Homenatge a Joana Raspall.

Demà, 4 de maig de 2010, atorguen a la nostra estimada Joana Raspall un nou i merescut reconeixement: la Medalla al Treball Francesc Macià. Se li atorga, conjuntament a 22 persones i 10 empreses més, "per la dedicació, la constància i l’esperit d’iniciativa en el treball" i, en el seu cas concret, "en reconeixement a la seva tasca envers la literatura catalana, especialment la dirigida als infants".

La senyora Cauhé (així en parlàvem sempre a casa) era una presència freqüent en la meva infantesa i joventut. Una de les seves filles era molt amiga de la meva tieta, en llegia coses al Cavall Fort,... Però no la vaig tractar en persona fins al Congrés de Cultura Catalana, al 1976. Jo llavors estava a punt de fer 19 anys, treballava a la Matacàs, estudiava Químiques, militava al PSC-Congrés i era cap de pioners i caravel·les a l'Agrupament. En representació del cau, anava a les reunions del Congrés, al Centre Parroquial. Allà vaig conèixer i sentir per primer cop la Joana.

Una de les resolucions del Congrés, va ser demanar al darrer consistori franquista que es fessin classes de català a totes les escoles de Sant Feliu. Ho vam aconseguir, i al setembre de 1976, en Jordi Giol, l'Agustí Vilar i jo mateix vam entrar a totes les escoles públiques de Sant Feliu per fer dues hores setmanals de català als alumnes de 3r i 4t d'EGB. Les reunions per preparar tot allò, els primers materials i exercicis de treball, les fèiem al magnífic menjador de ca la Joana. Donàvem continuïtat a la seva tasca en solitari d'ensenyar català a casa seva o, alguns cursos, a les Mercedàries.

Des d'aleshores, hem tingut una relació constant, sobretot mentre era professor de català (des de 1976 fins a 1982), en els inicis del Premi de poesia juvenil Martí Dot i posteriorment des que sóc regidor (des de 1991). Tinc dedicats molts dels seus llibres (la foto és del dia abans de Sant Jordi, quan va presentar "El calaix del mig i el vell rellotge", el seu darrer llibre) i tinc una il·lusió especial per una dedicatòria que em va fer al llibre d'història de Sant Feliu que es va publicar amb motiu del Mil·lenari.

Quan em vaig casar, emocionat, content i molt feliç, vaig voler llegir a la Cèlia un poema de Joana Raspall que, simplement, plenament, es diu "Amor i vida".

La Joana té els màxims reconeixements institucionals de Sant Feliu i la Creu de Sant Jordi, de la Generalitat. I ara, la Medalla al Treball.

Més enllà, deu tenir milions de reconeixement anònims. N'estic segur. La Joana va néixer al 1913: té 97 anys!!!! Quan va esclatar la Guerra, ja era més gran que quan jo la vaig conèixer. Era bibliotecària a Sitges i va salvar els llibres que va poder de la destrucció franquista. De petit, jo sempre havia sentit a dir que, en el refugi de Can Nadal, explicava contes als infants que s'hi refugiaven... A finals dels cinquanta, escrivia teatre i poesia per als infants, que aviat van tenir un ampli reconeixement. Gran bibliotecària i gran escriptora, té una pàgina pròpia a Lletra, l'espai que la UOC dedica a la literatura catalana a internet: allà hi trobareu una ressenya completa de la seva obra.

Jo em quedo amb la imatge de gran persona. Sempre acollidora, sempre treballadora, sempre amable, sempre activa, sempre predisposada a fer qualsevol cosa per Sant Feliu, per la literatura, per la cultura.

Ho confesso: m'agradaria arribar a 97 anys com ella i haver merescut tot l'amor i l'afecte que ella s'ha guanyat. Per tot el que has fet possible, moltíssimes gràcies, Joana!!!!!