. Si fem poble i retrobem arrels. Es podrien fer barraques de les entitats junt amb concerts a el gran parc de davant de la ciutat esportiva del Barça i fomentar la creació de penyes. No cal gastar molts diners per crear bons ambients de festa i que poc a poc es vagin consolidant les festes i els concerts. Només cal mirar al Buti+Farra+Sound que ja va per la seva VIIIª edició aquest any i que és un concert en què hi participa tothom i gent de totes les edats. No és tan important el què es fa sinó com es fa i amb quin esperit es fa. I l'esperit d'unió del poble i de fer quelcom comú ha de ser-hi més present.

Deconstruïm, tornem a les arrels, tornem a les festes populars, i reconstruïm la nostra ciutat. Hi ha pocs diners però moltes ganes de fer coses si es toquen les tecles adequades. Ara bé cal integrar a tots els col·lectius perquè se sentin representats i hi participin i no només els 4 de sempre i això no és feina fàcil I per festes hem de ser capaços de sentir-nos integrats i representats i disfrutar en els temps convulsos que corren de les festes de la nostra ciutat. Si es creen les condicions adequades la gent s'implicarà i les festes de Sant Feliu tornaran a ser populars i sentides pels ciutadans del nostre poble.

Una salutació ben cordial, espero haver aportat alguna cosa a la pregunta que feies i que trobo ben encertada.

Moltes gràcies per l'atenció.

Un ciutadà de Sant Feliu.

Salut!
Anònim ha dit…
Hola Jordi, jo crec que cal aprofitar el fort i potent associatiu que té Sant Feliu i que no tenen altres ciutats de la vora. Des del punt de vista de les entitats de joves (que són les que més conec) penso que seria interessant fer com altres pobles que durant les fetes fan les "barraques". M'explico, tradicionalment hi hagut un concert "gran" que és el que pagava l'ajuntament i que convivia amb les festes del carrer Joan Maragall. Unes festes per les que només tinc paraules de gratitud, doncs tota la meva adolescència la vaig passar allà i eren uns dies que esparaves tot l'any per poder ballar amb aquell noi que t'agradava tant... Però vist amb perspectiva, allò és un carrer petit que no pot tenir el compromís d'acollir a tothom...

Anys més tard, va aparéixer la Petita, que va donar un respir al jovent del poble. Per fi tenien un espai gran, a l'aire lliure, on poder xerrar i ballar. Ara bé, aquesta festa s'acabava d'hora (per exigències de l'ajuntament) i els grups eren modestos (doncs la festa s'autogestionava).
Aquest any el concert "gran" va a càrrec d'Òmnium (no sense polèmica), doncs potser si s'hagués parlat amb totes les entitats s'hagués pogut fer alguna cosa entre tots.

Així doncs, la meva proposta és cercar un espai prou gran, on totes aquelles entitats que ho vulguin puguin tenir una barra, i un "stand", i entre totes, i el suport de l'ajuntament, es puguin portar grups "coneguts", això sí, consensuats per tots. Un espai prou allunyat on es pugui fer festa fins tard, sense molestar, i amb grups prou potents com per atraure a molta gent.
Els santfeliuencs ens mereixem unes festes com les d'altres pobles!!!

Núria
Anònim ha dit…
Bon dia,
En aquesta "comissió de Festes", suposo que voldràs que l'ajuntament tingui la majoria per a prendre les decissions que et vinguin de gust i fer la festa a la teva mida...
Anònim ha dit…
Debatre objectius, criteris, pressupostos, responsabilitats, rols, mètodes, representativitat,... està bé. Cal trobar la forma jurídica que doni un marc d’autonomia suficient a nivell funcional i un marc de representativitat suficient a nivell associatiu i institucional i ... caldria seguir amb una distribució de rols important a l’hora d’organitzar el tema.
Avançar cap a la maduresa cívica i institucional en aquesta discussió és un procés, que no pot ser ràpid ni immediat, però que cal fer. Totes les parts cal que donin les garanties suficients pe evitar la seva evolució i la seva involució.
Un procés interessant però amb molts riscos, caldrà mullar-se, per tant... endavant.