Cuida't i sort, Juan Antonio.
1991
Quan jo vaig entrar a l’Ajuntament al maig d’aquell any, tu ja feia quatre anys que eres regidor. Et vaig conèixer llavors, quan els teus companys socialistes eren Manuel Ferrón, Juan José López, Manuel Guerra i Antonio Llamas. Més 5 regidors de CiU i 11 d’ICV. De tots 21, tu eres el més jove del consistori. Amb prou feines parlaves, tenint com tenies companys tan rellevants. En aquell meu primer mandat, jo no vaig fer gaire “vida d’ajuntament”, perquè treballava primer al CNL i després a l’Institut Esteve Terrades, a Cornellà.
1995
Després de les eleccions d’aquell any, tu vas ser aviat el portaveu, tot i que a les llistes vas anar darrera del doctor Olmo. Jo vaig entrar a dedicació completa. Llavors encara teníem majoria absoluta: 11 regidors, per 4 del PSC, 4 de CiU i 2 del PP. Eren els temps en què arreu es parlava de “l’olivera”. Alguns de nosaltres vam considerar convenient un acostament al PSC. I ens vam plantejar, a la primavera del 96, un pacte de govern, que vam debatre en una assemblea a la nostra seu. Molta gent dubtava. Un company nostre, va dir que “¿por qué hay que meter al GAL en el equipo de gobierno de Sant Feliu?”. En Cesc, molt indignat, va dir que “comparar a Juan Antonio con el GAL es tan absurdo como compararme a mí con Stalin”. Finalment, al juliol de 1996 vam signar un acord ICV-PSC i et vas incorporar a mitja dedicació al govern de la ciutat. Tres anys més tard, ICV i PSC vam signar un acord, abans de les eleccions de maig de 1999, de renovació de l’acord de govern. Al 1999, tu ja eres candidat del PSC a l’alcaldia.
1999
Aquell any vam perdre la majoria absoluta: 10 regidors d’ICV, 5 del PSC, 3 de CiU, 2 del PP i un d’ERC. El govern va ser un precedent dels posteriors tripartits a la Generalitat: ICV, PSC i ERC. Amb en Cesc d’alcalde, l’Àngel primer tinent d’alcalde i tu mateix, segon tinent d’alcalde. Jo em sentia còmode en aquells governs que compartíem tu i jo, el teu partit i el meu. Aquell any van entrar molts independents a les nostres llistes (l’Esther, en Joaquim, l’Eni, el Kike i la Maite en els 12 primers llocs), als quals vaig transmetre la meva confiança total en tots els partits que formàvem l’equip de govern. Tot va canviar, però, a partir del 29 de juny de l’any 2000, quan en Cesc va renunciar al seu càrrec d’alcalde de Sant Feliu. De manera imperceptible primer, de manera més clara després, amb l’entrada de l’Àngel Merino com a alcalde hi va haver un procés de distanciament dels projectes que representem. Posicionaments diferents cada cop més freqüents, absències a reunions de govern, tensions diverses. Tot es va fer molt explícit amb la piscina i amb la compra de la fàbrica de les tovalloles. Al 2003, no vam signar cap acord previ, com quatre anys abans.
2003
Les eleccions de 2003 van suposar un trencament evident. Les vam guanyar ICV-EUiA (7 regidors), però l’alcalde vas ser tu, amb els vots de PSC (7), CiU (3), PP (3) i ERC (1). Ho vam pair malament. Ja en el mateix ple d’investidura, hi va haver excessos verbals, dels quals ja vaig demanar disculpes i que mai no s’haurien hagut de produir. Als primers mesos del mandat, vau iniciar un treball sistemàtic de descrèdit dels governs d’ICV, que va començar amb la denúncia interessada d’un forat econòmic, que es va demostrar inexistent. Es va obrir llavors una bretxa política molt important entre el teu partit i el meu. Per altres qüestions, també personal entre tu i jo.
2007
Al maig de 2007, el PSC va guanyar les seves primeres eleccions municipals a Sant Feliu. Però em consta que no vas rebre gaires felicitacions dels teus companys de partit, ni a Sant Feliu ni a fora. La ciutadania havia tornat a repartir de manera molt similar els seus vots entre les dues opcions d’esquerres amb més presència a Sant Feliu: 8 regidors per al PSC, 7 per a ICV-EUiA. No entrava dins les previsions. Algú va considerar que el resultat era pobre i va començar a qüestionar-se'l. Ha estat evident durant mesos que has viscut circumstàncies polítiques difícils. Com tu mateix vas reconèixer al ple d’ahir, a l’octubre de 2008 ja vas estar a punt de renunciar. I estic convençut que no és principalment per nosaltres: la nostra oposició ha estat continuada i contundent, però crec que centrada en els temes i respectuosa amb les persones, encara que tu potser no ho creguis. La nostra coalició no us ho ha posat fàcil, però estic convençut que cal buscar en altres llocs l’explicació a la teva decisió.
16/12/2010
I arribem al ple d’ahir. Per raons que correspon explicar només a tu i al teu partit, vas renunciar a la teva condició d’alcalde i de regidor de Sant Feliu. Intueixo que hi ha una suma de molts factors que ho expliquen, principalment des de maig de 2007. Sigui com sigui, ara emprendràs rumbs que no passaran per l’edifici i la sala que haurem compartit durant gairebé vint anys. Estic convençut que, tot i que amb moltes decisions i formes de fer que no he compartit, ho has fet tan bé com has cregut, hi has deixat la pell, i això sempre s’ha de tenir present i agrair.
I com t’he dit darrerament, en aquests nous rumbs que emprenguis, sincerament, Juan Antonio, cuida’t i molta sort.
Quan jo vaig entrar a l’Ajuntament al maig d’aquell any, tu ja feia quatre anys que eres regidor. Et vaig conèixer llavors, quan els teus companys socialistes eren Manuel Ferrón, Juan José López, Manuel Guerra i Antonio Llamas. Més 5 regidors de CiU i 11 d’ICV. De tots 21, tu eres el més jove del consistori. Amb prou feines parlaves, tenint com tenies companys tan rellevants. En aquell meu primer mandat, jo no vaig fer gaire “vida d’ajuntament”, perquè treballava primer al CNL i després a l’Institut Esteve Terrades, a Cornellà.
1995
Després de les eleccions d’aquell any, tu vas ser aviat el portaveu, tot i que a les llistes vas anar darrera del doctor Olmo. Jo vaig entrar a dedicació completa. Llavors encara teníem majoria absoluta: 11 regidors, per 4 del PSC, 4 de CiU i 2 del PP. Eren els temps en què arreu es parlava de “l’olivera”. Alguns de nosaltres vam considerar convenient un acostament al PSC. I ens vam plantejar, a la primavera del 96, un pacte de govern, que vam debatre en una assemblea a la nostra seu. Molta gent dubtava. Un company nostre, va dir que “¿por qué hay que meter al GAL en el equipo de gobierno de Sant Feliu?”. En Cesc, molt indignat, va dir que “comparar a Juan Antonio con el GAL es tan absurdo como compararme a mí con Stalin”. Finalment, al juliol de 1996 vam signar un acord ICV-PSC i et vas incorporar a mitja dedicació al govern de la ciutat. Tres anys més tard, ICV i PSC vam signar un acord, abans de les eleccions de maig de 1999, de renovació de l’acord de govern. Al 1999, tu ja eres candidat del PSC a l’alcaldia.
1999
Aquell any vam perdre la majoria absoluta: 10 regidors d’ICV, 5 del PSC, 3 de CiU, 2 del PP i un d’ERC. El govern va ser un precedent dels posteriors tripartits a la Generalitat: ICV, PSC i ERC. Amb en Cesc d’alcalde, l’Àngel primer tinent d’alcalde i tu mateix, segon tinent d’alcalde. Jo em sentia còmode en aquells governs que compartíem tu i jo, el teu partit i el meu. Aquell any van entrar molts independents a les nostres llistes (l’Esther, en Joaquim, l’Eni, el Kike i la Maite en els 12 primers llocs), als quals vaig transmetre la meva confiança total en tots els partits que formàvem l’equip de govern. Tot va canviar, però, a partir del 29 de juny de l’any 2000, quan en Cesc va renunciar al seu càrrec d’alcalde de Sant Feliu. De manera imperceptible primer, de manera més clara després, amb l’entrada de l’Àngel Merino com a alcalde hi va haver un procés de distanciament dels projectes que representem. Posicionaments diferents cada cop més freqüents, absències a reunions de govern, tensions diverses. Tot es va fer molt explícit amb la piscina i amb la compra de la fàbrica de les tovalloles. Al 2003, no vam signar cap acord previ, com quatre anys abans.
2003
Les eleccions de 2003 van suposar un trencament evident. Les vam guanyar ICV-EUiA (7 regidors), però l’alcalde vas ser tu, amb els vots de PSC (7), CiU (3), PP (3) i ERC (1). Ho vam pair malament. Ja en el mateix ple d’investidura, hi va haver excessos verbals, dels quals ja vaig demanar disculpes i que mai no s’haurien hagut de produir. Als primers mesos del mandat, vau iniciar un treball sistemàtic de descrèdit dels governs d’ICV, que va començar amb la denúncia interessada d’un forat econòmic, que es va demostrar inexistent. Es va obrir llavors una bretxa política molt important entre el teu partit i el meu. Per altres qüestions, també personal entre tu i jo.
2007
Al maig de 2007, el PSC va guanyar les seves primeres eleccions municipals a Sant Feliu. Però em consta que no vas rebre gaires felicitacions dels teus companys de partit, ni a Sant Feliu ni a fora. La ciutadania havia tornat a repartir de manera molt similar els seus vots entre les dues opcions d’esquerres amb més presència a Sant Feliu: 8 regidors per al PSC, 7 per a ICV-EUiA. No entrava dins les previsions. Algú va considerar que el resultat era pobre i va començar a qüestionar-se'l. Ha estat evident durant mesos que has viscut circumstàncies polítiques difícils. Com tu mateix vas reconèixer al ple d’ahir, a l’octubre de 2008 ja vas estar a punt de renunciar. I estic convençut que no és principalment per nosaltres: la nostra oposició ha estat continuada i contundent, però crec que centrada en els temes i respectuosa amb les persones, encara que tu potser no ho creguis. La nostra coalició no us ho ha posat fàcil, però estic convençut que cal buscar en altres llocs l’explicació a la teva decisió.
16/12/2010
I arribem al ple d’ahir. Per raons que correspon explicar només a tu i al teu partit, vas renunciar a la teva condició d’alcalde i de regidor de Sant Feliu. Intueixo que hi ha una suma de molts factors que ho expliquen, principalment des de maig de 2007. Sigui com sigui, ara emprendràs rumbs que no passaran per l’edifici i la sala que haurem compartit durant gairebé vint anys. Estic convençut que, tot i que amb moltes decisions i formes de fer que no he compartit, ho has fet tan bé com has cregut, hi has deixat la pell, i això sempre s’ha de tenir present i agrair.
I com t’he dit darrerament, en aquests nous rumbs que emprenguis, sincerament, Juan Antonio, cuida’t i molta sort.
Comentaris