13/12/07: Moltes gràcies, company!!!

Aquest dijous, l'Àngel Merino s'acomiada com a regidor del nostre Ajuntament. Des de fa unes setmanes, és director dels serveis territorials de Barcelona del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, i aquest nomenament l'ha portat a tancar la seva etapa a l'Ajuntament de Sant Feliu.

Una etapa, sens dubte, brillant per a molts dels seus conciutadans. Jo recordo l'Àngel des de poc abans de les primeres municipals, quan vaig donar suport a la seva candidatura al capdavant del Moviment Comunista i l'OIC. Jo venia del PSC Congrés, i em va atraure la seva manera d'entendre la política. Tant, que a les primeres municipals no vaig votar PSUC ni PSC, sinó Àngel Merino. A les eleccions del 83, l'Àngel i la Maria Jesús, la seva dona, i moltes altres companyes i companys s'havien acostat al PSUC i ell va entrar com a regidor de Cultura a l'equip de govern.

La seva incorporació a l'Ajuntament va ser decisiva per a la nostra ciutat. Tot allò que es mou avui entorn de la cultura neix directament de l'aportació de l'Àngel a l'activitat cultural de la nostra ciutat, de tot allò que ell va ser capaç de generar connectant amb moltíssima gent que avui són els motors de la vida cultural local, des de les colles fins a las peñas, amb una autèntica obsessió seva per parlar amb tothom, per generar complicitats amb tothom, de saber generar espai per a tothom, de treballar incansablement en defensa i per a la millora del que, en les seves paraules, és la "res publica", la dimensió solidària i col·lectiva de les nostres vides.

La Fira de Maig o les Festes de Tardor són encara avui hereves directes del seu treball, del treball del seu equip al Patronat de Cultura de Can Ricart, joia que el nostre peculiar tripartit es va afanyar a liquidar sense generar res que li arribi a la sola de la sabata. Però no només això: l'Escola de Música, el Centre de Normalització Lingüística, l'Escola d'Adults, la municipalització de les escoles bressol, Ràdio Sant Feliu, etc tenen el seu origen en els anys en què l'Àngel va ser regidor de la nostra ciutat, entre 1983 i 1991. Molts homes i dones de Sant Feliu en són plenament conscients, i en les mirades i paraules còmplices que molta gent s'entrecreua amb ell són senyal evident d'un reconeixement que no cal explicitar verbalment.

Posteriorment, va tornar a l'Ajuntament el 1999, i el juliol del 2000 va ser nomenat alcalde de Sant Feliu. Va tenir l'oportunitat de transcendir els àmbits en què s'havia mogut com a regidor, i va tornar a donar a Sant Feliu una empremta pròpia en el camp de la participació ciutadana. D'ell vaig aprendre que "la participació no s'improvisa, sinó que s'organitza", i amb ell Sant Feliu va fer el primer procés participatiu d'envergadura en l'àmbit de l'urbanisme: la remodelació de la Rambla Marquesa Castellbell. I no´només en urbanisme: Sant Feliu Ciutat en Congrés va mobilitzar centenars de famílies en una reflexió sobre la ciutat que també el nostre peculiar tripartit deu haver desat en algun remot calaix. De l'Àngel també vaig aprendre l'obsessió pel bon planejament de la ciutat i del treball unitari per assolir les fites decisives, com ara el soterrament. Vaig anar amb ell a Madrid amb la Luisa Sáez, a veure en Pere Macias i en Felip Puig amb en Juan Antonio Vázquez, al Parlament amb tots els portaveus municipals. Volia comptar amb les opinions polítiques i tècniques de tothom, per construir un discurs d'una base tan àmplia com sigui possible, amb uns clars objectius de servei a la ciutat.

Ara estic segur que tota aquesta manera de fer marcarà la seva tasca a la Generalitat. En Saura l'ha encertada plenament amb el seu nomenament. I també estic content perquè tota aquesta manera de fer marcarà també la tasca dels homes i dones que n'hem pres el relleu a l'organització local d'Iniciativa. És per això que t'estem, t'estic, tan agraïts, Àngel.

Tindrem dues ocasions per fer-li-ho saber. La primera, aquest dijous, a les vuit del vespre, en un ple extraordinari en què volem que es palpi la proximitat, la calidesa, la complicitat, l'amistat amb què l'Àngel ha entès la vida pública. T'hi esperem!