ICV-EUiA demanem al ple el cessament dels responsables de Ràdio Sant Feliu.

En el ple del mes de setembre, el nostre company Manel Martínez va fer una intervenció brillant, ben argumentada i molt consistent sobre els dèficits democràtics de la nostra Ràdio municipal en els primers sis mesos d'enguany.

Ja feia temps que en Manel demanava un canvi en la política informativa municipal, després del "nou model de ràdio" (amb cessaments de bons professionals inclosos) que havia introduït Vázquez, a la qual cosa el mateix alcalde responia -sovint amb to burleta- que es notava que no escoltàvem la Ràdio. Doncs bé, poc abans de l'estiu, en Manel va demanar els guions dels informatius dels primers sis mesos i va aprofitar l'estiu per estudiar-los a fons...

Els resultats els va presentar en el ple, i la conclusió és òbvia: el cessament de la nova cap de comunicació (contractada en plena crisi a primers de l'any passat) i del director de Ràdio Sant Feliu. Ahir en vam fer una nota de premsa que podeu llegir completa aquí.

Hi ha coses curioses, segurament basades en criteris "éste sí, éste no", com va dir en Manel. Per exemple, dins el mateix PSC, hi ha regidors que en sis mesos ni han estat esmentats a la Ràdio: el cas més sorprenent és el del regidor d'Urbanisme, Xavier Alegre, que no ha intervingut ni un sol dia a la ràdio quan en el ple s'han debatut temes com la modificació de planejament que afecta al Mas Lluí o el traçat de la prolongació de la L3 de metro. ¿Por qué serà? Això sí, a l'alcalde -que encapçala lògicament i inqüestionablement el rànquing- li segueixen Joan Grisó i Lourdes Borrell i, a mooooolta distància, la resta dels seus regidors. Sorprenent, no?

A part d'aquesta i altres curiositats, el problema de fons és la manca de pluralisme i de possibilitat de contrastar visions diferents de la vida local. Els tres portaveus de l'oposició, en Sergi, en Carles i jo mateix, només hem estat entrevistats a la Ràdio (un tall d'un parell de minuts en sis mesos) per fer una valoració de les eleccions europees del passat mes de juny. Ni una sola vegada hem estat entrevistats per un tema local i ni tan sols s'ha explicat a la ràdio (és a dir, a la ciutadania!!!) les raons del nostre vot en contra, en temes tan recents i importants com la compra de la sala Ibèria, el no al trasllat de l'escola d'adults o el nostre posicionament sobre el metro, per citar només tres exemples.

Trobo que encara és pitjor el tema de les entitats: la ràdio municipal ha de ser de tothom, ni tan sols de l'Ajuntament. Ha de ser, molt especialment, també la ràdio de les entitats. Però no només l'agenda radiofònica de les entitats. Hem de conèixer no només els seus programes d'activitats (que cal anunciar-los. òbviament), però també hauríem de saber els seus punts de vista sobre la ciutat. Per exemple, està bé informar que l'Associació de Veïns Mas Lluí fa la festa anual del barri, però també caldria entrevistar a la mateixa Associació per saber què opina sobre la requalificació de zones verdes, la necessitat de transport públic al barri o els canvis sobre el mapa escolar que li afecten.

La ràdio municipal ha de tenir, en la nostra perspectiva, una funció no només d'informació de l'activitat del govern local i d'agenda informativa d'activitats, sinó també una funció de facilitar el contrast d'opinions, de creació de debat públic sobre el que és públic. La ràdio ha de ser present als esdeveniments de la ciutat i ha de tenir com a protagonistes als ciutadans.

ICV i EUiA creiem que això no és tan difícil: de fet, amb aquests objectiu vam crear Ràdio Sant Feliu l'any 1981 i, amb errors i encerts com en tot i amb els lògics altibaixos d'una llarga història, així la vam dirigir fins a l'estiu de 2003.

Creiem que cal acabar amb aquesta altra ràdio que avui tenim, i per això hem demanat (de moment) el relleu dels seus responsables tècnics. També a petició nostre, es reunirà properament el Consell de Comunicació de la nostra ciutat: serà el moment valorar també, en el marc que li correspon, els altres àmbits de la política comunicativa municipal, més cara que mai, menys plural que mai.