30/11/10: quatre raons per haver votat contra el projecte de PSC i CiU d'urbanització de la superfície del soterrament.
Les avanço abans d'explicar-les tot seguit, de la mateixa manera que vaig fer en el ple de dimarts passat:
1) perquè no és el moment polític
2) perquè no és el moment econòmic
3) perquè no compartim la finalitat del projecte presentat,
4) perquè no compartim el model de ciutat que es presenta en aquest projecte.
1) No és el moment polític:
Per més que PSC i CiU diguin que no és revisable el conveni signat el 2006 (també per ICV-EUiA!), nosaltres afirmem que sí: l'aprovació de l'Estatut i el corresponent traspàs de rodalies a la Generalitat i els plans d'inversions de l'Estat a Catalunya derivats de l'Estatut i de l'esmentat traspàs (fets que al 2006 ni s'insinuaven), permeten un replanteig del finançament municipal. No ha de passar inevitablement, doncs, per la construcció de més de 700 nous pisos a Sant Feliu en sòl públic per pagar la part que "li correspon" (???) a l'Ajuntament. No està esgotada, per tant, la via de negociacions amb els governs de la Generalitat i l'Estat.
El que toca ara és el que vam fer justament dos dies després: reclamar la licitació de les obres per part del Ministeri de Foment. I, al mateix temps, renegociar amb el nou Govern de la Generalitat la part que ens afecta del conveni. Cal insistir una vegada i una altra que el soterrament és molt més que la superació d'una barrera urbanística a Sant Feliu: és una necessitat imperiosa per a la xarxa de rodalies i regionals de trens en direcció a Molins, Martorell, Vilafranca i Sant Vicenç.
Feta sense consens, a més, aquesta modificació de planejament que es va aprovar inicialment el 30/11/10 pot generar un moviment ciutadà en contra, que haurà d'assumir la nova alcaldessa que previsiblement tindrà aviat Sant Feliu. A més, com vaig dir en el mateix ple, un nou ajuntament al maig de 2011 encapçalat per ICV-EUiA no li donarà continuïtat.
2) No és el moment econòmic:
Cal ara aprovar un planejament basat en la construcció de més de 700 habitatges en l'estat actual del mercat immobiliari? Tot i que el 40% seran de protecció oficial, el 60% restant de pisos a preu de mercat, quan pot tenir demanda suficient? I a quins preus?
3) No compartim la finalitat del planejament presentat:
La finalitat del planejament és l'obtenció de 25 milions d'euros per aportar al conveni signat el 2006. El conveni, recordem-ho, deia que l'Estat pagaria el 50% del soterrament (uns 110M€ a preu actual) i Generalitat i Ajuntament el 50% restant, que s'hauria d'establir en un conveni a part entre les dues administracions. Aquest segon conveni entre Generalitat i Ajuntament no ha estat presentat, ni com a esborrany, als grups de l'oposició. Però per declaracions del mateix alcalde, sabem que preveu l'aportació municipal dels 25M€ que han de sortir de la construcció proposada. Però això no ha estat ratificat en ple, i no es pot considerar que sigui un compromísformal, insalvable i innegociable per al nostre ajuntament!
Insisteixo en la idea del grup d'ICV-EUiA que el soterrament ha de sortir del pla d'inversions de l'Estat a Catalunya derivat del nou Estatut (sí, aquest que sembla que només defensem des d'ICV-EUiA!). Quants trens de la línia R4 de Rodalies (la nostra) no moren a l'Hospitalet, quan podrien arribar ben bé fins a Molins, Martorell o Vilafranca? No és cert també que tots els municipis d'aquesta línia exigeixen més freqüència de trens i, a més, regionals que escurcin temps de viatge i siguin una alternativa viable al cotxe privat? Ni una cosa (més freqüència) ni l'altra (regionals més ràpids) són possibles sense el soterrament de les vies a Sant Feliu: si algú ho plantegés en la situació actual, el pas a nivell hauria d'estar sempre baixat i això seria un risc inadmissible de seguretat a la nostra ciutat.
El soterrament, per tant, és imprescindible per a la nostra ciutat, però sobretot per a la millora del funcionament de la xarxa ferroviària de rodalies i regionals. S'ha de pagar, per tant, per part dels responsables del servei ferroviari, ja siguin els que l'han gestionat fins ara (l'Estat) o qui ho farà en endavant (la Generalitat).
Nosaltres estem, per tant, en contra d'un planejament urbanístic que ha de generar hipotèticament 25M€ per pagar una obra que no ens pertoca, després de l'Estatut del 2006 i els acords posteriors d'inversions entre Estat i Generalitat.
4) No compartim el model de ciutat proposat.
En la proposta es presenten, si no recordo malament, tres blocs de planta baixa i 14 pisos d'alçada i altres de PB+11. És un model de construcció que pot tenir els seus partidaris, però que no s'adiu amb la tipologia urbana de Sant Feliu, tret d'algun edifici que, com el de la fotografia, es va construir encara a la dictadura. Aquest és l'urbanisme que volem a Sant Feliu?
D'altra banda, hi ha oportunitats de configuració de ciutat sobre les quals no hi ha hagut reflexió suficient, segurament perquè ningú l'ha plantejada: es podrien, per exemple, unir el Parc Nadal amb tota la zona de Can Fargas i crear una zona verda central enorme a la nostra ciutat? Es podrien connectar, per exemple, el Parc Nadal i la Torre del Roser?
I indefinicions que després caldrà definir, quan creiem que ara és l'oportunitat. Per exemple, la inclusió del camp de futbol de la Rambla en l'àmbit, per tal de finançar-ne la seva transformació, un cop se n'hagin definit les característiques i usos, en un marc de veritable participació de la ciutadania en la definició del futur de la nostra ciutat.
Una proposta del 2003, del 2007 i d'ara: concurs públic d'idees.
Finalment, en el ple vaig recordar el que hem dit sempre des de la coalició. El soterrament de les vies és una oportunitat tan important per a Sant Feliu com ho van ser els Jocs Olímpics del 92 per a Barcelona. Una ocasió tan important i irrepetible ha de permetre que la ciutat conegui diferents visions i propostes, diferents possibilitats de construcció del Sant Feliu del segle XXI. Si el segle XX es va configurar damunt el condicionant irreversible de les vies, el segle XXI el podem configurar d'una manera molt més lliure i oberta, des del coneixement i la voluntat democràtica de la ciutadania d'avui.
Per això, vaig insistir en la nostra proposta històrica: que la ciutat dictamini els requeriments que ha d'incloure l'ordenació de la superfície (habitatge públic, resultat econòmic per a la inversió en superfície, transport públic, espais verds i oberts,...) i que, després, tots aquests requeriments es plantegin en un concurs públic d'idees, amb l'orientació i l'assessorament del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.
Aquesta és la nostra manera d'entendre la construcció de la ciutat i la nostra proposta. I el que defensarem, a partir d'ara mateix, en les al·legacions que presentarem contra el que PSC, CiU i PP van aprovar en el ple, i de les quals informarem, detalladament, a tota la ciutadania.
1) perquè no és el moment polític
2) perquè no és el moment econòmic
3) perquè no compartim la finalitat del projecte presentat,
4) perquè no compartim el model de ciutat que es presenta en aquest projecte.
1) No és el moment polític:
Per més que PSC i CiU diguin que no és revisable el conveni signat el 2006 (també per ICV-EUiA!), nosaltres afirmem que sí: l'aprovació de l'Estatut i el corresponent traspàs de rodalies a la Generalitat i els plans d'inversions de l'Estat a Catalunya derivats de l'Estatut i de l'esmentat traspàs (fets que al 2006 ni s'insinuaven), permeten un replanteig del finançament municipal. No ha de passar inevitablement, doncs, per la construcció de més de 700 nous pisos a Sant Feliu en sòl públic per pagar la part que "li correspon" (???) a l'Ajuntament. No està esgotada, per tant, la via de negociacions amb els governs de la Generalitat i l'Estat.
El que toca ara és el que vam fer justament dos dies després: reclamar la licitació de les obres per part del Ministeri de Foment. I, al mateix temps, renegociar amb el nou Govern de la Generalitat la part que ens afecta del conveni. Cal insistir una vegada i una altra que el soterrament és molt més que la superació d'una barrera urbanística a Sant Feliu: és una necessitat imperiosa per a la xarxa de rodalies i regionals de trens en direcció a Molins, Martorell, Vilafranca i Sant Vicenç.
Feta sense consens, a més, aquesta modificació de planejament que es va aprovar inicialment el 30/11/10 pot generar un moviment ciutadà en contra, que haurà d'assumir la nova alcaldessa que previsiblement tindrà aviat Sant Feliu. A més, com vaig dir en el mateix ple, un nou ajuntament al maig de 2011 encapçalat per ICV-EUiA no li donarà continuïtat.
2) No és el moment econòmic:
Cal ara aprovar un planejament basat en la construcció de més de 700 habitatges en l'estat actual del mercat immobiliari? Tot i que el 40% seran de protecció oficial, el 60% restant de pisos a preu de mercat, quan pot tenir demanda suficient? I a quins preus?
3) No compartim la finalitat del planejament presentat:
La finalitat del planejament és l'obtenció de 25 milions d'euros per aportar al conveni signat el 2006. El conveni, recordem-ho, deia que l'Estat pagaria el 50% del soterrament (uns 110M€ a preu actual) i Generalitat i Ajuntament el 50% restant, que s'hauria d'establir en un conveni a part entre les dues administracions. Aquest segon conveni entre Generalitat i Ajuntament no ha estat presentat, ni com a esborrany, als grups de l'oposició. Però per declaracions del mateix alcalde, sabem que preveu l'aportació municipal dels 25M€ que han de sortir de la construcció proposada. Però això no ha estat ratificat en ple, i no es pot considerar que sigui un compromísformal, insalvable i innegociable per al nostre ajuntament!
Insisteixo en la idea del grup d'ICV-EUiA que el soterrament ha de sortir del pla d'inversions de l'Estat a Catalunya derivat del nou Estatut (sí, aquest que sembla que només defensem des d'ICV-EUiA!). Quants trens de la línia R4 de Rodalies (la nostra) no moren a l'Hospitalet, quan podrien arribar ben bé fins a Molins, Martorell o Vilafranca? No és cert també que tots els municipis d'aquesta línia exigeixen més freqüència de trens i, a més, regionals que escurcin temps de viatge i siguin una alternativa viable al cotxe privat? Ni una cosa (més freqüència) ni l'altra (regionals més ràpids) són possibles sense el soterrament de les vies a Sant Feliu: si algú ho plantegés en la situació actual, el pas a nivell hauria d'estar sempre baixat i això seria un risc inadmissible de seguretat a la nostra ciutat.
El soterrament, per tant, és imprescindible per a la nostra ciutat, però sobretot per a la millora del funcionament de la xarxa ferroviària de rodalies i regionals. S'ha de pagar, per tant, per part dels responsables del servei ferroviari, ja siguin els que l'han gestionat fins ara (l'Estat) o qui ho farà en endavant (la Generalitat).
Nosaltres estem, per tant, en contra d'un planejament urbanístic que ha de generar hipotèticament 25M€ per pagar una obra que no ens pertoca, després de l'Estatut del 2006 i els acords posteriors d'inversions entre Estat i Generalitat.
4) No compartim el model de ciutat proposat.
En la proposta es presenten, si no recordo malament, tres blocs de planta baixa i 14 pisos d'alçada i altres de PB+11. És un model de construcció que pot tenir els seus partidaris, però que no s'adiu amb la tipologia urbana de Sant Feliu, tret d'algun edifici que, com el de la fotografia, es va construir encara a la dictadura. Aquest és l'urbanisme que volem a Sant Feliu?
D'altra banda, hi ha oportunitats de configuració de ciutat sobre les quals no hi ha hagut reflexió suficient, segurament perquè ningú l'ha plantejada: es podrien, per exemple, unir el Parc Nadal amb tota la zona de Can Fargas i crear una zona verda central enorme a la nostra ciutat? Es podrien connectar, per exemple, el Parc Nadal i la Torre del Roser?
I indefinicions que després caldrà definir, quan creiem que ara és l'oportunitat. Per exemple, la inclusió del camp de futbol de la Rambla en l'àmbit, per tal de finançar-ne la seva transformació, un cop se n'hagin definit les característiques i usos, en un marc de veritable participació de la ciutadania en la definició del futur de la nostra ciutat.
Una proposta del 2003, del 2007 i d'ara: concurs públic d'idees.
Finalment, en el ple vaig recordar el que hem dit sempre des de la coalició. El soterrament de les vies és una oportunitat tan important per a Sant Feliu com ho van ser els Jocs Olímpics del 92 per a Barcelona. Una ocasió tan important i irrepetible ha de permetre que la ciutat conegui diferents visions i propostes, diferents possibilitats de construcció del Sant Feliu del segle XXI. Si el segle XX es va configurar damunt el condicionant irreversible de les vies, el segle XXI el podem configurar d'una manera molt més lliure i oberta, des del coneixement i la voluntat democràtica de la ciutadania d'avui.
Per això, vaig insistir en la nostra proposta històrica: que la ciutat dictamini els requeriments que ha d'incloure l'ordenació de la superfície (habitatge públic, resultat econòmic per a la inversió en superfície, transport públic, espais verds i oberts,...) i que, després, tots aquests requeriments es plantegin en un concurs públic d'idees, amb l'orientació i l'assessorament del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.
Aquesta és la nostra manera d'entendre la construcció de la ciutat i la nostra proposta. I el que defensarem, a partir d'ara mateix, en les al·legacions que presentarem contra el que PSC, CiU i PP van aprovar en el ple, i de les quals informarem, detalladament, a tota la ciutadania.
Comentaris